Canvis de l’Agència de l’Habitatge
El domicili propi no comptarà per definir el gran tenidor
Als edificis sencers se sumarà cada vivenda, tot i que tinguin un únic registre
La vivenda habitual no computa com a propietat en la definició final dels grans tenidors a Catalunya, segons els canvis i aclariments que ha introduït la Generalitat. Es tracta d’una de les figures clau en la nova limitació de preus del lloguer que va implantar el Govern el març del 2024, molt més restrictiva que a la resta d’Espanya. Durant tot aquest temps, l’Agència Catalana de l’Habitatge ha considerat com a gran propietari –equiparant les seves obligacions a les d’un gran fons inversor– qualsevol amb cinc o més vivendes al seu nom o que sumés més de 1.500 metres quadrats d’ús residencial.
Però en l’actualització que des d’aquesta setmana ofereix a la seva web, exclou del recompte la pròpia llar, de manera que s’han de tenir cinc propietats residencials més per ser-ho. Un altre canvi important és que estableix que en el cas de propietats verticals (edificis sencers) es compten tots els pisos que la integren com a unitats i que les vivendes en les dues grans zones tensionades definides fins ara (primer va ser un àmbit de 140 municipis, i després es va declarar una altra zona de 131) no se sumen entre si. És a dir, es pot tenir quatre possessions en una i dues en una altra, i no ser gran tenidor.
Notícies relacionadesEn els últims mesos havia suscitat molta polèmica en el sector que la Conselleria d’Economia utilitzés uns criteris dispars sobre els grans tenidors, que actualment han de pagar un 20% d’impost de transmissions al comprar vivendes en zones tensionades. Aquest fet, sumat a l’ambigüitat de la definició d’Habitatge, havia provocat confusió tant entre els propietaris com també en el sector immobiliari i fins i tot en l’àmbit judicial, que va arribar a adoptar una interpretació pròpia respecte a les copropietats. Així ho va recordar ahir el col·lectiu COAPI, que a Barcelona va anunciar un pacte transversal contra la crisi habitacional, que s’ha fet ressò dels canvis.
Els agents catalans continuen apreciant incongruències en el còmput, com el fet que es comptabilitzin com en una mateixa àrea tensionada realitats tan diferents com les de la capital catalana o la de municipis de 3.000 habitants, per exemple.
