Polònia tem una nova guerra híbrida de Bielorússia i el Grup Wagner a la seva frontera

Les alertes de Polònia entorn de la situació del flanc est de l’OTAN i la necessitat de reforçar-lo es van centrar de nou en l’anomenada «guerra híbrida», propulsada des de Bielorússia i ara amb l’amenaça afegida que representa el desplaçament a aquest territori de milers de mercenaris del grup Wagner. Que al seu líder, Ievgueni Prigojin, se’l situï tan aviat a l’Àfrica com buscant resituar-se després de la seva fracassada revolta contra Vladímir Putin importa poc. La recent menció del president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, que els wagnerites podien pretendre «fer un tomb fins a Varsòvia» va revitalitzar la necessitat polonesa de reforçar la frontera. Aquest és el semblar del govern liderat per l’ultraconservador partit Llei i Justícia (PiS) del primer ministre Mateusz Morawiecki i comandat per l’home fort del país, Jaroslaw Kaczynski.

Fa dies que la guàrdia fronterera polonesa adverteix d’una creixent pressió migratòria en els 400 quilòmetres de frontera compartida amb Bielorússia, el principal aliat regional del president rus. Des de començament d’any es van registrar uns 16.000 intents de creuar-la de forma irregular i la setmana passada es va arribar a la xifra de 300 casos en un sol dia. És a dir, un nivell similar al notificat en els moments àlgids de l’anterior guerra híbrida migratòria, el 2021, quan Polònia, Lituània i Letònia van denunciar la presència de centenars de refugiats que pretenien ingressar al seu país, als que el règim de Lukaixenko va empènyer cap a les seves fronteres amb intenció, segons Varsòvia, desestabilitzadora. Centenars d’ells van quedar en terra de ningú, atrapats entre dues guàrdies frontereres: la polonesa, que els rebutja, i la bielorussa, que els empeny.

Varsòvia va respondre llavors aixecant una tanca al llarg de 186 quilòmetres d’aquesta frontera compartida, amb barrots de fins a 5,5 metres d’altura i protegida per moderns sistemes de càmeres i sensors. Va tancar pràcticament tots els seus passos fronterers amb Bielorússia, com van fer els veïns bàltics, a excepció de dues vies ferroviàries. Ara Kaczynski i Morawiecki parlen d’augmentar els efectius militars en aquesta franja, mentre denuncien davant l’OTAN noves «provocacions» des del règim de Minsk.

Més soldats

Als 5.000 membres de la guàrdia fronterera, més 2.000 soldats i 500 d’antiavalots s’han de sumar un número encara no concretat d’efectius, reforçats a més per un voluntari d’una força paramilitar adscrita a Defensa. Entre les «provocacions» denunciades per Varsòvia hi va haver la incursió en el seu espai aeri de dos helicòpters militars bielorussos, la presència dels quals va ser detectada per Polònia i negada per Minsk.

No hi ha xifres concretes sobre l’abast de la presència de wagnerites en territori bielorús, amb quin propòsit i menys encara si hi ha alguna relació entre aquests i les pressió a la frontera per part d’una nova onada d’immigració irregular. Però el còctel entre aquests termes –migració, mercenaris russos i fronteres– acapara els titulars polonesos a un estiu en què es respira al país aires de precampanya electoral, a l’espera que el president Andrzej Duda convoqui els pròxims comicis nacionals.

Tensió electoral

S’estima que ho farà en els pròxims dies –abans del 15 d’agost, segons els terminis marcats per la Constitució per al terme de la present legislatura–. I es calcula que la data triada serà entre el 15 d’octubre i el 5 de novembre, també d’acord a l’establert.

La màxima tensió se situa entre el PiS de Morawieki i Kaczynski i l’oposició liberal de la Plataforma Cívica (PO) que va liderar Donald Tusk, que el govern actual acusa d’haver debilitat el país mentre va estar en el poder, fins al 2015. Hi ha un tercer en disputa, l’ultraconservador Slawomir Mentzen, una versió encara més radical i populista que el PiS.

Notícies relacionades

Itàlia es resisteix i complica l’acord sobre la reforma de l’asil a la UE

¿On és Prigojin? El rastre del líder de Wagner es perd camí del seu exili a Bielorússia

El propòsit del PiS és convocar per a la mateixa data dels comicis legislatius un referèndum sobre la reforma migratòria proposada per la Comissió Europea (CE) i que tant Polònia com Hongria, entre altres països, rebutgen. El no hongarès i polonès a tot repartiment o reubicació obligatòria de refugiats és de sobres conegut. Es va aguditzar amb la crisi humanitària del 2015, quan Alemanya va acabar rebent al seu territori més d’un milió de sol·licitants d’asil –majoritàriament, procedents de Síria–, mentre altres socis de la UE tancaven les seves fronteres.

La guerra híbrida i els milers de refugiats, molts d’ells així mateix sirians, que Minsk va arrossegar fins a les fronteres polonesa i bàltiques el 2021 va tornar a l’actualitat el rebuig polonès d’acollir immigració irregular, sobretot si és musulmana. Polònia va mostrar el seu rostre més solidari acollint milions d’ucraïnesos al seu territori a partir del febrer del 2022, amb l’inici de la invasió russa. Però en aquesta resposta solidària entren una sèrie de factors específics, des del veïnat amb el país envaït pel gran enemic comú –Rússia– al fet de ser majoritàriament cristians i procedents de societats semblants.