Husni Abdel Wahed, ambaixador palestí: «Aquest genocidi ha de parar»

L’ambaixada palestina a Madrid és un edifici de tres plantes de pedres grans del mateix color ocre de la terra de la vall del Jordà, el riu que banya Cisjordània, una de les dues parts inconnexes que formen Palestina. L’altra, Gaza, està sent bombardejada per l’Exèrcit israelià des de fa 10 dies, fet que ha causat la mort d’almenys 3.000 persones, i més de 1.000 són nens. És la resposta a la pitjor massacre a Israel en dècades: almenys 1.400 israelians morts en mans de Hamàs. 

A la seu de la delegació diplomàtica palestina, com a la israeliana, s’ha incrementat la seguretat aquests dies, i hi ha agents de policia d’uniforme i de paisà. Allà rep a aquest diari Husni Abdel Wahed (Aqabat Jaber, Cisjordània, 1960) per parlar de la guerra.

¿Hi ha algun afectat per la guerra en el seu entorn? 

El meu entorn és tot Palestina. Per tant, sí, tots els que han caigut són del meu entorn, és la meva sang, és la meva gent, és el meu poble. Jo no soc de la Franja de Gaza. Vaig néixer en un camp de refugiats a prop de Jericó, a Cisjordània. Vaig créixer a Jordània, en un altre camp de refugiats, perquè l’any 67 vam ser expulsats novament. I ara vivim a Ramal·lah. Tinc els meus dos fills allà. 

¿Quin ambient es respira a Palestina?

Tot el territori palestí, ja sigui Gaza o Cisjordània, és un camp de batalla en el qual Israel està massacrant el nostre poble. El que passa a la Franja de Gaza és una guerra d’extermini. No té cap més vocable que extermini o genocidi. I, mentre els ulls estan posats a la Franja de Gaza, s’està cometent una altra massacre a Cisjordània. Des del 7 d’octubre i fins ahir a la nit han caigut 61 palestins a Cisjordània i hi ha 1.250 ferits, a més dels centenars de detinguts. 

¿Tem que hi hagi una nova intifada o alçament popular a Cisjordània? 

Els aixecaments, la confrontació, tant si és popular com pacífica, sigui quina sigui la seva expressió, són respostes naturals a l’ocupació que vivim i a les polítiques sistemàtiques de la potència ocupant. I, mentre hi hagi ocupació, això tornarà a esclatar en qualsevol moment. A Cisjordània, la realitat és diferent i la presència d’ocupació és tan forta que no es donen les condicions per a una confrontació similar a la de la Franja de Gaza. Però l’aixecament popular, en realitat, no ha cessat. De fet, abans del 7 d’octubre, havien caigut 268 palestins a Cisjordània.  

Parla de la justificació dels aixecaments. ¿Considera que l’atac de Hamàs del 7 d’octubre està justificat? ¿Creu que va ser un atac terrorista?

Aquesta pregunta, lamentablement, es repeteix una vegada i una altra. Nosaltres hem dit sempre que tot poble sota ocupació té dret a la resistència. I això en una resolució de l’Assemblea General del 1973, la 30/70, clarament parla del dret dels pobles sota ocupació a la resistència. Nosaltres hem optat per la via pacífica de la lluita. El 1988, el Consell Nacional Palestí, l’autoritat més alta del poble palestí, va aprovar la lluita popular, i mantenim aquesta via de lluita. Però som un poble heterogeni, com tot poble. Hi ha diferents corrents de pensament polític i ideològic. Sempre que hi ha alguna cosa del costat palestí que afecta Israel, tots s’aixequen com si acabés de començar el conflicte, com si no existissin l’ocupació, la repressió constant, la usurpació de la terra palestina, la humiliació permanent del poble palestí. Això no compta...

Comprenc la seva argumentació, però el que vull saber és si vostè, com a representant palestí, creu que el que va perpetrar Hamàs, matant civils en un festival o a famílies en un quibuts, és un atemptat terrorista. Com valora el fet concret, no les seves causes...

A mi m’agradaria que tant periodistes com polítics fossin objectius i tinguessin aquest mateix valor per fer aquesta mateixa pregunta als representants d’Israel. Si les polítiques d’Israel d’assassinar a casa seva els palestins són terrorisme o què són. Si les accepten o les condemnen. Sempre s’intenta culpar la part més dèbil, que en aquest cas som nosaltres. No comparteixo la ideologia de Hamàs ni les seves polítiques...

Però, ¿condemna aquest acte concret de mort de civils?

Ni l’Autoritat Nacional Palestina ni l’Organització per a l’Alliberament de Palestina comparteixen ni les polítiques ni la ideologia dels seus adversaris. Però jo vull que el món sigui una mica menys injust i que mesuri amb la mateixa vara. Aposto que ningú, ni polítics ni periodistes, s’atreveixen a fer aquesta pregunta a un líder o un representant israelià per les matances que cometen en contra del poble palestí. 

