Gaza i Israel entren en guerra després de l’ofensiva sorpresa de Hamàs

Torna la violència. Després de l’any més mortífer a la Cisjordània ocupada amb gairebé 200 morts per foc israelià, aquest dissabte les milícies de Gaza han llançat centenars de coets cap a Israel en un atac sense precedents batejat com a «Operació Tempesta a l’Aqsa», amb referència a la mesquita de Jerusalem. «Ciutadans d’Israel, estem en guerra; això no és una operació ni una escalada, sinó una guerra», ha dit el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en la seva primera declaració després del llançament de l’ofensiva aquesta matinada. Mentrestant, continuen sonant les alarmes al nord i el sud del país, fins i tot a les ciutats de Tel Aviv i Jerusalem. Almenys 22 persones han mort i unes 545 han resultat ferides. També s’ha alertat de la presència d’infiltrats que han obert foc contra la ciutadania als pobles fronterers amb la Franja. 

«El nostre país està en guerra i la guanyarem», ha afegit el primer ministre, que ha convocat una reunió d’urgència del seu consell de seguretat. «El nostre enemic pagarà un preu que no ha conegut mai», ha afirmat alhora que desenes d’avions de combat israelians ataquen objectius del Gihad Islàmic i Hamàs a la Franja. Israel ha bombardejat per aire diverses instal·lacions de Hamàs a la Franja de Gaza com a inici de l’operació «Espases de ferro», en resposta a l’atac sorpresa múltiple, que el va motivar a declarar l’estat de preparació per a la guerra.

Setmanes de tensió

La situació més crítica a Israel l’està patint la població dels pobles fronterers amb la Franja de Gaza. Allà, s’han infiltrat desenes de militants palestins en un gest sense precedents i han protagonitzat diversos tirotejos. Els israelians que viuen en la part sud del país estan demanant l’exèrcit que enviï forces de seguretat i diuen que han passat hores sense notícies d’un rescat enmig d’una infiltració massiva de palestins armats des de Gaza. «Estem sent massacrats; no hi ha exèrcit, han passat 6 hores, la gent està pregant per les seves vides», ha afirmat una habitant d’un quibuts al sud del país, en declaracions al mitjà israelià Haaretz. A Ofaqim, una font policial ha afirmat que estan prenent ostatges.

Els atacs s’emmarca en un context d’elevada tensió als territoris palestins pels assassinats de quatre palestins a Cisjordània, els atacs creixents i impunes de colons israelians, especialment a la localitat de Huwara, i les tensions en el complex de mesquites d’Al-Aqsa. Les festivitats jueves acaben aquest cap de setmana amb el Sukkot, i, durant les últimes setmanes, diversos jueus han irromput als voltants del complex sagrat musulmà, a més d’altres ofenses religioses. També les continuades protestes a la frontera amb Gaza l’últim mes han augmentat les tensions entre els dos bàndols. 

«Fracàs d’Israel»

Notícies relacionades

Israel acaba el mur per aïllar Gaza per terra i mar

Guardar la carta de la guerra

«Ja és suficient», ha afirmat Deif en un vídeo gravat que anima els palestins a unir-se a la lluita. També ha dit que Hamàs ha llançat més de 5.000 coets contra Israel, tot i que l’Exèrcit israelià n’ha comptabilitzat 2.500. Segons el líder de Hamàs a l’exili, Salah Arouri, l’operació era una resposta «als crims de l’ocupació» i que els combatents defensaven la mesquita d’Al-Aqsa a Jerusalem i els milers de presos palestins detinguts per Israel. L’Exèrcit israelià ha assenyalat que Hamàs «enfrontarà les conseqüències i la responsabilitat». Les autoritats han demanat a milions d’israelians que es mantinguin a prop de refugis antiaeris a casa seva. Almenys un centenar de persones han resultat ferides. 

Per als militants de Hamàs, poder entrar a Israel superant la militaritzada tanca que els separa és un gran èxit. A Sderot, s’ha registrat la infiltració de diversos palestins des de Gaza en una comissaria de policia israeliana on s’està produint un tiroteig. El factor sorpresa de l’atac ja ha fet que alguns experts ho considerin «el fracàs de seguretat més gran a Israel des de 1973», quan va tenir lloc la guerra del Yom Kippur. Els 16 anys de bloqueig israelià a la Franja de Gaza han condemnat la seva població a viure a la presó «més gran a cel obert del món», tal com fa anys que denuncien les organitzacions internacionals i locals.