La majoria dels britànics votaria en contra del Brexit set anys després

Segons una enquesta de YouGov publicada aquest divendres, un 58,2% dels britànics apostaria per tornar a formar part de la Unió Europea davant un 41,8% que votaria en contra –retirant de l’equació els indecisos i els abstencionistes–. Un resultat molt superior al registrat a principis del 2021, quan tan sols un 47% dels enquestats era favorable a un reingrés. Un altre estudi, en aquest cas elaborat per Deltapoll, apunta que un 53% de la població considera que es va cometre un error a l’abandonar les institucions europees, mentre que un 34% assenyala que va ser una bona decisió.

Promeses incomplertes

Els resultats de les enquestes n’han sorprès molt pocs. La tensió generada durant les dures converses per arribar a un acord de sortida amb la UE ha provocat un afartament entre els votants del Brexit, així com les interminables disputes internes en el Partit Conservador, que han desencadenat la dimissió de quatre primers ministres des de la celebració del referèndum. Fins i tot alguns dels seus més acèrrims defensors, com l’ultradretà Nigel Farage, han reconegut que la separació amb Brussel·les «ha sigut un fracàs». 

Lluny de les promeses inicials, el Govern ha sigut incapaç d’aixecar una economia colpejada per la inflació, que s’ha mantingut en el 8,7% al maig en contra dels pronòstics, que apuntaven a un lleuger descens. La situació ha obligat el Banc d’Anglaterra a anunciar una nova pujada dels tipus d’interès fins al 5%, una cosa que està tenint un impacte significatiu en les hipoteques de milions de famílies i que està posant contra les cordes el primer ministre Rishi Sunak, que va prometre reduir la inflació a la meitat abans que acabi l’any. 

Els experts apunten que darrere de les dificultats del Govern britànic de reduir l’elevada taxa –la més alta dels països de l’Europa Occidental– hi ha la tornada de treballadors comunitaris als seus països d’origen després del Brexit, una cosa que ha provocat una falta de mà d’obra en sectors com l’agricultura o els serveis i que ha afectat la cadena de subministraments. A això se sumen les barreres burocràtiques per a la importació de productes de tercers països, inclosos els aliments, que són procedents en un 25% de països de la UE. La pujada del preu de l’energia derivada de la guerra a Ucraïna també ha tingut un impacte significatiu en l’augment dels preus, tot i que els analistes coincideixen que aquest impacte hagués sigut menor amb el Regne Unit dins del club comunitari.

‘Brexiters’ acèrrims

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

En matèria migratòria tampoc s’han complert les promeses inicials. Més aviat al contrari. La migració neta el 2022 va superar les 600.000 arribades, gairebé el doble que el 2015. El Govern britànic ha atribuït part d’aquest augment a l’entrada de refugiats ucraïnesos i de ciutadans de Hong Kong durant l’any passat, tot i que la seva intenció d’acabar amb les arribades irregulars a través del Canal de la Mànega està lluny de materialitzar-se i està restant credibilitat a Sunak, conscient que part del seu èxit electoral passa per complir la seva promesa d’«aturar les barques».  

Malgrat que el suport al Brexit ha caigut en picat des de fa set anys, molts dels seus defensors continuen creient que serà un èxit a llarg termini. Una enquesta publicada pel ‘think tank’ Changing Europe assenyala que la majoria d’ells responsabilitzen el Govern pel seu fracàs però mostren poc penediment respecte a la seva decisió. Dels votants que van apostar per abandonar la UE, un 70% continuaria votant el mateix en cas que es repetís la consulta, davant un 16% que canviaria d’opinió.