Tensió a l’Àfrica
El Níger, el fantasma d’una nova guerra al Sahel
«¡L’últim que ens falta és una altra confrontació!». La Mariam gesticula davant la càmera del telèfon. Està indignada: perquè no veu com una intervenció militar al Níger pot afavorir la regió; i perquè els seus interlocutors es trepitgen els uns als altres i és difícil fer-se escoltar– tot i que tots pensen el mateix. És horari laboral a Bamako, però el grup d’amics –joves malians treballadors–, s’allarga en el vídeo-debat. I és que, si bé Niamey queda a gairebé 1.400 quilòmetres de la seva ciutat, Mali i el Níger comparteixen molt més que riu i frontera: comunitats, grups armats, rutes, desert i ara l’angoixa per l’amenaça d’una possible guerra imminent.
El ritme s’ha accelerat en els últims dies. Divendres a la tarda: vuit caps d’Exèrcit de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (Cedeao) reunits a Accra en la cita operacional crucial per definir la intervenció al Níger anuncien que ja s’ha decidit el «dia D» i que el temps per a la negociació s’esgota. Tot i que dels set països que fan frontera amb el Níger, només dos recolzen i aporten tropes a aquesta hipotètica intervenció: Nigèria i Benín. Mentre que dos més s’alineen en canvi amb la junta nigerina: Mali i Burkina Faso. Dissabte: Mali i Burkina Faso desplacen avions de combat per recolzar el Níger i fer front a la possible «agressió», mentre a Niamey hi ha diverses mobilitzacions. Centenars de joves s’allisten per ajudar la junta si els veïns ataquen i centenars de dones es manifesten en contra de la presència francesa al país. Dissabte tard: una delegació arriba a Niamey per negociar.
El cop d’Estat del 26 de juliol al Níger ha suposat un terratrèmol regional i internacional. Tot i que localment la presa de poder –sense morts– per part dels militars no va fer ni tancar les botigues, la nova junta ha posat en perill el pulmó de múltiples interessos geoestratègics al Sahel. I en tres setmanes, la «preocupació per la democràcia» ha vestit les amenaces de tots aquells països que perdran molt si el seu gran aliat, Mohamed Bazoum –el president enderrocat, que segueix retingut en mans dels colpistes– no és el seu interlocutor. França, l’expotència colonial, ha reinstal·lat recentment al Níger la majoria dels seus soldats expulsats de Mali i Burkina Faso en els últims dos anys, i amb una altra junta que segueix la mateixa tendència, podria perdre aquest últim vestigi.
Urani i menjar
Poc acostumat a l’atenció mediàtica, aquest vast país sahelià, transitat per camions que treuen urani i avions que porten menjar, es troba de sobte a l’ull de l’huracà, al caire d’una explosió de perillosa ona expansiva. Tot i això, als seus 25 milions d’habitants el que més els està afectant des del cop d’Estat són les sancions. Aplicades per l’òrgan econòmic regional, la Cedeao, el bloqueig està disparant els preus del menjar, en un país on la meitat del país viu en la pobresa, i en canvi no ha fet ni pessigolles al general Abdourahmane Tchiani i als nous mandataris, que han anat normalitzant la seva posició i ja han nomenat nou Govern.
La Mariam i els seus amics estan veient un dejà vu i es preocupen pels seus germans nigerins: «¡A nosaltres, els ciutadans, que ens deixin en pau!». Els malians també van patir les penúries d’estar aïllats pels seus veïns com a càstig al seu cop –el primer de la regió, el que va obrir la sèrie el 2020, malgrat tenir un enorme suport civil–. I per això molts han perdut el respecte a la Cedeao, una organització «que accepta potinejar les constitucions si convenen tercers mandats però no que la població decideixi retre comptes als seus líders corruptes», crida la cella de l’Abdurrahman –està tan alterat que ha perdut el control de l’angle del seu telèfon–.
En tres setmanes, l’arròs s’ha fet incomprable al Níger; i els atacs de grups armats s’han intensificat, sobretot a la zona de la triple frontera. El vèrtex que uneix el triangle d’aliats: Burkina Faso, Mali, Níger. L’Exèrcit nigerí ha disminuït els seus contingents a la regió, per reforçar la capital, en vistes a la possible intervenció de la Cedeao, i Estat Islàmic i el JNIM, ho estan aprofitant. «Cedeao, Cedeao... –la Mariam ha reprès la paraula– ¿ja em direu per què no mobilitzen aquests mateixos militars per ajudar-nos contra el terrorisme?».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Informe de l’OCDE Espanya, entre els sis països on els fons de pensions es desinflen
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
-
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"
- Protesta UGT convoca una vaga de neteja a Barcelona per Nadal
- Mòbils Els experts aconsellen evitar les pantalles fins als 6 anys
- Medi ambient Els pisos en venda i lloguer hauran de tenir un certificat sobre amiant
- Les conseqüències del temporal La recerca dels quatre desapareguts de la dana no cessa
- La tribuna Aperitius cinematogràfics