Arriben al Prat els primers viatgers del Marroc: «És una de les pitjors experiències de la meva vida»

Aquest diumenge han començat a arribar als aeroports espanyols els primers vols procedents de Marràqueix després del terratrèmol que va sacsejar el Marroc la nit de divendres passat i va deixar almenys 2.000 morts i 2.000 ferits més. Als rostres dels nouvinguts es reflectia l’emoció i el cop assestat pel pitjor sisme registrat al país alauita en els últims 60 anys.

«És una de les pitjors experiències de la meva vida», ha explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) després d’aterrar al Prat el Xavier Falguera, que es trobava fent una ruta de cinc dies a cavall per l’Atles juntament amb altres catalans. Es trobaven a només 30 quilòmetres de l’epicentre i estaven celebrant el seu aniversari quan la terra va començar a tremolar i les parets van començar a esfondrar-se. «Semblava que estigués passant un metro per sota», ha afegit. El Xavier i els seus amics van acabar passant tota la nit al ras i amb «molta por».

L’Antonio també es trobava d’excursió pel desert junt amb uns amics. «De cop, la casa va començar a moure’s, els ganivets queien» i «se’m va negar la visió», ha comentat. En el seu cas, van acabar dormint en un camp de futbol, després de viure escenes de pànic amb gent plorant i corrent espantada.

Un altre viatger, el Fernando, que es trobava al Marroc per negocis, ha relatat que el que més l’ha impressionat ha sigut veure «milers de persones dormint al carrer» després de quedar-se sense casa o per temor de noves rèpliques. Ell ja va viure una situació similar fa uns anys a Lisboa i assegura que de seguida va entendre que es tractava d’un terratrèmol.

Incertesa

El sisme també ha provocat una gran incertesa entre els amics i familiars dels viatgers, que no han respirat tranquils fins que no els han vist aterrar.

Notícies relacionades

«Ha mort molta gent perquè les cases no són resistents»: El Marroc intenta recuperar-se del xoc del pitjor terratrèmol de la seva història recent

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

El Francisco ha arribat molt aviat per esperar la seva dona i filla. Explica que ha passat «molts nervis» perquè va tenir molts problemes per contactar-hi després del sisme. A més, ha estat intranquil per les conseqüències en cas de possibles rèpliques i per tot el que pogués veure la seva filla, de 16 anys.

Malgrat que alguns han arribat visiblement afectats, asseguren que encara no són massa conscients de tot el que han viscut. El més difícil, expliquen, és haver deixat enrere «moltes penes i misèries». Han vist edificis i llars senceres destruïdes i persones dormint al carrer perquè s’han quedat sense res. Els queda, afegeixen, una sensació d’«impotència per no poder ajudar a la gent que hi havia allà».