Cimera de Lituània

Zelenski demana a l’OTAN garanties de seguretat per a Ucraïna

El president d’Ucraïna multiplica les trobades bilaterals a la Cimera de l’OTAN a Lituània per aconseguir més armes amb els EUA, Alemanya, el Canadà i el Regne Unit

Zelenski demana a l’OTAN garanties de seguretat per a Ucraïna

AFP

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, assumeix que la invitació d’ingrés a l’OTAN, promesa aquest dimarts pels caps d’estat i de govern aliats en la cimera que celebren a Lituània, només arribarà quan «es donin les condicions» i la guerra llançada per Rússia contra el seu país hagi acabat. Mentrestant, segons ha explicat aquest dimecres a la seva arribada a la cita de líder de l’organització, Kíiv té dues prioritats més: aconseguir l’armament necessari per continuar amb la contraofensiva i aconseguir «garanties de seguretat» dels seus socis.

«A la nostra agenda tenim tres prioritats. La primera són els paquets d’armes, nous paquets d’armes per recolzar el nostre exèrcit en el camp de batalla. La segona, la invitació a l’OTAN. Volem estar en sintonia amb tots i el que escoltem i entenem és que tindrem aquesta invitació quan les mesures de seguretat ho permetin així que vull discutir amb els nostres socis totes aquestes coses. I la tercera, són les seves garanties de seguretat per a Ucraïna al camí cap a l’OTAN», ha explicat Zelenski amb un to molt més prudent i cautelós del que va utilitzar dimarts, quan va qualificar d’«absurd» la falta de compromís dels aliats amb un calendari precís per a la invitació o l’adhesió del seu país a l’organització euroatlàntica.

Zelenski, que aquest dimecres manté trobades bilaterals amb el nord-americà Joe Biden, el canadenc Justin Trudeau, l’alemany Olaf Scholz o el britànic Rishi Sunak per aconseguir més armes, ha parlat a la seva arribada a la segona jornada de la cimera de líders aliats en la qual quedarà inaugurat el Consell OTAN-Ucraïna, un nou fòrum de cooperació en el qual els aliats i Kíiv s’asseuran d’«igual a igual» i en el qual podran fer consultes sobre tota mena de qüestions relacionades amb la seguretat. «Si se senten amenaçats d’alguna manera i veuen la necessitat de consultes urgents, llavors poden invocar aquest mecanisme de consulta de crisi entre dos aliats d’Ucraïna com a membres del Consell», va precisar Stoltenberg sobre la funció del Consell que també obrirà la porta a la creació de subcomitès per abordar tasques específiques, com la interoperabilitat.

Compromís sense data

Notícies relacionades

Malgrat la galleda d’aigua freda que suposa no posar dates a l’adhesió, que els dirigents aliats han acompanyat sense fissures Zelenski i han deixat clar que el seu país s’incorporarà a l’OTAN quan la guerra acabi. «Recolzem plenament Ucraïna en aquesta guerra contra Rússia, però no podem convertir-nos nosaltres mateixos en part (del conflicte). No estem en guerra amb Rússia», ha explicat a l’agència Belga el primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo. Segons la seva opinió, amb la declaració de la cimera, negociada fins a l’última coma i l’últim minut, els 31 països aliats mantenen un equilibri delicat. I és que deixar entrar Ucraïna ara en el club aliat «hauria significat que l’OTAN està en guerra amb Rússia», ha dit el conseller nacional de seguretat dels Estats Units, Jake Sullivan, durant el Public Forum de l’OTAN.

«Quan hi hagi pau podrem continuar amb l’adhesió d’Ucraïna a l’OTAN», ha dit la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, un dels principals suports d’Ucraïna a la UE. «El camí està clar ara després de les decisions d’ahir. Podem dir que la decisió s’ha pres», afirmava també a la seva arribada el president de Polònia, Andrezj Duda, un altre dels principals suports de Zelenski a la UE. «És la primera vegada que diem clarament el camí d’Ucraïna de l’OTAN. Tenim clares les condicions prèvies i tenim la invitació», ha afegit el lituà Gitanes Nauseda que ha reconegut que prometre-li una invitació quan es compleixin les condicions i porti a terme les reformes necessàries en l’àmbit militar era el màxim que podien oferir a un país en guerra.