Almenys 84 assassinats

La violència de colons i soldats mata la joventut de Cisjordània

La violència de colons i soldats mata la joventut de Cisjordània

NASSER NASSER / AP

5
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

El fum dels cigarrets s’apodera de l’habitació. Circulen les tassetes de paper replenes de cafè. El retrat d’un Yaser Arafat somrient entre banderes palestines presideix l’ampli despatx. «Aquí no ha canviat res», coincideixen un grup de joves del camp de refugiats de Deheisha a Betlem. A la Cisjordània ocupada, la violenta quotidianitat amb prou feines s’ha alterat. Des que va esclatar la guerra entre Hamàs i Israel el 7 d’octubre, la ciutadania palestina dels territoris ocupats ha aplaudit i ha avalat els seus germans a la Franja de Gaza, sense poder escapar-se del seu propi patiment. En les últimes dues setmanes, els colons radicals i els soldats israelians han matat almenys 84 palestins. Abans de la guerra, el 2023 ja s’havia convertit en l’any més letal a la Cisjordània ocupada des de la segona intifada de principis de segle.

«Les incursions no s’han aturat», explica el Mahmud, del camp de refugiats de Deheisha a Belén. «Avui mateix, els soldats han irromput al camp dues vegades, a les quatre i a les deu del matí», explica aquest barber de 32 anys que en va passar quatre a la presó. Hores abans d’aquesta conversa, un jove del camp havia sigut assassinat per les bales de l’Exèrcit israelià. El dia anterior van ser dos els morts. «I així cada dia», constata desolat. Per això, cap d’aquests cinc joves del camp dubten al confessar que se’n van alegrar al veure el que havia fet Hamàs aquell dissabte que també va canviar el seu destí. «És el nostre dret», defensa el Jalil, de 30 anys. «A Cisjordània, estem acostumats a les morts diàries dels nostres ciutadans», denuncia a aquest diari.

Però l’escalada de violència a Gaza ha tornat a posar de manifest els milers de tentacles que té l’ocupació israeliana. Des que va començar tot, per exemple, el Khalil no ha pogut anar a treballar. És transportista i, tot i que viu en el camp adjacent a la ciutat de Betlem, ha de desplaçar-se fins a Hebron, a uns 30 quilòmetres al sud. La majoria de carreteres estan tallades i els nombrosos controls de seguretat impedeixen el desplaçament de la població autòctona del lloc. A aquestes restriccions al moviment, se li sumen les múltiples batudes militars, els arrestos massius i la violència perpetrada per colons i soldats. «Cada vegada la situació és pitjor i molts de més petits moriran», constata el Khalil. 

1.070 arrestos

«Qualsevol cosa que fas t’arresten i et fiquen a la presó», denuncia aquest seguidor del Barça. «Si li fas ‘m’agrada’ a una publicació a Facebook o si escrius ‘estic amb Gaza’, t’arresten», explica a EL PERIÓDICO. Des del 7 d’octubre, les forces israelianes han detingut gairebé 1.070 persones a Cisjordània, entre les quals afirmen que hi ha persones amb presumptes llaços o afiliació a Hamàs. A aquestes, se li sumen els més de 4.000 treballadors de Gaza amb permís per entrar a Israel a qui la guerra va agafar en territori enemic i les autoritats israelianes han arrestat. Aquestes accions han duplicat el nombre de presoners palestins en presonsisraelianes en dues setmanes fins a arribar els 10.000 reclusos.

A més, la impunitat amb què actuen els colons els ha permès matar a trets almenys 10 palestins sense gairebé conseqüències. També han aconseguit que alguns llogarrets palestins adjacents a les colònies israelianes, il·legals d’acord al dret internacional, hagin quedat despoblades aquests dies. Els seus ciutadans temen que sortir al carrer sigui la seva condemna a mort. Segons l’informe de l’Oficina de Coordinació de l’Ajuda Humanitària de les Nacions Unides publicat al setembre, 1.105 pastors, al voltant del 12,5% d’aquesta població, van abandonar les seves llars a Cisjordània durant l’any passat.

Malgrat la seva inestable situació, els palestins d’aquests territoris no han dubtat a ajudar els seus germans de Gaza que s’han quedat atrapats a Israel. Una gran part dels 18.000 gazatís amb permís de treball a l’Estat hebreu, aquells que s’han escapat de les detencions israelianes, ara estan sent acollits en pavellons i centres comunitaris a la Cisjordània ocupada. Amb dificultats per treballar en el context actual, el Mahmud, el Jalil i els seus amics han passat a coordinar l’ajuda al centre del camp de Dheisheh. 

En els últims mesos, molts joves han decidit respondre a les contínues agressions israelianes amb la creació de grups armats, com el Cau del Lleó i la Cova Negra. «Nosaltres no tenim armes com a Jenín o a Nablus, però no estem en contra de la resistència armada», explica el Mahmud. A la violència continuada se li suma la impunitat del règim colonial israelià a l’hora de fer caure cases palestines i prendre més terreny per a la ciutadania israeliana. Els colons han aprofitat el caos per, a base d’atacs continuats, expulsar palestins de comunitats de pastors. Només el 2023, Israel ha planificat 12.855 noves residències, il·legals segons el dret internacional, en territori palestí. És l’any en què més assentaments han sigut aprovats des del 2012. 

«L’AP és part d’Israel»

Notícies relacionades

Les autoritats israelianes poden actuar amb tal llibertat gràcies a l’absència d’oposició per part dels seus homòlegs palestins. «Quan tot va passar a Gaza no vam sentir-ne ni una paraula ni vam rebre ajuda de l’Autoritat Palestina (AP), no estem satisfets amb el que fa, que és res», denuncia el Mahmud. «Avui dia, l’AP és com part d’Israel ja que ajuden els israelians», assenyala a aquest diari. «Volem que aquesta autoritat canviï, que deixi de servir els seus propis interessos i els israelians perquè sigui una institució nacional de veritat», exigeix el Khalil. Durant les protestes recents després del bombardeig de l’hospital a l’Ahli a la Franja de Gaza, la joventut palestina de les principals ciutats de Cisjordània s’ha enfrontat a les forces de l’AP que ha reprimit les manifestacions. 

«No creiem que si aquesta guerra acaba, tindrem una situació de pau o la nostra pròpia independència», explica el Bashar, quan troba un descans després de rebre els nouvinguts gazatís. «Cada dia tenim problemes, no hi ha seguretat aquí», afirma, mentre tots assenteixen. «Al contrari, potser si la guerra a Gaza continua, tindrem menys soldats aquí», desitja contrariat. El Mahmud ho té molt clar. «No volem pau amb els israelians, és la pàtria o morir», defensa deixant pas al silenci. Les tassetes tornen a omplir-se de cafè. El fum no es dissipa. Mentrestant, les hores se succeeixen en una realitat tampoc tan diferent de la de fa un parell de setmanes. Només que ara, desgraciadament, estan més acompanyats.