El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, i el president del Govern, Pedro Sánchez, han insistit tota l’estona a qualificar els actes de Hamàs d’atemptat terrorista. ¿Està satisfet amb la resposta espanyola al respecte?

Jo no jutjo les polítiques d’un Estat. Estem en contacte permanent a través dels nostres canals de comunicació amb el Govern i amb l’Estat espanyol. Espanya és un país amic, que té una postura menys desequilibrada que altres actors europeus. Nosaltres no actuem com l’Estat d’Israel i els seus representants. Si tenim una cosa que dir al Govern espanyol, si estem disgustats, ho fem a través dels canals diplomàtics que corresponen, no a través dels mitjans de comunicació.  

Es refereix al conflicte diplomàtic entre l’Ambaixada d’Israel i el Govern espanyol. Ione Belarra va demanar portar el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu al Tribunal Penal Internacional. Israel va respondre amb un comunicat per dir que alguns membres del Govern estaven «alineats amb Hamàs» i Exteriors va enviar un comunicat per comentar que aquestes declaracions eren inacceptables. ¿Com veu aquest conflicte? ¿Ajuda o perjudica al suport de la causa palestina a Espanya? 

No comentaré una cosa que no em competeix, que és la política d’Estat d’un país amic com és Espanya. Però Israel s’ha acostumat a fer i dir el que li dona la gana i mai passa res. Ningú emetria un comunicat així, tret de les Ambaixades d’Israel, perquè se senten amb l’autoritat de qualificar i desqualificar. Ho fan perquè poden, i poden perquè se’ls ho permet. Afortunadament, la dignitat dels espanyols es va reflectir en una resposta que jo respecto, sigui quina sigui. Colòmbia ha demanat a l’ambaixador israelià que es retiri per una declaració que havia desqualificat la política d’un país independent i sobirà. Són pocs els països que donen una resposta digna. I jo celebro que alguns ho facin. 

La setmana passada es va reunir vostè amb José Manuel Albares i diversos ambaixadors àrabs...

Amb tots, 18 o 19.

¿Què volia el ministre d’Exteriors? ¿Què li va demanar vostè? 

Va ser una reunió entre Espanya, un país amic amb el qual pràcticament tots els àrabs tenen una relació cordial. Es va produir per petició del grup d’ambaixadors àrabs per tractar sobre els esdeveniments a Palestina i sol·licitar un rol més protagònic dels europeus, ja que Espanya presideix el Consell de la UE. La sol·licitud és que se cessi el foc, que es creïn corredors humanitaris...

¿Corredors humanitaris només d’entrada o també de sortida?

Corredors humanitaris per portar els ferits que ho necessitin, per exemple. Corredors d’entrada i sortida. Després coincidim també que això no té una solució militar, que la solució ha de ser una solució política. I nosaltres hem manifestat la nostra preocupació per la guerra d’extermini que està exercint Israel, el genocidi que està cometent i el silenci de molts actors. Ens escoltem amb molt respecte. Confiem que Espanya compleixi la seva paraula de tenir un paper important.  

¿L’Autoritat Palestina té contacte directe amb Hamàs? ¿Pot, d’alguna manera, influir o dialogar amb Hamàs per mirar de dirigir la crisi cap a un costat o cap l’altre?

El poble palestí té un sol representant legítim, que és l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP, representant legítim del poble palestí per a la comunitat internacional) i l’Estat de Palestina. Per a qualsevol tema que involucri el poble palestí, cal dirigir-se a l’Estat de Palestina i a l’OAP. Els diferents actors i components polítics, siguin d’oposició o part de l’oficialisme, són part del poble palestí. Alguns estan representats i d’altres no. Hamàs no està representat. Però, ho estigui o no, el referent és l’OAP. 

Però, ¿l’Autoritat Nacional Palestina i Hamàs mantenen línies de comunicació d’algun tipus?

No tinc la informació de si hi ha contactes entre els alts estaments. Però Hamàs és part del teixit social del poble palestí. En una mateixa casa hi ha militants i simpatitzants d’un moviment i de l’altre.

Per tant, no sabem si, per exemple, s’ha demanat a Hamàs que alliberin els ostatges...

No ho puc afirmar ni negar.

Hi ha un espanyol desaparegut, que era en un quibuts israelià. I hi ha almenys 120 espanyols a Gaza. ¿Saben alguna cosa d’ells? ¿Hi estan en contacte? ¿Sap la xifra concreta?  

Ahir hi va haver contacte amb alguns de la comunitat espanyola [a Gaza] i amb el ministeri també. Tenim la informació que s’està portant a terme un esforç de part del Ministeri d’Exteriors, en coordinació amb el Ministeri de Defensa, per al cas que sigui possible el trasllat d’aquesta comunitat. Però deuen saber que l’exèrcit d’ocupació israeliana no ha permès ni l’ingrés ni la sortida de res ni de ningú. Els nord-americans havien avisat els seus conciutadans perquè es preparessin per sortir, però Israel fa el que li sembla, i fins ara no permet ni sortida de res ni ningú...

