La crisi migratòria de Lampedusa dispara de nou les tensions entre els Vint-i-set

Quan la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assumir el càrrec el 2019 tancar un acord sobre el Pacte europeu d’asil i immigració, una de les negociacions més divisives i complicades a què s’ha enfrontat la Unió Europea en l’última dècada, era impensable. «Som més a prop que mai», va proclamar fa tan sols uns dies l’alemanya, durant l’últim discurs sobre l’Estat de la Unió pronunciat a Estrasburg. Una setmana després aquest optimisme es comença a esquerdar. Les disputes internes amenacen fer descarrilar les negociacions del pacte i la crisi migratòria al Mediterrani, després de les multitudinàries arribades massives a l’illa italiana de Lampedusa, tornen a disparar les tensions entre els estats membre pel repartiment d’immigrants.

Tal és la pressió que la mateixa Von der Leyen es va veure obligada diumenge a agafar un avió i plantar-se a l’illa mediterrània, que en només una setmana ha rebut més d’11.000 arribades d’immigrants, per donar el seu suport a Giorgia Meloni. «No considero que això sigui un gest europeu de solidaritat cap a Itàlia, sinó més aviat un gest responsable d’Europa cap a si mateixa, perquè aquestes són les fronteres d’Itàlia, però també són fronteres d’Europa», va advertir la presidenta italiana en roda de premsa conjunta amb l’alemanya en què deixava un segon avís: «Atesa la magnitud dels fluxos migratoris als quals ens enfrontem –232.000 arribades fins a l’agost, 115.000 corresponen al Mediterrani central–, si no treballem tots junts per combatre les sortides il·legals, les xifres d’aquest fenomen desconcertaran primer els països fronterers, però després també la resta».

La resposta de Brussel·les a aquest crit ha sigut un pla d’acció de 10 punts amb mesures que majoritàriament no són noves i que, quan s’han posat en marxa en el passat, no han funcionat: ajudar Itàlia a registrar i prendre les empremtes dactilars dels immigrants, donar suport al trasllat de persones de Lampedusa cap a altres estats membre utilitzant el mecanisme de solidaritat voluntari existent, accelerar els retorns als països d’origen i particularment a Guinea, Costa d’Ivori, el Senegal i Burkina Faso, negociar acords antitraficants amb tercers països com Tunísia i augmentar la vigilància aèria i marítima, incloent-hi la possibilitat d’«explorar opcions per expandir les missions navals existents al Mediterrani o treballar en altres de noves». Una idea –«una missió naval europea eficaç»– que reclama Meloni.

Blindar fronteres

«Mai resoldrem el problema parlant de com redistribuir els immigrants dins de les fronteres d’Europa. L’única manera d’abordar-ho seriosament, i que la solució per a una nació no creï problemes a cap altra, és treballar en la dimensió externa i aturar les sortides il·legals d’immigrants», insistia la italiana apostant per blindar les fronteres, conscient que la línia vermella per a molts països és acceptar immigrants. És el cas de Polònia el primer ministre del qual, Mateusz Morawiecki, en plena campanya electoral i amb eleccions parlamentàries el pròxim 15 d’octubre, ha deixat clar que els plans de Brussel·les no li agraden. 

«No acceptem la immigració il·legal. Lampedusa és una advertència per a tots nosaltres. Tot Europa es podria veure així si no s’abandonen els mecanismes de reubicació d’immigrants», denunciava aquesta setmana acusant Brussel·les de reprendre un pla de reubicacions que a ulls de Varsòvia és «contraproduent» i una «incitació» per a les bandes de criminals implicades en el tràfic d’éssers humans davant les quals l’única solució és: tancar les fronteres i augmentar les repatriacions. La postura de Polònia és compartida a ulls clucs pel Govern d’Hongria de Víktor Orban. Els dos països ja han anunciat que no pensen aplicar cap mesura que impliqui repartiment d’immigrants.

Reunió dels Vint-i-set

De moment, el pla ha generat més preguntes que comentaris entre els Vint-i-set que abans de posicionar-se, segons fonts europees, volen que la Comissió expliqui «exactament» què planteja i pensa com aplicar-ho. La primera oportunitat serà el dijous 28 de setembre durant un Consell de Ministres d’Interior de la UE en el qual els Vint-i-set parlaran de la dimensió externa de la política migratòria i faran balanç del pacte d’asil i immigració. Sobre la taula també hi haurà l’acord entre la UE i Tunísia, criticat des de l’Eurocambra i la Defensora del poble, que contempla l’entrega de 105 milions d’euros al país nord-africà per reforçar les seves fronteres i impedir la sortida d’immigrants i que de moment no ha tingut impacte, ja que els fluxos i la pressió migratòria continua augmentant. I no només als països fronterers. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Alemanya fa uns dies anunciava la suspensió de l’acollida de sol·licitants d’asil procedents d’Itàlia i va justificar la seva decisió en el fet que Roma no compleix amb el reglament de Dublín, que estableix que el país de primera entrada és el responsable de processar les sol·licituds de protecció internacional, i no registra adequadament les persones que arriben i que acaben a Alemanya. El resultat, advertia dimecres el president Frank-Walter Steinmeier, és que només en la meitat de l’any han rebut 162.000 sol·licituds d’asil, «més d’un terç de les registrades a tota la UE». 

Es tracta precisament d’un dels problemes que hauria de solucionar el nou pacte d’asil i immigració que aquesta setmana ha rebut un nou cop al quedar bloquejades les negociacions de dos dels reglaments de crisi, destinats a organitzar la solidaritat entre els Estats membres en casos d’urgència. El Parlament Europeu, amb l’acord de tots els grups polítics, decidia dimecres suspendre les negociacions amb el Consell, que continua sense aprovar un mandat negociador pel bloqueig de països com Alemanya –i altres països de l’est d’Europa com la República Txeca– que, segons lamenten fonts diplomàtiques, manté una posició «ideològica». La pressió per avançar en els dos expedients és, no obstant, gran i tot i que no són a l’agenda de la reunió de ministres de la setmana vinent hi ha governs que han demanat la seva inclusió perquè «s’ha de resoldre».