Inquietud a França per la proliferació d'accions violentes de la ultradreta

És la punta de l’iceberg d’una xacra creixent a França i Europa. Una manifestació intimidatòria de la ultradreta el 25 de novembre ha fet córrer rius de tinta a la premsa gal·la. Centenars de militants ultres procedents de diferents punts del país es van concentrar al barri de La Monnaie a Romains-sud-Isère, una petita localitat composta d’uns 30.000 habitants al sud-est de França. Ho van fer amb el pretext de protestar per la mort de l’adolescent Thomas, de 15 anys, que va perdre la vida el 19 de novembre en una tràgica baralla a l’acabar una festa al poble veí de Crépol. Però en realitat el que volien era vessar la seva bilis xenòfoba apallissant joves d’aquest districte multicultural.

La intervenció de les forces de seguretat va evitar que aquesta protesta desemboqués en una batalla campal. Malgrat això, quatre joves de La Monnaie van resultar agredits pels manifestants i un dels ultres va rebre una pallissa per part dels habitants del barri. Aquesta manifestació a Romains-sud-Isère no va ser un cas aïllat. París, Lió, Niça... És llarga la llista de ciutats en què l’extrema dreta ha organitzat concentracions en els últims dies. Com resulta habitual a França, ha aprofitat aquest succés tràgic per difondre la seva ideologia xenòfoba i convertir-lo en un exemple d’un fantasmejat racisme en contra dels blancs, una cosa que ha descartat la investigació policial.

Assetjament ultra a un alcalde

"La violència de la ultradreta augmenta i és cada vegada més acceptada per la societat", explica a EL PERIÓDICO el sociòleg Emmanuel Casajus, autor del llibre Style et violence dans l’extrême-droite radicale, sobre unes accions recurrents l’últim any. Aquest expert sobre grupuscles esmenta com un dels episodis més greus l’assetjament ultra que va patir l’alcalde de Saint-Brevin, Yannick Morez. Després d’haver acceptat la presència a la seva localitat (al nord-oest de França) d’un centre d’acollida de refugiats, a aquest regidor li van cremar al maig dos dels seus vehicles i el seu domicili va patir un incendi després d’haver sigut atacat amb còctels molotov. Al final va dimitir després de rebre un suport tebi per part de l’Executiu.

Tretze projectes d’atemptats per part de grupuscles d’ultradreta han sigut desmantellats a França des del 2017. Tot i que aquestes xifres resulten inferiors a les del gihadisme –41 atemptats evitats–, el país veí concentra bona part de les detencions a Europa de militants ultradretans perillosos: 16 el 2022 (el 35% a tot el Vell Continent) i 29 el 2021 (el 45%). Sens dubte, l’acció més greu va ser l’homicidi el març de l’any passat de l’exjugador de rugbi argentí Federico Martín Aramburu, al qual van arrabassar la vida després d’una baralla amb simpatitzants ultres en un bar localitzat al Barri Llatí de París.

"Hi ha una nova generació de joves militants que consideren que els seus predecessors –com el grup d’agitprop Generació Identitària, il·legalitzat el 2021– eren massa tous, i aposten clarament per l’acció violenta", afirma Casajus. "El més preocupant és l’acumulació d’armes. Quan hi solen haver detencions, la policia requisa quantitats importants d’armament i munició", alerta el politòleg Jean-Yves Camus, director de l’observatori de radicalitats polítiques de la Fundació Jean-Jaurès, afí al Partit Socialista.

Segons aquest especialista sobre l’extrema dreta, aquests grupuscles no són presents només en grans ciutats com París, Lió –històricament, un dels feus de la ultradreta radical i on a mitjans de novembre hi va haver una acció violenta contra una conferència en suport a Palestina– o Niça, sinó "també en petites ciutats com Bourges (centre), Le Mans (oest) o Thionville".

"Hi ha una presència al carrer de la ultradreta molt més important que fa 20 anys. A Lió les agressions resulten habituals i aquí els militants d’esquerres tenen por de dispersar-se sols quan es troben per participar en manifestacions o reunions públiques", explica Usul. Aquest famós youtuber d’esquerres pateix a les seves pròpies carns l’assetjament ultra. "El pitjor és quan em segueixen al carrer, no puc tenir una vida normal", lamenta aquest creador de contingut, al qual van atacar llançant-li farina al carrer militants de l’Acció Francesa (un col·lectiu monàrquic i reaccionari) després que hagués publicat un vídeo que era crític sobre Napoleó.

A més a més de les accions violentes al carrer, les maneres d’acció d’aquests grupuscles resulten proteïformes. Disposen de diversos grups de Telegram, com un denominat Affiche ton Antifa (Assenyala el teu antifeixista), que difonen les coordenades de polítics d’esquerres, activistes o periodistes. Fins i tot aquest corresponsal d’EL PERIÓDICO ha patit episodis puntuals d’assetjament telefònic després d’haver sigut assenyalat en un d’aquests. Intenten censurar col·loquis a les universitats a través del seu sindicat La Cocarde. També porten a terme el review bombing –posar males crítiques de manera deliberada contra pel·lícules– i arriben d’aquesta manera a propiciar el fracàs comercial de films elogiats per la crítica especialitzada, com Rodéo o més recentment Avant que les flammes ne s’éteignent.

Notícies relacionades

Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa

Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial

"Els nostres dirigents han preferit mirar a un altre costat. Les seves prioritats evidencien la seva indiferència davant el perill", lamentava aquesta setmana en un editorial Edwy Plenel, director del diari digital d’esquerres Mediapart. Davant les crítiques de ser massa permissiu amb aquests grups i establir una equidistància entre les accions de la ultradreta i les organitzacions de la "ultraesquerra", el Govern d’Emmanuel Macron es defensa assegurant que des del 2017 ha il·legalitzat diversos col·lectius ultradretans, com ara Generació Identitària o recentment la Divisió Martel.

No obstant, "aquestes dissolucions no són gaire eficaces", lamenta Casajus. A parer de Camus, "afecten els recursos econòmics d’aquests grups al privar-los del seu local", però no impedeixen que es reconstitueixin amb un nom diferent. n