El BCE manté els tipus en el 2% davant la resistència de l’economia

Com s’esperava i com acostuma a passar, el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) es va cenyir ahir al guió esperat i va decidir mantenir els tipus d’interès oficials de la zona euro en el 2% en què porten instal·lats des de principis de juny. Per segona reunió consecutiva, la institució va decidir deixar estable el preu del diner, després de retallar-lo en vuit ocasions des del màxim del 4% en què el va situar el setembre del 2023 per combatre l’espiral inflacionista agreujada per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Amb la inflació sota control i l’economia donant mostres de resiliència malgrat les incerteses globals, l’autoritat monetària es pot permetre instal·lar-se en el mode esperar i veure.

La seva presidenta, Christine Lagarde, ja va assenyalar després de la reunió del consell del juliol que el BCE se sent en una "bona posició" per permetre’s esperar l’evolució dels esdeveniments abans de prendre noves decisions. L’alta funcionària francesa hi va insistir ahir, però va deixar també la porta oberta que hi hagi moviments de tipus en qualsevol direcció. "Continuem estant en una bona posició, però no estem compromesos per endavant amb cap camí (de tipus) predeterminat. Avaluarem la situació, reunió a reunió i mirant tota la informació disponible, per assegurar-nos que seguim en aquesta bona posició", va afirmar.

Però per més que Lagarde hagi deixat totes les opcions obertes, en el mercat predomina cada vegada més la sensació que el cicle de retallades de tipus podria haver arribat ja al final. Després de la reunió del consell del BCE del juny, la idea generalitzada era que hi hauria una nova baixada de 0,25 punts percentuals a la tardor, però ara són cada vegada més els analistes que ho descarten. Alguns fins i tot comencen a pronosticar una nova pujada del preu del diner l’any que ve. Es tracta, en qualsevol cas, d’estimacions, perquè el que el BCE està fent a consciència és deixar-se les de mans lliures, aprofitant que la situació macroeconòmica l’hi permet.

L’IPC de la unió monetària porta des del maig instal·lat en uns nivells al voltant del 2%, que és l’objectiu en què busca el BCE que es mantingui a mitjà termini de manera sostinguda. L’altre indicador principal que segueix l’organisme també està donant bones notícies: la inflació subjacent (que exclou els més volàtils preus de l’energia i els aliments sense processar) s’ha continuat moderant i va tancar l’agost en el 2,3%. "La inflació se situa actualment entorn de l’objectiu del 2% a mitjà termini i la valoració del consell de govern sobre les perspectives d’inflació es manté pràcticament sense canvis", va argumentar la institució.

Els experts del BCE estimen ara que la inflació se situarà de mitjana en el 2,1% el 2025, l’1,7% el 2026, i l’1,9% el 2027, davant el 2%, 1,6% i 2% que van calcular al juny. Però Lagarde va defensar que aquestes "mínimes desviacions" no justifiquen per si mateixes cap moviment dels tipus en un sentit o un altre. La inflació subjacent, també sense grans canvis, la calculen ara els economistes del banc central en el 2,4%, l’1,9% i l’1,8%, davant el camí anterior de 2,4%, 1,9% i 1,9%.

Un altre element que explica que el BCE es decanti per mantenir tipus és que l’economia s’està comportant millor de l’esperat, amb la qual cosa no necessita suavitzar la política monetària per incentivar l’activitat. En primer semestre, va créixer el 0,7%, en part perquè es van anticipar operacions comercials per avançar-se a la pujada aranzelària de Donald Trump, però també perquè la inversió i el consum s’estan reactivant. Els seus experts estimen ara que el PIB de la zona euro creixerà un 1,2% aquest any, davant el 0,9% anterior, mentre que augmentarà una mica menys el 2026 que el calculat fa tres mesos (1%, en lloc d’1,1%) i continuarà tenint el mateix comportament el 2027 (1,3% sense canvis).

Notícies relacionades

Isabel Rodríguez: «El problema d’accés a l’habitatge no està en el crèdit: és una falta d’oferta»

Dues vendes de centres comercials en un any

Reducció de la incertesa

Precisament, la solidesa de l’economia i el mercat laboral, sumades a la reducció de la incertesa després de l’acord comercial entre la UE i els EUA, també ha contribuït a mantenir els tipus. Lagarde, en aquesta línia, va remarcar que els riscos per al creixement econòmic estan ara "més equilibrats" que al juny, precisament gràcies a aquest pacte sobre els aranzels. La caiguda del Govern de França, sumada a la tensió persistent a Ucraïna i Gaza, suposen vents de cara, com la fortalesa de l’euro davant el dòlar o la possibilitat de noves tensions comercials. Però aquests riscos són ara menors.