La pressió d’Israel sobre Cisjordània fa que les forces de seguretat palestines estiguin a punt d’implosionar

Les batudes són diàries i inclouen tot el territori de Cisjordània, que no és més que un arxipèlag d’illes incomunicades sota la bota dels militars israelians. Les xarxes són plenes de vídeos de detinguts palestins trepitjats al cap, despullats, torturats o humiliats; de trets contra civils que miren de recollir els ferits; de vivendes ruixades des d’un blindat amb aigua putrefacta de claveguera; de cases demolides amb explosius, o d’infraestructures arrasades amb excavadores. I tot, mentre els colons jueus porten a terme una campanya sistemàtica de neteja ètnica amb el suport total de l’Estat. «La situació a la Cisjordània ocupada, inclòs Jerusalem Oriental, és alarmant i urgent», va dir la portaveu de l’Alt Comissionat de l’ONU per als drets humans. 

Este vídeo es de esta semana. Se tomó en #Cisjordania. Son detenidos palestinos, humillados y posiblemente torturados. ¿Está Israel tratando de prevenir allí una Intifada o está tratando de provocarla?#Gaza pic.twitter.com/Ebfy70gpoL

— Ricardo Mir dFrancia (@mirdf) 4 de noviembre de 2023

Des de l’atac massiu fet per Hamàs sobre el sud d’Israel fa gairebé un mes, han mort aquí 132 palestins, inclosos 42 nens, i els detinguts superen els 1.200. D’ells, 760 presumptament estan afiliats amb Hamàs. «Abans fins i tot del 7 d’octubre, el Govern de Netanyahu havia deixat molt clar que la seva intenció és annexionar-se Cisjordània i buidar-la gradualment de la seva població palestina. No hi ha dubte que hi ha una nova Nakba en marxa», assegura el politòleg Assad Abdelrahman, que va ser membre del Comitè Executiu de l’OAP, fins que va presentar la seva dimissió fa uns anys. «Això explica la desesperació dels palestins i el món musulmà, però també perquè l’atac de Hamàs ha sigut tan ben rebut als carrers».

Tornar a les armes

Per bàrbar que fos, aquest atac ha trencat l’statu quo, i ha obert alguna perspectiva on abans no hi havia més que estancament i la realitat quotidiana de l’«asfixiant ocupació», com la va descriure el secretari general de l’ONU, António Guterres. Pel camí ha acabat també amb la il·lusió de la via pacífica encapçalada per Al-Fatah i l’ANP en les últimes tres dècades sense cap resultat. «En els últims dos anys és evident que la via de la resistència ha calat als cors de la gent al veure com Israel destruïa la via pacífica. Particularment, les generacions més joves volen tornar a les armes», explica Abdelrahman, que resideix entre Ramal·lah i Amman.

L’amenaça patent d’una nova onada de despossessió, que corre en paral·lel a la destrucció de Gaza i la seva gent, ha posat Cisjordània al caire del precipici. Les dorments milícies d’Al-Fatah han començat a cooperar amb Hamàs, però sobretot amb el Gihad Islàmic, menys lligat de mans per l’ANP. Tant a Nablús com a Jenín, Tulkarem i Hebron. Un fenomen que havia començat mesos abans de la guerra, però que ara sembla que ha donat pas a la creació d’«unitats de resistència nacional». Només al setembre, es van produir 212 atacs a Cisjordània i Jerusalem, segons el Shin Bet israelià, i 34 van ser amb armes de foc. Un factor que explica per què l’Exèrcit israelià estava tan obsessionat amb Cisjordània i distret quan es va produir l’atac des de Gaza. 

La policia de Dayton

Però, més que l’activitat de les milícies, que gairebé no han pogut respirar en els últims anys, el que podria accelerar la posada en marxa d’aquest segon front és el que passi en el si de les forces de seguretat palestines. Reclutades principalment dels quadros d’Al-Fatah, s’estima que tenen almenys 25.000 efectius, molt més ben armats i preparats que les milícies. Els palestins els anomenen la policia de Dayton», el nom del general nord-americà que va capitanejar la seva reforma. En els últims anys s’han dedicat a protegir bàsicament les forces de l’ocupació israeliana de potencials atacs palestins, però el pèndol està canviant. Hi ha esquerdes i senyals que apunten a una implosió. «Molts dels atacs contra colons i militars estan partint dels serveis de seguretat», reconeix un oficial palestí que no pot parlar públicament pel càrrec que ocupa.

Notícies relacionades

Ebrahim Raisi, el guanyador tant sí com no

Estat Islàmic reivindica l’atemptat en què van morir tres catalans

«Molta d’aquesta gent són patriotes que creien en la via política, però aquest horitzó ha desaparegut. La resta és gent pobra que ni tan sols està cobrant íntegrament el seu salari i ara es pregunta: ‘¿Col·laboraré amb aquesta gent si ni tan sols em paguen?’», afegeix la mateixa font. Des dels Acords d’Oslo, Israel recapta els impostos duaners palestins i altres taxes, però des del 2018 ha bloquejat part dels diners que estan obligats a transferir mensualment. 

En tot això, el president palestí amb prou feines pinta res. Als seus 87 anys, Abbas és totalment irrellevant. Ni menja ni deixa menjar. Ni abandona el lideratge ni trenca la cooperació amb Israel en senyal de protesta. Bona part de la població palestina el considera «un traïdor». De manera que el futur immediat a Cisjordània podria dependre del que realment vol fer Israel. ¿Vol prevenir una intifada o està mirant de provocar-la per facilitar els plans d’annexió i neteja ètnica? Diverses fonts consultades consideren que els sectors més raonables de l’Exèrcit i l’estament polític israelià volen impedir un nou front. Però aquesta postura xoca amb les intencions dels colons, que ara són part integral del Govern i ho volen arrasar tot. És bàsicament la mateixa equació de sempre: al final, gairebé tot depèn del que vulgui Israel.