Robert Kennedy Jr., una pedra a la sabata de Joe Biden

Aquella entrada a la cursa electoral del membre de la dinastia política més famosa dels Estats Units, amb una il·lustre carrera com a advocat mediambientalista en els anys 90 que va esdevenir la seva conversió en una de les figures més icòniques per al moviment antivacunes, es va rebre majoritàriament com una anècdota. ‘The New York Times’, entre altres mitjans, va escriure que era «improbable que representi una amenaça seriosa a Biden».

Les coses han canviat. Ara el mateix ‘Times’ reconeix que Kennedy és «un maldecap» per al president en la seva recerca de la reelecció, «un recordatori d’alt perfil que molts votants demòcrates preferirien nova sang».  I, tot i que la Casa Blanca, l’aparell del partit i la campanya de Biden s’han coordinat per ignorar-lo públicament, cada vegada es fa més difícil i són més i més els que s’adonen que, com ha escrit Naomi Klein a ‘The Guardian’, «ignorar-lo no és una opció».

Els números ajuden a entendre per què. En dos sondejos de l’abril i el maig Kennedy, impulsat en bona part pel reconeixement del seu nom, va arribar a assolir el 21% i 20% de suport entre votants que són demòcrates o que encaixen més amb aquest grup. En altres enquestes els seus percentatges han baixat el 8% o 9%, però en la mitjana que manté RealClearPolitics ara es mou en un 14% de suport. Un supercomitè d’acció política que el recolza va anunciar dilluns que ha recaptat 10,5 milions de dòlars, incloent-hi dues donacions de més d’un milió i amb fons que arriben «a parts iguals» de demòcrates i republicans. I l’innegable és que el candidat de 69 anys s’ha convertit en una pedra a la sabata d’un president octogenari que, segons alguns sondejos, més del 60% dels demòcrates veuen massa gran per tornar a presentar-se.

 

Postures polèmiques

En els mitjans generalistes es repeteixen les llistes de teories conspiradores, desinformació o falsedats que Kennedy ha abraçat, generat o avalat, i les seves postures més polèmiques. Aquí s’hi inclouen la idea que els tirotejos massius estan vinculats a l’ús d’antidepressius (s’oposa al veto a les armes d’assalt), que l’exposició a l’herbicida atrazina està darrere de la disfòria de gènere, que les xarxes de 5G han sigut desplegades per «recollir les nostres dades i controlar el nostre comportament», que la radiació de les xarxes de wifi permet que toxines de la sang entrin al cervell o que el VIH no causa la sida.

Alhora, Kennedy, amb la seva veu rasposa per la disfonia espasmòdica (un trastorn neurològic que vincula almenys parcialment a una vacunació contra la grip) guanya espai, ressò i suport en mitjans conservadors i ultraconservadors, en pòdcasts i espais amb una vena llibertària o que es presenten a si mateixos com reductes de la llibertat d’expressió que asseguren sota assalt. També ha sigut abraçat per figures de Silicon Valley com Jack Dorsey, el creador de Twitter, o David Sacks, i per personatges de la ultradreta com Tucker Carlson, Steve Bannon o Roger Stone. Donald Trump l’ha qualificat com «un tipus molt intel·ligent».

 

Les vacunes i la pandèmia

Definit en els 90 per ‘Time’ com un «heroi per al planeta» pel seu treball mediambiental, Kennedy, que va estudiar a Harvard, la London School of Economics i la Universitat de Virgínia i va superar una addicció a l’heroïna, va trobar el fil del mercuri fins a les tesis desacreditades que vinculen les vacunes, i específicament el tiomersal, a l’autisme. Un article seu explosiu amb aquesta denúncia, publicat el 2005 a ‘Rolling Stone’ i Salon.com, va ser retirat per les publicacions el 2011 després de diverses correccions d’errors. (A ‘Rolling Stone’ també va publicar el 2006 un article en què assegurava que les eleccions del 2004, que George Bush va guanyar davant John Kerry, van ser robades).

A través del Chidren’s Defense Fund, Kennedy va continuar promovent el que assegura que és un esforç per garantir la «seguretat a les vacunes», no una oposició total a les immunitzacions. Però es va convertir en actor destacat per als antivacunes, i figura clau en el moviment per la «llibertat a la sanitat». I, quan la pandèmia va contribuir que aquests radicals es combinessin en un magma indissoluble amb persones que qüestionaven o es resistien al Govern, les grans farmacèutiques, els mitjans i les xarxes socials pel que van veure com a placatge i silenciament de qualsevol opinió que fos dissonant o plantegés reptes a les mesures que es van adoptar, el seu estatus es va elevar.

