Israel agreuja els bombardejos i anuncia que intensificarà les operacions terrestres a Gaza

El marc geogràfic de la guerra que lliuren Israel i Hamàs continua estenent-se per la regió amb la intervenció directa de nous actors. Els Estats Units han bombardejat per primera vegada des de l’inici del conflicte dues instal·lacions a l’est de Síria que, segons el Pentàgon, servien la Guàrdia Revolucionària iranià i els seus aliats al país. El bombardeig dels F-16 nord-americans ha tingut lloc gairebé en paral·lel que un míssil caigués prop d’un centre sanitari a la vora del mar Roig egipci, concretament a la localitat de Taba, situada a més de 230 quilòmetres de Gaza i molt a prop de la localitat turística israeliana d’Eilat.

La temuda expansió regional de la guerra va prenent forma a mesura que la diplomàcia arrossega els peus per aturar-la i la devastació a Gaza arriba a dimensions èpiques. «Dos milions de persones estan sent estrangulades. Gaza està sent sufocada amb poquíssima ajuda des de l’exterior», ha dit a la BBC, Juliette Touma, cap de comunicació de l’agència de les Nacions Unides encarregada de proveir serveis als refugiats palestins. En tres setmanes de guerra han entrat 84 camionsamb ajuda humanitària a la Franja, un quantitat insignificant, tenint en compte que abans del començament de les hostilitats una mitjana de 450 camions entraven diàriament a l’enclavament des d’Egipte. Cap dels vehicles transportava combustible, essencial per mantenir vius els generadors que utilitzen els hospitals que segueixen funcionant o perquè funcionin les plantes dessalinitzadores. 

Israel esgrimeix que el combustible podria ser utilitzat per Hamàs per a les seves activitats militars, i continua vetant-ho en contra de la postura de Washington. Les conseqüències són severes. Les agències de l’ONU, que allotgen a les seves instal·lacions més de 600.000 de desplaçats i són essencials per mantenir la respiració assistida del torturat territori, han anunciat aquest divendres una reducció significativa dels seus serveis a l’esgotar pràcticament les seves reserves de combustible. Tot això mentre Israel continua arrasant indiscriminadament la Franja. Durant la jornada l’Estat jueu va tallar també la comunicació per internet i el senyal de telèfon, deixant Gaza en uns llimbs de terror, mort i destrucció.

Possible intercanvi de presoners

La intensificació dels bombardejos arriba després que Al-Jazeera informés que els mediadors de Qatar estan a prop de pactar un alto el foc temporal, que aniria acompanyat d’un intercanvi de presoners. El possible acord, assegura el mitjà qatarià, es troba en «estat avançat». Això podria explicar per què s’ha agreujat la pluja de foc. Aquest sol ser el modus operandi d’Israel. A més, un dels seus portaveus militars va dir durant la jornada que el quarter general de Hamàs a Gaza estaria situat al subsol de l’hospital Al-Shifa, el més important de la Franja. És una vella acusació, que l’hospital no va trigar a negar. Molts temen que aquestes paraules siguin una manera de preparar la comunitat internacional per a un possible atac sobre el centre sanitari, ple de centenars de pacients. Des que va començar la guerra, l’Exèrcit israelià ha atacat nombrosos hospitals, segons l’Organització Mundial de la Salut, i 200 escoles han resultat afectades o destruïdes, segons l’Unicef.

Respecte a l’atac nord-americà a Síria, el secretari de Defensa ha volgut desvincular-lo de la guerra en curs i ha dit que no ha sigut consensuat amb Israel. «Aquests bombardejos de precisió en defensa pròpia són una resposta a la sèrie d’atacs en curs i, majoritàriament, sense èxit llançats contra el personal nord-americà per les milícies avalades per l’Iran des del 17 d’octubre», ha dit Lloyd Austin en unes paraules que pretenen neutralitzar el que des de fora es podria considerar com una agressió de llibre. «No constitueixen un canvi en el nostre plantejament respecte al conflicte entre Israel i Hamàs». 

Més de la meitat dels ostatges tenen passaport estranger

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Washington ha desplegat dos grups navals d’atac al Mediterrani oriental per dissuadir més involucració de Hezbol·là en el conflicte, així com un sistema antimíssils balístics THADD a la regió. Els seus dirigents no estan particularment convençuts dels plans exposats pels seus socis israelians per a la invasió terrestre de Gaza i la posterior postguerra. Com a mínim, volen deixar un marge més ampli per a l’alliberament d’ostatges. Serien un total de 220, segons ha confirmat l’Exèrcit israelià. Més de la meitat tenen passaport estranger. Pertanyen a 25 països, cosa que inclou 54 tailandesos,15 argentins,12 alemanys i 12 nord-americans.

Després d’afirmar dijous que mig centenar d’ostatges haurien mort en els bombardejos israelians, Hamàs ha comunicat que perquè hi pugui haver nous alliberaments hi haurà d’haver un alto el foc humanitari, segons ha publicat el diari rus ‘Kommersant’, una mesura similar a la pactada per la Unió Europea. Després de setmanes d’indiferència cap a la massacre de palestins a Gaza, els Vint-i-set van acordar aquest dijous reclamar l’obertura de «corredors humanitaris» i «pauses per a les necessitats humanitàries» a la Franja.