La crisi a Israel i Gaza posa a prova la política exterior de Biden

Sullivan també es guardava l’esquena i reconeixia que a la seva anàlisi calia afegir-hi amb èmfasi un «per ara, perquè tot pot canviar». I vuit dies després, certament, tot va canviar.

L’atac de Hamàs a Israel dissabte passat i la contundent resposta militar que està donant el Govern de Binyamín Netanyahu han obert la pitjor crisi a la zona en dècades. L’estratègia de Biden, que bàsicament va ignorar la qüestió palestina i no va aparcar però tampoc va fer res per impulsar la solució de dos estats, s’ha demostrat fallida. I ara, a poc més d’un any de les eleccions presidencials del 2024, es posa a prova tota la política exterior de Biden, que després de l’unilateralisme i l’aïllacionisme de Trump havia fet una aposta pel multilateralisme però ara suma aquesta crisi a l’oberta per la guerra de Rússia a Ucraïna i les tensions amb la Xina.

Suport total

Després de l’atac de Hamàs, Biden va aparcar les diferències que ha mantingut amb Netanyahu, especialment per la seva polèmica reforma judicial, per elevar el poder de partits d’extrema dreta religiosa i per expandir els assentaments a Cisjordània. Des que es van conèixer als anys 80, quan Netanyahu servia a l’ambaixada israeliana a Washington, després quan era vicepresident de Barack Obama i va veure com intentava torpedinar l’acord nuclear amb l’Iran i finalment des que va arribar al Despatx Oval, la relació entre els dos ha sigut tensa, com mostra que Biden trigués mesos a trucar al primer ministre, que no l’hagi rebut encara a la Casa Blanca i que celebrés la seva primera reunió amb ell el setembre a Nova York, durant l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Biden, que al març assegurava que els israelians «no poden seguir per aquest camí», en els últims dies ha expressat repetidament amb paraules i accions un suport a Israel contundent i inequívoc. Ha desplegat ja el portaavions Gerald Ford i la seva flotilla i en les dues pròximes setmanes sumarà el segon grup d’atac del Dwight Eisenhower. Ha accelerat l’enviament d’equipament i municions a Israel, país al qual cada any dona 3.800 milions de dòlars en ajuda militar. I ha enviat el seu secretari d’Estat, Antony Blinken, i el de Defensa, Lloyd Austin.

Tot i que Biden i els seus enviats han fet mencions respecte al dret humanitari internacional, de moment no posen l’èmfasi a demanar contenció a Israel en els seus atacs a Gaza, i sí en el seu dret a defensar-se. I el president, que ha comparat a Hamàs amb l’Estat Islàmic, s’ha guanyat l’aplaudiment de veus amb poca tirada a aquestes lloes, com la Coalició Jueva Republicana, amb llaços amb el partit Republicà i els seus donants més grans, o David Friedman, que va ser ambaixador a Israel de Trump, i que ha qualificat d’«excepcional» el suport «moral, tàctic diplomàtic i militar».

Múltiples reptes

Els reptes per a Biden són múltiples. Hi ha nord-americans entre els ostatges que manté Hamàs. La por més gran és que s’obri un nou front amb Hezbol·là i que es desencadeni un conflicte regional que podria enfrontar els EUA amb l’Iran. I tot i que des de l’Administració es confia a poder reactivar les converses entre Israel i l’Aràbia Saudita, de moment Riad no està responent a les trucades de Washington a condemnar les accions de Hamàs i experts com Jon Alterman, del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals, estan convençuts que «tots els esforços de normalització queden paralitzats pel futur pròxim».

Com més es prolongui el conflicte, i així que vagin creixent les víctimes civils palestines i la tragèdia humanitària, més difícil serà per a Biden mantenir el suport a Israel sense fissures dels aliats. I James Steinberg, degà de la Facultat d’Estudis Internacionals de la Universitat Johns Hopkins que va treballar en els governs d’Obama i Bill Clinton, ha assegurat que el repte diplomàtic més gran no és el suport en aquest moment inicial, sinó mantenir el focus en què passarà quan acabi. «El repte és com alhora reafirmes Israel i envies un missatge inequívocament dur a Hamàs i l’Iran sense portar a una escalada», ha dit en unes declaracions a ‘The Atlantic’.

Biden, que el 2021 va reactivar les aportacions a l’agència de l’ONU que presta assistència humanitària als palestins que havia congelat Trump (amb ajudes de 150 milions de dòlars que es van sumar a 75 milions més per a ajut econòmic i de desenvolupament a Gaza i Cisjordània), també ha pogut recolzar-se fins ara en un suport a Israel dins del Partit a Demòcrata més consensuat i ferm del que s’ha fet habitual en la formació. Perquè en els últims anys han crescut les veus que s’atreveixen a qüestionar Israel i que remarquen la causa palestina, gir que fa eco d’un moviment que s’ha produït també a les bases. Segons una enquesta que va fer al març Gallup, per primera vegada més demòcrates mostren simpaties pels palestins que pels israelians (49% davant 38%).

La crisi arriba a més en un moment de polarització radicalitzada als Estats Units i de campanya electoral. Veus republicanes ultraconservadores pressionen Biden perquè no desisteixi en el suport a Israel passi el que passi (tot i que l’aprovació de qualsevol nova ajuda està justament impossibilitada per la paràlisi en la qual el caos republicà ha sumit el Congrés al deixar la Cambra baixa sense president. I el senador Tom Cotton, per exemple, ha dit: «Si el president pot estar al costat d’Ucraïna tot el temps que faci falta espero que faci el mateix amb Israel».

Notícies relacionades

La guerra de Gaza irromp als campus universitaris dels EUA

Sense vacuna per al dolor

Candidats republicans en les primàries, com el senador Tim Scott, han acusat Biden de «tenir sang a les mans» vinculant sense proves l’atac de Hamàs als 6.000 milions de dòlars d’ajuda humanitària a l’Iran que els EUA van desbloquejar com a part d’un acord d’alliberament de cinc nord-americans (tot i que aquest dijous Washington i Qatar van tornar a congelar l’accés de Teheran a aquests fons).

Només l’aclaparador favorit dels republicans per al 2024, l’expresident Trump, ha fet un favor electoral a Biden al fer aquests dies polèmiques declaracions criticant Netanyahu i la intel·ligència israeliana i lloant Hezbol·là que li han valgut crítiques des de tot l’espectre polític.