Canvi a l’Iran: «L’assassinat de Mahsa Amini ha obert els ulls a moltes persones»

Reuters

4
Es llegeix en minuts
Begoña González

«Dona, vida, llibertat». Tres simples paraules que van adoptar un significat molt més intens després de la mort de Mahsa Amini. La jove iranianokurda tenia 22 anys quan va ser detinguda per una patrulla de la policia de la moral per passejar pel carrer amb el vel «mal posat». La pallissa que li van clavar per «reeducar-la» va acabar matant-la. La seva mort va ser l’espurna que va encendre una societat farta de tanta repressió

«Els iranians han canviat de mentalitat. L’assassinat de Mahsa Amini ha obert els ulls a moltes persones i cada vegada més gent dona suport a les que decideixen treure’s el hijab», assegura la Zahra, una jove iraniana. No és el seu nom real, però la seva família li ha demanat que no s’identifiqui per por de les represàlies. La Zahra ja ha sigut detinguda en un parell d’ocasions per la policia de la moral per suposadament vestir de manera «inapropiada». «Cada vegada tinc menys por, conec una llarga llista d’opositors. No poden eliminar-los a tots», explica la jove, que assegura que tant homes com dones estan lluitant de la mà per aconseguir viure «una vida normal».

Amini va ser detinguda perquè el seu vel –obligatori a l’Iran des de la instauració de la República Islàmica el 1979– no li cobria completament el cap. Fins fa uns anys, era habitual que les dones iranianes portessin el vel lleugerament retirat de manera que pogués veure’s el naixement del cabell i la policia havia deixat de castigar-les. Amb l’ascens al poder fa un parell d’anys de l’ultraconservador Ebrahim Raisí, aquesta relaxació de les mesures es va revertir i la policia de la moral va tornar a endurir les seves «reeducacions».

Un any de protestes

Amb la mort de la jove, les protestes es van apoderar del carrer. Desenes de milers de dones van sortir arreu del món a protestar per la injustícia. Actrius i cantants famoses es van tallar els cabells a tall de protesta i les iranianes van decidir treure’s el vel. La repressió es va endurir. La policia fins i tot dispersava les manifestacions amb foc real. L’aixecament va suposar el desafiament més gran i sostingut a la República Islàmica des de la seva fundació el 1979.

«Les manifestacions al carrer ja no són habituals, perquè la protesta s’ha convertit en una forma de vida. Molts homes i dones mostren el seu rebuig de la repressió diàriament amb petites accions i en qualsevol context que els és possible fer-ho», explica la jove, que ha participat en moltes de les protestes que van tenir lloc al país i ha deixat d’utilitzar el vel sempre que li és possible. Ara, la Zahra aprofita qualsevol situació per mostrar la seva oposició. «No compro en botigues ni faig servir aplicacions que sé que estan afiliades a la República Islàmica. No guardo els meus diners als seus bancs i faig servir els bitllets d’efectiu per escriure-hi consignes de protesta. A més, sempre que puc parlo amb persones que no saben el que passa o tenen por de preguntar», explica l’activista.

«Des de l’exterior hem viscut les protestes amb molt orgull. La nostra societat ha tingut un despertar i es manté ferma en els valors universals dels drets humans. S’ha començat a posar en dubte tot el sistema polític», assegura Ryma Sheermohammadi, una iraniana establerta a Espanya des de fa anys. «Aquest moviment ha aconseguit unir diferents grups dins de l’Iran, no només han sortit al carrer les dones, hi han sortit homes, fins i tot gent que va votar per la Revolució Islàmica, grups ètnics i fins i tot els iranians de fora del país que volen el canvi per a la nostra societat. Volem un canvi de l’estructura política del país», argumenta. «Les dones han guanyat molta confiança en elles mateixes. S’han vist capaces de fer aquest canvi malgrat tot el que els està caient a sobre. Són molts més de 22.000 detinguts com diuen les xifres oficials, n’hi ha més de 100.000», assegura. «És brutal que les dones, sabent els durs càstigs que comporta, continuïn sortint al carrer sense vel per protestar», afegeix.

Drets Humans

Notícies relacionades

Segons ha denunciat Amnistia Internacional, aquest últim any les autoritats iranianes han fet servir munició real contra manifestants, han portat a terme milers de detencions i empresonaments arbitraris, desaparicions forçades, homicidis il·legítims, tortura i altres maltractaments i s’han dictat condemnes a llargues penes de presó o a mort després de judicis manifestament injustos per mirar d’apaivagar els aixecaments. «Cada vegada més dones s’atreveixen a desafiar l’obligatorietat de portar vel», asseguren des de l’oenagé, que denuncia que des del novembre del 2022 milers de nenes han sigut enverinades i hospitalitzades en el que sembla una clara campanya contra les estudiants que ensenyaven el cabell en públic mentre portaven l’uniforme escolar.

«La gent jove vol poder viure una vida normal com els altres joves d’altres països i saben que això només serà possible si s’acaba la República Islàmica», subscriu la Zahra. «La revolució ja s’ha produït en la ment de moltes persones a l’Iran, i, segons la meva opinió, la revolució final triomfarà aviat. Així que fins aquell dia: ¡dona, vida, llibertat!», exclama la jove.