La frontera amb Melilla, més blindada un any després de la tragèdia

Les muntanyes marroquines que envolten la ciutat autònoma, i que fa un any servien de precari refugi per als refugiats i migrants, són buides, segons asseguren diverses organitzacions en defensa dels drets humans consultades. «Podeu anar a veure-ho, no trobareu cap migrant», assegura també un funcionari de la població fronterera de Beni Ensar. Els controls que hi ha als accessos de la ciutat i les patrulles de la policia en aquesta zona boscosa impedeixen que aquestes persones s’hi puguin establir.

Molts dels supervivents de la tragèdia viuen a Casablanca o Rabat, ciutats on la por de detencions és menor i poden trobar alguna feina per tirar endavant o tornar a intentar passar la frontera. La majoria se senten encallats al país, les possibilitats d’arribar a Europa s’han reduït i molts no tenen accés a ajudes. Davant el pany i forrellat imposat a Melilla, alguns han intentat entrar a Espanya per Ceuta, tot i que el control policial també és intens, segons expliquen, i molts són retinguts i traslladats per força a poblacions a centenars de quilòmetres de la frontera. 

Segons les últimes dades de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), hi ha prop de 2.000 demandants d’asil i refugiats procedents del Sudan o els països fronterers assolats pel conflicte. Tot i que aquesta xifra podria ser més gran, perquè molts no han anat fins a les oficines que aquesta organització té a Rabat per iniciar el tràmit. No confien que els pugui ajudar a sortir de la seva situació.

Només una víctima enterrada

Només una víctima enterradaLa vintena de fosses obertes al cementiri de Nador poc després de la tragèdia segueixen buides. Es van excavar fa un any amb la intenció d’enterrar ràpidament les víctimes, segons va denunciar l’Associació Marroquina pels Drets Humans (AMDH), tot i que al final no es va arribar a fer. A pocs metres hi ha una tomba amb la data 24/06/2023 i el nom d’Adam, sudanès de 33 anys. Al preguntar per ell a la porta del cementiri, un dels treballadors diu: «Ah, el sudanès, és per aquí», alhora que assenyala la direcció cap a la seva tomba, una de les més recents.

L’Adam és l’única víctima mortal, dels 23 que van morir en la tragèdia(segons xifres oficials)que ha sigut enterrada. Va ser possible perquè el seu germà, que viu a Londres, va poder viatjar a Nador. Les autoritats no li van permetre veure el seu cos, i el va haver d’identificar per fotografies. 

Els altres cossos encara segueixen al dipòsit de cadàvers de l’hospital de la ciutat. Tot i que l’Associació Marroquina pels Drets Humans (AMDH), ha aconseguit contactar amb els familiars de les víctimes, no s’han pogut desplaçar al Marroc per problemes amb el visat o la impossibilitat de sufragar el viatge. A més, a l’abril el conflicte al Sudan va escalar i la guerra s’ha estès per tot el país. Segons les organitzacions en defensa dels drets humans, la xifra de morts pot superar la quarantena i denuncien que encara hi ha 76 desapareguts. 

«Marxa per la justícia» a Melilla

Notícies relacionades

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

El calvari d’un deportat per Trump

«Marxa per la justícia» a MelillaA l’altra banda de la tanca, desenes de persones s’han manifestat aquest dissabte des del centre de Melilla fins al pas fronterer del Barrio Chino per demanar justícia per a les víctimes del 24J. Sani Ladan, portaveu de la convocatòria, ha demanat que es torni a obrir una investigació «que sigui independent, transparent i exhaustiva». «Creiem que no n’hi va haver prou amb la portada a terme per la fiscalia i es van deixar de banda moltes proves que hem anat coneixent els últims mesos», ha defensat. A més, ha explicat que «les famílies continuen sense tenir notícies clares sobre el que va passar amb els seus fills el 24J».

Un total de 300 organitzacions han firmat un manifest en què denuncien que els supervivents expulsats de forma il·legal eren, en la seva gran majoria, persones sudaneses que buscaven refugi, que fugien d’«un país immers en un conflicte armat que s’ha acarnissat durant anys contra la població civil», diuen. També argumenten que els últims cinc anys, segons dades del Ministeri de l’Interior, Espanya ha concedit el 90% d’estatuts de protecció internacional a les persones sudaneses que han aconseguit arribar al país i lamenten que les persones que van aconseguir trepitjar terra espanyol el 24J fossin expulsades i no tinguessin l’oportunitat de demanar asil.