Tecnologia per a la repressió

L’Iran utilitza intel·ligència artificial per identificar i castigar les dones que rebutgen utilitzar vel

L’Iran utilitza intel·ligència artificial per identificar i castigar les dones que rebutgen utilitzar vel

Fars

4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 13 de setembre del 2022, Masha Amini va ser brutalment apallissada per l’anomenada ‘policia de la moral’. Portava el vel, obligatori a l’Iran, però no li cobria «correctament» el cap. Això va ser suficient perquè els agents l’arrosseguessin fins a pujar-la al furgó, però la van colpejar amb tanta violència que la van deixar en coma cerebral. Tres dies després, aquesta jove iraniana d’origen kurd i de tan sols 22 anys moria a l’hospital.

El seu assassinat va despertar el malestar de part de la societat i va desencadenar una onada de protestesen què es van denunciar unes estrictes lleis de vestimenta que des de l’any 1979 imposen l’ús del hijab. No fer-ho comporta penes de presó de fins a dos mesos, però el càstig per participar en manifestacions és molt més gran. A més, la policia respon a la mínima dissidència «sotmetent de forma rutinària dones i nenes a detenció arbitrària, tortura i altres maltractaments», segons va denunciar Amnistia Internacional. Moltes fins i tot van desafiar el règim teocràtic dels aiatol·làs tallant-se els cabells i cremant els seus mocadors en públic.

Gairebé un any després, i malgrat la dura repressió, el moviment de protesta continua actiu. És per això que Teheran està acudint a la intel·ligència artificial (IA)para endurir el seu control sobre la ciutadania. Segons denuncia l’oenagé Article 19, les autoritats estan utilitzant càmeres de vigilància amb sistemes de reconeixement facial que els permeten identificar les dones que no portin posat el vel. Així, la policia pot sancionar-les sense necessitat d’intervenir-hi directament.

Dades de tots els ciutadans

Les protestes contra la llei del vel han sigut les més greus que ha viscut el país des del 2019, quan l’alça en el preu de la gasolina va incendiar els carrers. Més de 500 persones haurien mort pels excessos policials i d’altres han sigut condemnades a mort. A més, el seu clar caràcter feminista va fer que les manifestacions donessin la volta al món, i això va accentuar la pressió sobre el règim islàmic. Tot i que al març es va concedir el perdó a uns 80.000 presos, entre els quals que van sortir a denunciar l’assassinat d’Amini, diversos opositors van assenyalar que l’amnistia busca apaivagar els ànims dels manifestants.

El 2015, Teheran va crear una base de dades nacional en què emmagatzema dades biomètriques de la ciutadania, com poden ser l’empremta dactilar o l’iris. Aquesta informació és especialment sensible, ja que aquestes característiques físiques són úniques i permeten identificar els individus. Segons Amnistia Internacional, són cada vegada més les dones a l’Iran que reben denúncies a casa per no haver-se posat el hijab mentre conduïen, amb foto inclosa. Des del 15 d’abril s’haurien enviat ja més d’un milió de notificacions.

‘Apartheid’ de gènere

Teheran continua greixant la seva maquinària de repressió per mirar d’acovardir els crítics. És per això que prepara l’aprovació de la llei de suport a la cultura de la castedat i el hijab, un nou reglament encara més draconià que equipara el no portar vel amb la nuesa i que ho sanciona amb penes de presó de fins a cinc anys, a més d’altres penalitzacions com la confiscació de l’automòbil, les deduccions de salari o la impossibilitat d’accedir a serveis bancaris. El 13 d’agost el Parlament iranià va aprovar que sigui una comissió a porta tancada la que s’encarregui de tirar-la endavant, i evitar així el debat públic. La llei també perseguirà els que advoquin des de les xarxes socials per no portar el mocador.

«El projecte de llei podria descriure’s com una forma d’apartheid de gènere, ja que les autoritats semblen governar mitjançant una discriminació sistèmica amb la intenció de reprimir les dones i les nenes fins a la submissió total», han denunciat experts de l’ONU.

El règim hauria comprat aquestes càmeres de vigilància a l’empresa xinesa Tiandy i se sospita que el gegant xinès Huawei també hauria fet negoci venent els sistemes de reconeixement facial utilitzats per perseguir les dones del país. Teheran també utilitzaria càmeres de seguretat de Bosch fabricades a Suècia i els Països Baixos que s’haurien modificat per adaptar-les a les seves finalitats repressives, segons el grup de ‘hackers’ Ghiyam Ta Sarnegouni.

Mètode d’intimidació

Notícies relacionades

Tot i que es desconeix la capacitat real d’aquesta tecnologia, els mitjans afins a l’Estat, com l’agència de notícies Fars, han mostrat a la televisió com funciona el seu nou sistema, que aparentment és capaç de detectar els incompliments de la llei. Sigui de dia o de nit, tot rostre sense vel serà identificat, venen a dir.

Fa temps que les autoritats adopten aquest mètode d’intimidació. «Després d’una advertència inicial per missatge de text, es denegarà l’accés als serveis a les persones que persisteixin a fer cas omís del requisit del hijab als llocs de servei públic», va explicar recentment el president del Comitè de Consells del Consell Islàmic. «Si aquestes persones continuen resistint-se a complir la norma, l’assumpte es remetrà a les autoritats judicials perquè prossegueixi la investigació».