Bandes criminals d’Àsia obliguen centenars de milers de persones a cometre ciberdelictes

Centenars de milers de persones al sud-est d’Àsia han sigut víctimes del tràfic i forçades a dedicar-se a la ciberdelinqüència. Així ho destapa un nou informe de les Nacions Unides (ONU) que denuncia els brutals mètodes de coacció adoptats per les bandes criminals que estan darrere del lucratiu negoci de les estafes en línia.

L’ONU calcula que unes 120.000 persones haurien sigut explotades a Birmània, 100.000 a Cambodja i altres desenes de milers més a països de la regió com Tailàndia, les Filipines i Laos. El crim organitzat enganya les víctimes per reclutar-les i, una vegada ho aconsegueix, les sotmet a tota mena d’amenaces, tortures i fins i tot violència sexual per obligar-les a cometre delictes de frau a través d’internet.

L’informe, publicat dimarts per l’oficina de drets humans de l’ONU, afegeix que moltes de les víctimes d’aquests casos són persones qualificades i capaces de parlar diversos idiomes a qui les bandes enganyen amb la promesa de feines interessants. Després de ser captades, acaben operant una xarxa de frau cibernètic que s’estén per diferents països.

«Tracte inhumà»

L’Alt Comissionat de l’ONU, Volker Türk, informa que les víctimes suporten un «tracte inhumà» mentre «se les obliga a cometre delictes». Se les tanca en recintes vigilats i se’ls confisquen tant els passaports com els telèfons per limitar els seus moviments i comunicacions amb l’exterior. Moltes de les víctimes són persones migrants procedents del sud d’Àsia, però també de països de l’Àfrica i d’Amèrica Llatina.

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

Aquestes trames criminals es van disparar després de la Covid-19, ja que la pandèmia va obligar a tancar els casinos i a les bandes que operaven en ells a buscar altres vies de negoci. Les apostes il·legals i el frau a través de criptomonedes han sigut dues de les alternatives que han trobat.

L’autora de l’informe, Pia Oberoi, ha assenyalat que la corrupció i la «protecció» de les autoritats han permès que aquestes bandes continuïn operant. «(El negoci) És tan increïblement lucratiu que hi ha molt poca voluntat política per abordar-lo de manera integral. No veiem indicis que realment s’estigui frenant, a part que els actors deslocalitzen les seves operacions quan hi ha alguna pressió policial», ha explicat l’assessora principal de l’ONU sobre migració i drets humans per a la regió d’Àsia i el Pacífic.