Milei qualifica Lula de corrupte i comunista i al Brasil temen pel que passa a l’Argentina

 

La possibilitat que un ultradretà governi Argentina encén les alarmes al Brasil i altres parts del món. «No em reuniria amb Lula da Silva. És un corrupte i per això va estar pres i és un comunista», va dir Javier Milei, com si Jair Bolsonaro li prestés les seves pròpies paraules. L’economista, que disputarà la segona volta amb el peronista Sergio Massa el 19 de novembre, havia acusat dies enrere Lula d’interferir en la campanya argentina. Els anarcocapitalistes, grans amics del clan Bolsonaro, han expressat a més el seu desgrat per la presència d’assessors brasilers en l’equip de Massa.

Milei va tornar a ratificar alguna cosa més que un desig de prendre distàncies del Brasil, el principal soci comercial d’aquest país a la regió.  «No només no faré negocis amb la Xina, no faré negocis amb cap comunista. Soc un defensor de la llibertat, de la pau i de la democràcia. Els comunistes no entren aquí. Els xinesos no entren aquí. Putin no entra aquí. Lula no entra aquí. Nosaltres volem ser el far moral del continent», va afirmar al programa televisiu de l’escriptor i periodista peruà Jaime Bayly.

Segons el diari paulista Folha, Lula els va dir als seus interlocutors que el Govern brasiler no pot «tornar-se boig» amb una eventual presidència de Milei. Però el seu ministre d’Hisenda, Fernando Haddad, va reconèixer que aquest escenari seria una amenaça per a la regió.

La resposta de l’ambaixador argentí

L’ambaixador argentí a Brasília, Daniel Scioli, va sortir immediatament en defensa del líder del Partit dels Treballadors (PT). «Que Lula no és corrupte ho va dir el Tribunal Suprem de Justícia del Brasil, que va parlar de la utilització de la justícia amb finalitats polítiques». Scioli va considerar «un absurd» definir el president del veí país com a comunista. La refutació més contundent es troba al seu propi Govern, «començant pel seu vicepresident», el centredretà Geraldo Alckmin.

«El fet que un candidat a president digui ‘no tindré relacions, no parlaré amb Lula’, no em sembla cap mèrit, sinó tot el contrari». En aquest sentit, Scioli va remarcar que la bravata de Milei de tallar les relacions preferencials de l’Argentina amb el Brasil ni parlar amb Lula «no té res a veure amb la realitat d’integració que estem vivint en aquest moment». L’exgovernador de Buenos Aires es troba a l’ambaixada argentina a Brasília des de l’inici del Govern d’Alberto Fernández, que va recompondre els vincles amb el veí país el 2020 i durant gairebé dos anys es va negar a reunir-se amb Bolsonaro.

«S’acosta Halloween i un fantasma recorre l’Argentina. El fantasma d’un Govern d’extrema dreta. La disfressa de Javier Milei fa més por que Jason i Freddy Krueger», es va assenyalar a ‘Sensacionalista’, la tradicional columna d’humor del diari carioca ‘O Globo’. «Els brasilers hem hagut de viure amb aquest horror durant quatre anys, sabem com acaba aquesta pel·lícula».

La ironia periodística tanca una veritat. Més enllà dels exabruptes de l’ultradretà, en cercles polítics i econòmics brasilers se segueixen amb inquietud els esdeveniments argentins. L’amenaça de dolaritzar l’economia i fer explotar el Mercat Comú del Sud (Mercosur) s’ha pres molt seriosament, fins al punt que el mateix Lula va gestionar suports internacionals que afavoreixin Massa, com l’entrada argentina al BRICS, que han integrat al principi la Xina, Rússia, l’Índia, Sud-àfrica i el Brasil. Alhora, Lula ha expressat a Joe Biden la preocupació pel perill que representa la presència d’una barreja de Donald Trump i Bolsonaro en la presidència argentina. A to amb aquesta mirada, part de l’equip que va dissenyar el 2022 la campanya electoral de Lula ha arribat a Buenos Aires per recolzar Massa.

Advertència de 100 economistes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

En aquest context, 100 economistes de prestigi internacional van alertar sobre les conseqüències «devastadores» d’un triomf electoral de Milei. El francès Thomas Piketty va ser un dels coautors d’aquesta declaració, subscrita entre altres per Jayati Ghosh (Índia), el serbio-nord-americà Branko Milanović i l’exministre de Finances de Colòmbia José Antonio Ocampo. Les propostes de l’anarcocapitalista estan «plenes de riscos que les fan potencialment molt nocives per a l’economia argentina i el poble argentí». Els especialistes reconeixen que, per a un país sumit en una profunda crisi, amb una pobresa del 40%, «les solucions aparentment simples poden ser atractives».

No obstant, les conseqüències d’un programa com el que aixeca l’ultradretà, i que promou retallades massives de la despesa pública i la liquidació dels béns estatals, a més de la pèrdua de la sobirania monetària, poden ser molt nocives «a curt termini». Aquestes mesures incrementarien «els ja elevats nivells de pobresa i desigualtat, i podrien donar lloc a un augment significatiu de les tensions socials i els conflictes».