Europa assumeix el repte de crear un marc comú davant la crisi de l’habitatge

Tinagli, juntament amb el professor d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) José María Raya, va participar a l’European Bridges, la tribuna informativa de Prensa Ibérica i EL PERIÓDICO, que sorgeix d’Agenda Pública, mitjà especialitzat en anàlisi de polítiques públiques, i amb la col·laboració de la Generalitat. Tots dos, moderats per la directora adjunta d’EL PERIÓDICO, Gemma Martínez, i l’editor i director d’Agenda Pública, Marc López Plana, van analitzar la situació, van escoltar la trentena de participants en el fòrum celebrat a la Universitat de Barcelona (UB) i van donar receptes per al problema de l’accés a l’habitatge.

L’eurodiputada italiana, economista de formació, va reconèixer que la teoria clàssica de l’oferta i la demanda "ja no encaixa" en un continent que està envellit, amb canvis socials profunds. "Abans hi havia famílies de sis persones; ara hi ha avis sols, pares divorciats, estudiants que es belluguen constantment i milions de turistes que fan servir habitatges com si fossin hotels", va enumera. Tota aquesta pressió contrasta amb una oferta que és "molt rígida" i amb un parc d’habitatge social minvant.

Tinagli va apuntar la necessitat d’actuar en diversos nivells. A curt termini, va proposar mobilitzar els habitatges buits i regular els pisos turístics. També va aplaudir la figura de les "zones tensionades" per aplicar mesures sense "criminalitzar tot el mercat".

A mitjà i llarg termini, va advocar per reactivar la inversió en habitatge social i implicar-hi el sector privat mitjançant models econòmicament sostenibles, fins i tot amb el concurs d’entitats del tercer sector o oenagés.

Dèficit estructural

El professor de la UPF va afegir que Espanya i Catalunya comparteixen amb bona part d’Europa un dèficit estructural d’habitatge, tot i que va matisar que el context espanyol té particularitats. "Hem vist pujades de preus de doble dígit els dos últims anys, però encara no hem arribat als nivells del 2007", va explicar Raya. En el cas català, va remarcar que Barcelona concentra la meitat dels contractes de lloguer i que un 12% dels habitatges pertany a grans propietaris. "Construïm la meitat del que necessitem", va advertir, i va situar Espanya "a la lliga d’Itàlia o Irlanda, molt lluny de França, Holanda o Suècia, on el parc d’habitatge social assoleix entre el 20% i el 30%".

Raya també va posar el focus en la càrrega econòmica del lloguer. A Espanya, el 60% dels inquilins dedica més d’una quarta part de la renda mensual a pagar el lloguer, davant el 50% a la mitjana europea, per reclamar tot seguit una combinació de construcció, rehabilitació i polítiques públiques d’acompanyament.

El director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Joan Rodríguez, que també va participar en l’acte, va alertar de les conseqüències polítiques. Tres de cada quatre espanyols consideren la propietat de l’habitatge un objectiu vital. Aquesta frustració, va advertir, "tindrà conseqüències". Per la seva banda, la coordinadora de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana de la Diputació de Barcelona, Rosa Sanz, va aportar la visió local: "El 60% dels municipis té menys de 10.000 habitants i no té mitjans per dissenyar polítiques d’habitatge", va descriure sobre la província barcelonina.

Notícies relacionades

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

Una altra vida als plàstics del mar

L’economista José García Montalvo va revelar que el dèficit a Catalunya és de 700.000 habitatges, va demanar més coherència entre administracions i va advertir del perill de "repressions de la demanda", com les limitacions de preus. L’empresari immobiliari Marcel Prunera va defensar que el sector privat pot formar part de la solució: "Si reduïm la rendibilitat però oferim estabilitat, el capital continuarà invertint". I l’advocat Carlos Mayol va insistir en la seguretat jurídica: "Tenim una borratxera normativa que canvia les regles cada any".

Tant Tinagli com Raya van coincidir que el repte implica establir un marc europeu estable que harmonitzi polítiques sense uniformar-les. "No es tracta d’imposar un model únic, sinó de compartir bones pràctiques i principis comuns", va proposar Tinagli. Segons el parer de la dirigent europea, l’habitatge s’ha convertit en un terreny fèrtil per als extremismes: "Veig milers de persones enfadades perquè no poden tenir un habitatge i em demano què hem fet malament". La resposta, va acabar, exigeix canviar el paradigma: "Hem de ser més valents i treballar plegats, no als despatxos de Brussel·les, sinó escoltant la gent".