Serguei Xoigú, el «caçador» ministre de Defensa de Putin, ¿a la corda fluixa?

Fa anys era habitual veure en la propaganda russa imatges del president rus, Vladímir Putin, i Serguei Xoigú pescant o caçant a l’exòtica regió de Tuva, a Sibèria, regió natal del ministre de Defensa, mostrant els seus torsos despullats en un ambient de col·leguisme. No és en absolut l’estampa amb què ara molts russos associen Xoigú, un dels principals assenyalats pel rumb erràtic de Rússia a Ucraïna. Fa temps que pel seu lideratge de les forces armades és qüestionat per dirigents de la línia dura i bloguers militars que l’han convertit en el màxim culpable que l’ofensiva russa no vagi com hauria d’anar.

En un dels pitjors moments de la seva carrera política, el Grup Wagner, amb prop de 30.000 efectius i tancs i altres vehicles blindats, va demanar el seu cap, però Putin va tancar files amb ell i es va negar a cedir. Fins i tot altres crítics, com el governador de Txetxènia, Ramzan Kadírov, van seguir l’estela del líder rus i van deixar Ievgueni Prigojin i els seus homes sols davant el perill. Suposadament, Xoigú es trobava a Rostov del Don, la ciutat que van arribar a controlar els mercenaris de Wagner, i hauria fugit d’aquesta localitat del sud de Rússia quan va saber que els 25.000 homes de Prigojin estaven disposats a anar per ell. El «cuiner de Putin» va apuntar que el titular de Defensa «va fugir com un covard». Aquesta afirmació ha minvat encara més la seva popularitat entre els russos, que no li tenien especial estima. El pols entre tots dos fa mesos que es cou i dissabte va arribar al seu punt més àlgid.

A la corda fluixa

No obstant, que Putin no es posicionés a favor dels postulats de Prigojin no és una patent de cors per a Xoigú i no implica una confiança cega. Ja abans de l’ofensiva russa a Ucraïna, el ministre de Defensa era qüestionat per la seva falta d’experiència militar, ja que es deia que ell no és un soldat, sinó un «caçador», per la seva afició a aquesta activitat. No hi ajuden les seves compareixences davant Putin, en les quals es mostra insegur a l’hora de posar al dia el mandatari.

Notícies relacionades

L’espionatge dels Estats Units coneixia els plans de rebel·lió del grup Wagner

El crit dels universitaris

Prigojin va enviar peticions oficials al ministeri en les quals, amb sorna, reclamava que algú experimentat en combat com Xoigú anés a ajudar en la conquesta de Bakhmut. Tant ell com els sectors de l’ala dura del ‘putinisme’ i bloguers militars l’han assenyalat com un dels culpables que el conflicte russoucranià estigui costant tantes vides russes.

Xoigú va arribar a posicions de poder quan formava part d’una minoria ètnica, un fet relativament insòlit, el 1994, quan va obtenir el càrrec de ministre d’Emergències, un càrrec que va ostentar fins al 2012. La corrupció del seu predecessor li va obrir el camí i la seva solvència al comandament el va consolidar a ulls de Putin. Després va arribar a la cartera de Defensa alhora que el nomenaven general de l’Exèrcit, malgrat no tenir experiència militar. En canals de Telegram russos com Preemnik s’apunta que el grup de Xoigú (en el qual també es podria trobar Valeri Gueràssimov, cap d’Estat major) «estan a punt del col·lapse i Serguei [Xoigú] ha caigut en desgràcia i probablement acabarà dimitint». Altres canals de la mateixa plataforma especulen que un dels favorits per substituir-lo seria Aleksei Diumin, el governador de la regió de Tula, que en el passat havia ostentat càrrecs en l’Exèrcit rus.