Tampoc Egipte permet la sortida de gent per Rafah...

Però qui està bombardejant és Israel. Qui està tallant les rutes és Israel.

¿Parlen amb Egipte?

Per descomptat

¿I quina és la situació?

Hi ha un alt nivell de coordinació amb Egipte, no només en aspectes humanitaris, sinó també en qüestions polítiques. 

Gaza està dirigida per Hamàs des del 2006 [després d’un xoc amb morts contra Al-Fatah, el partit que governa Cisjordània]. Des d’aleshores, l’Autoritat Palestina no té cap autoritat a la Franja. Ara s’especula que, després de l’eventual enderrocament de Hamàs, es pogués transferir l’autoritat de Gaza a l’Autoritat Palestina. ¿És política ficció?

Li puc assegurar una cosa i és que l’Autoritat Nacional Palestina no tornarà a la Franja sobre tancs israelians ni a costa del nostre poble. La legitimitat es guanya a les urnes. Mai acceptem el sacrifici del nostre poble, sigui pel motiu que sigui. Israel està cometent el genocidi de la nostra gent. Durant 16 anys, Israel ha castigat durament el nostre poble i ha encoratjat la divisió. En aquest moment, les diferències passen a segon pla. L’important ara és posar fi al patiment del nostre poble. Aquest genocidi ha de parar.

Ahir, en una entrevista amb l’ambaixadora israeliana, ella va dir literalment que tallar el subministrament d’aigua i electricitat a la Franja era lògic perquè el contrari seria «ajudar Hamàs».

Aquesta és la recepta de l’Estat d’Israel, dels Estats Units i els seus similars. Si hi ha un malalt, cal matar-lo. A l’Iraq, els Estats Units van massacrar 2 milions d’habitants i els van qualificar de danys col·laterals. Per tant, matar centenars de milers de palestins està justificat si amb això acaben amb Hamàs. Però acabin amb Hamàs o no, la seva política sistemàtica és exterminar el poble palestí. Perquè la ideologia sionista creu que el bon palestí és el palestí mort. Per tant, que es mori per falta d’aigua, per falta d’aliments, per falta d’electricitat, per falta de medicaments, per a ells tot està bé. Matar-los d’aquesta manera els eximeix d’assassinar-los per via militar. Això és inacceptable. I que la comunitat internacional els segueixi el corrent la fa ser partícip del genocidi. Aquestes declaracions de líders mundials ressalten el dret de l’Estat d’Israel a defensar-se. Israel ho entén com a llicència per matar.

Parla de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Ella, Biden i d’altres.

Biden sí que va matisar després la postura i ha demanat que es respecti el dret humanitari internacional. Ha tornat a la fórmula tradicional... 

Però va enviar portaavions nord-americans per recolzar Israel, va obrir els seus arsenals i va subministrar a Israel armes més potents i més destructives. El seu secretari d’Estat ahir va participar en el Consell de Guerra israeliana, en una reunió de set hores i mitja. Per tant, en són partícips. Les declaracions són per embellir la situació, però, en el fons, aquesta guerra la porten a terme els Estats Units juntament amb Israel. Els Estats Units són part d’això, no són ni observadors ni intermediaris.

El temps que hem estat aquí parlant, segons el ritme al qual estan morint nens palestins a Gaza, han mort segurament dos nens palestins; mor un menor a Gaza cada 15 minuts. Ahir es va superar la xifra de 1.080 nens morts. ¿Hi ha una cosa que les autoritats palestines puguin fer per frenar o mitigar aquest conflicte? 

Lamento que el món, quan es preocupa per les xifres de morts a Palestina, els tracti com xifres. Després, quan pensa en la Franja de Gaza o en el poble palestí, pensa en ajuda humanitària: pobrets, una almoina. No pensa en la dignitat, en el futur, en la humanitat del poble palestí. I una mostra d’això és que ningú, repeteixo ningú, ha fet cap observació respecte al que el ministre de Defensa israeliana va afirmar que els palestins som animals.  

Notícies relacionades

Maduro ofereix més guanys a les petroleres en la recta final de campanya

Biden justifica la renúncia amb una efusiva defensa de la democràcia

A ningú del Govern es refereix, ¿no? Perquè en els mitjans està àmpliament explicat...

Cap govern, de cap país d’Occident. Els mitjans, sí, possiblement alguns ho hagin esmentat i d’altres no. El tema és molt més profund que això. I aquests són éssers humans. Li puc mostrar un vídeo d’adolescents que escriuen als seus braços el nom perquè siguin identificats quan morin. O un missatge de joves metges professionals que envien missatges que en cas que morin, que els recordem que ells van ser allà, que tenien somnis, que tenien projectes i que no han pogut aconseguir res perquè han sigut assassinats.