«Ha mort molta gent perquè les cases no són resistents»: El Marroc intenta recuperar-se del xoc del pitjor terratrèmol de la seva història recent

Segons l’últim recompte del Ministeri d’Exteriors, van morir almenys 1.037 persones i hi ha 1.204 ferits, 721 en estat crític. La majoria de víctimes mortals procedeixen de la regió sud del país, a 60 quilòmetres de Marràqueix, on es va registrar l’epicentre del pitjor terratrèmol de la història recent del país. 

Por de les rèpliques

A la turística Marràqueix, aquest dissabte encara es recuperaven de l’ensurt. Les parets de la medina van tremolar amb força i alguns edificis es van esfondrar, com un petit minaret d’una mesquita a la plaça Jmaa El Fna. A pocs metres, el Nazib té una petita parada amb diversos animals perquè els turistes es facin fotos, explica que al principi no sabia el que passava, «vaig començar a escoltar soroll per tot arreu i com que tenia por que algun edifici pròxim s’esfondrés vaig anar al centre de la plaça. En pocs minuts molts dels veïns van omplir aquest famós lloc, habitualment ple de bullici i turistes. Per a molts va ser el refugi en el qual van passar la nit al carrer per por de noves rèpliques. «És la primera vegada que visc una cosa així, el meu pare igual», relata.

El Nazib explica que la seva casa estava una mica afectada i que té esquerdes, com ha passat a molts edificis, especialment els més antics de la medina. Tot i que el seu cap era en un altre lloc, quan va poder va agafar la seva petita moto per recórrer els cinquanta quilòmetres que hi ha fins a la regió d’Ourika, on va néixer i on encara viu la seva família. Explica que tots estaven bé, però que la casa dels seus avis es va esfondrar i el seu avi es va quedar atrapat, actualment és a l’hospital perquè les seves cames van quedar entre runa. «Els altres pobles també estaven destruïts, ha mort molta gent perquè les cases no són resistents», censura el jove. 

Quinze segons eterns

A primera hora de la tarda, els operaris municipals ja han començat a retirar la runa del minaret que va col·lapsar a pocs metres d’on es trobava. La ciutat reprèn a poc a poc la seva cara i les terrasses són plenes de turistes després d’una nit de malson. «Vam dormir a les gandules de la piscina de l’hotel», expliquen un grup de turistes catalanes que el terratrèmol les va agafar quan acabaven de tornar de sopar. «Van ser quinze segons, però em va semblar una eternitat», remarca una d’elles. Just era el seu primer dia de vacances i debatien si tornar o seguir al país fins dimecres, que tenen el bitllet de tornada. També expliquen que han rebut desenes de missatges d’amics i família després que la notícia arribés a Espanya.

Altres turistes han decidit que volen tornar, «me’n vull anar ja», explica una jove espanyola que passeja pels carrers de la ciutat. Com la majoria de marroquins, la por de noves rèpliques segueix al cos, «¿saps si es produiran més terratrèmols?», preguntava una dona. Tot i que per ara ningú té la resposta. Aquest dissabte s’han produït unes quantes rèpliques de baixa intensitat que, que en molts casos, no s’han sentit. El terratrèmol de la nit passada va colpejar molt fort en aquesta regió, però també va atemorir i es va sentir en ciutats com Rabat, a 300 quilòmetres. Molts veïns també van sortir al carrer, per por i per saber què havia passat. 

Mobilització global

El país sencer s’ha mobilitzat per assistir els damnificats. A l’autopista direcció Marràqueix, els combois militars acompanyats de maquinària pesada i excavadores es desplaçaven direcció a l’epicentre. Alguns dels petits pobles continuen aïllats entre muntanyes i per això es tem que la xifra de morts encara pugui créixer. A l’hospital de Marràqueix molts d’ells s’acumulen a les sales, a la nit, els van treure a l’exterior per si es produïen més terratrèmols, segons es pot veure en diversos vídeos. Les autoritats també han fet una crida als ciutadans perquè acudeixin a donar sang davant la falta de reserves.

A les xarxes socials i la televisió també s’han començat a difondre les primeres imatges dels pobles més afectats, muntanyes de runa i feina a contrarellotge per poder salvar vides. Amb cada imatge i cada actualització del recompte de víctimes el país assumeix la tragèdia que ha colpejat aquesta regió de Marràqueix. Molts encara tenien en el record el terratrèmol d’Alhucemas de 2004 en el qual en van morir 630. 

Des de molts punts del país també han començat a sortir camions carregats d’ajuda humanitària per als damnificats, sobre el terreny també s’han desplegat hospitals de campanya. La solidaritat i l’oferiment d’ajuda també ha traspassat fronteres, molts països, com Espanya, que a través del seu ministre de Relacions Exteriors, José Manuel Albares, ha posat la Unitat Militar d’Emergències (UME) d’Espanya, així com els seus organismes d’ajuda i la seva ambaixada a l’«entera disposició del Marroc i del seu poble, per intentar pal·liar aquesta situació i salvar el major nombre de persones possible», o Algèria, que ha obert el seu espai aeri per a vols humanitaris, s’han ofert en el cas que el Marroc ho demani.

A l’espera de Mohammed VI

Mentre el país tracta de recompondre’s de les ferides del fatal sisme, les mirades estan posades en la casa reial marroquina. Va sorprendre que durant tota la jornada de dissabte no hi hagués una reacció del rei Mohammed VI i que l’únic comunicat oficial, publicat per l’agència marroquina MAP, després d’una reunió presidida pel monarca, fos ja en crepuscle de dissabte per anunciar «un dol nacional de tres dies, amb banderes a mig pal a tots els edificis públics».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Segons explica el diari francès ‘Liberation’, el rei marroquí i el seu cap del seu govern, Aziz Akhannouch, es trobaven divendres a París. El mitjà gal ha indicat que dos avions de la casa reial haurien aterrat aquest dissabte a París, per, en principi, portar el sobirà de tornada al Marroc.

Mentrestant, la població ha hagut d’assumir el Ministeri de l’Interior marroquí com el seu principal interlocutor institucional durant aquesta tragèdia.