Kennedy va arribar a dir que «fins i tot a l’Alemanya de Hitler podries creuar els Alps a Suïssa, podies amagar-te a l’àtic com va fer Ana Frank», un comentari que va ser reprovat públicament per la seva tercera i actual dona, l’actriu Cheryl Hines, i pel qual després es va disculpar amb les víctimes de l’Holocaust. Però no va abandonar la seva croada contra les vacunes i les mesures governamentals, per a desesperació de la majoria de membres de la seva família.

Ha assegurat que la covid va ser una «arma de guerra», que les restriccions van néixer d’un pla de la CIA per imposar «control autoritari», una cosa que assegura que també s’està fent amb l’emergència climàtica. Ha dit que hi ha laboratoris secrets on es dissenyen armes per matar gent de races específiques.

Va vendre més d’un milió de còpies del seu llibre ‘The real Anthony Fauci’, subtitulat ‘Bill Gates, Big Pharma i la guerra global contra la democracia y la sanidad pública’, en el qual va denunciar que l’epidemiòleg «va ajudar a orquestrar i executar un històric cop d’estat contra la democràcia occidental». I va ser vetat en xarxes socials com Instagram per difondre desinformació, però els seus comptes han sigut reinstaurats ara que és candidat.

 

El «primer demòcrata MAGA»

La campanya de Kennedy, que diversos mitjans defineixen com a «demòcrata MAGA» (la sigla del moviment trumpista Fer Amèrica Gran de Nou), la dirigeix Dennis Kucinich, l’antic congressista que el 2008 va agrupar l’ala més progressista del partit demòcrata mirant de desafiar Barack Obama i Hillary Clinton. I la seva candidatura va en línia amb els temps.

Arriba quan el paradigma dels dos partits fa aigües als EUA, i quan està en mínims històrics la confiança de la ciutadania en el sistema, les institucions, els polítics, la premsa, el sistema de justícia... Arriba, també, a una societat en la qual han crescut el desencant, la vena antigovernamental i el sentiment de rebuig contra les grans corporacions, en la qual avui dia un quart dels nord-americans mantenen l’escepticisme davant les vacunes de covid i en la qual el terreny està cada vegada més preparat per a les teories conspiradores.

I la columnista Michelle Goldberg ha identificat en el moviment que el recolza el reflex d’«un significatiu fenomen social postcovid: una coalició dels desconfiats que se salta divisions entre esquerra i dreta». I s’hi inclouen des d’antivacunes i llibertaris fins a demòcrates sense ganes de més Biden o republicans alineats amb el missatge de Trump però fastiguejats de l’expresident.

 

Contra l’ortodòxia

Davant els votants, Kennedy es presenta com un polític disposat a trencar amb les ortodòxies, a «lluitar contra la censura» i a «recuperar la democràcia», que assegura que «s’està tornant una espècie de plutocràcia corporativa» per «una fusió corrupta del poder de l’Estat i les corporacions» que «amenaça de crear un nou tipus de feudalisme corporatiu». I el seu missatge sobre l’impacte, el poder i la influència de grans indústries com l’agroalimentària, la química i la farmacèutica ressona entre alguns votants dels dos partits.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

«La gent no confia en l’autoritat, perquè li ha estat mentint», ha dit també Kennedy, llançat contra el Partit Demòcrata («el partit de la censura», en les seves paraules) i els mitjans («propagandistes dels poderosos»).  En immigració assegura que «no és racista dir que necessitem tancar les fronteres». Ha dit que els ucraïnesos estan sent utilitzats com «peons en una guerra de proxy entre dues grans potències» i ha defensat que Rússia «actuava de bona fe» en la invasió d’Ucraïna. I afirma que vol canviar els plantejaments de despesa militar industrial amb una ment intervencionista al que ha anomenat «Fortalesa Amèrica: armar-nos a casa fins a les dents».

Tot i que el seu camí fins a la nominació és altament improbable, això no significa que no pugui afectar la candidatura de Biden, especialment si triomfa a Nou Hampshire, un estat relegat en primàries pel nou calendari impulsat pel Comitè Nacional Demòcrata a instàncies del president, que vol començar a Carolina del Sud. I el ‘National Review’, un dels mitjans conservadors abocats a la lloança de Kennedy, fins i tot especula que pot estar sent utilitzat per debilitar Biden, forçar la retirada del president de la carrera i deixar que entri en joc el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, o fins i tot la vicepresidenta, Kamala Harris.