Macron i Meloni normalitzen les relacions amb una discreta reunió a l’Elisi

Anunciada amb tot just 24 hores i amb l’excusa de l’Exposició Universal de 2030. El president francès, Emmanuel Macron, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, han visibilitzat aquest dimarts una millora en les seves relacions amb una discreta reunió al palau de l’Elisi. El dirigent centrista i la ultradretana s’han reunit a la tarda aprofitant una visita de la segona a París en el marc de la campanya de Roma perquè l’escullin com a ciutat organitzadora de l’Exposició Universal. Aquest pretext ha possibilitat el primer cara a cara a la capital francesa entre Macron i Meloni, després d’uns últims mesos marcats per turbulències en les relacions entre França i Itàlia.

«Els vincles entre les nostres societats fan viure aquesta relació única que hi ha entre Itàlia i França», ha assegurat el president en una compareixença conjunta amb la primera ministra italiana, en què han assistit pocs mitjans i no s’han acceptat preguntes de la premsa. «Els nostres interessos són múltiples i estrets», ha afegit la líder de Germans d’Itàlia. Com era previsible, els somriures, copets a l’esquena i l’absència de pulles verbals han acompanyat la trobada. A més de les normes protocol·làries, aquests gestos han reflectit una millora en les relacions entre Macron i Meloni que ja es va començar a forjar al maig amb el seu cara a cara durant el G-7 a Hiroshima (Japó).

Una relació convulsa

Una relació convulsaNormalment, els caps de Govern italians solien visitar París poc després de la seva investidura. Meloni ha trigat prop de vuit mesos, cosa que reflecteix les discrepàncies entre el Govern francès i l’italià, unes diferències també instrumentalitzades per cadascun d’aquests Executius amb finalitats de política interna. Després que Macron perdés un estret aliat amb la sortida del poder de Mario Draghi, no van trigar a torçar-se els seus vincles amb el nou Executiu a Roma, format per una coalició entre dos partits d’ultradreta i un de dretes i investit a finals d’octubre.

La primera controvèrsia es va produir al novembre quan Roma es va oposar al desembarcament del barco humanitari ‘Ocean Viking’, que al final va atracar al port francès de Toló. Una altra polèmica semblant va tenir lloc el mes passat. Llavors, el ministre francès de l’Interior, Gérald Darmanin –un dels més dretans de l’Executiu macronista– va retreure a Meloni que «era incapaç de gestionar els fluxos migratoris». Aquestes paraules van provocar una reacció irada per part del ministre d’Afers Exteriors italià, Antonio Tajani, que va anul·lar un desplaçament previst a França. 

Aquestes tensions recorden, de fet, les que ja es van produir el 2018 i el 2019, quan a Itàlia hi havia un Govern populista format pel Moviment 5 Estrelles i la Lliga. París criticava llavors la dura política italiana amb els barcos humanitaris, mentre que Roma acusava d’«hipòcrites» el Govern francès, que manté des del 2015 estrictes controls a la frontera francoitaliana per evitar l’arribada de persones migrants.

«Pròxims sobre qüestions importants»

«Pròxims sobre qüestions importants»Malgrat les diferències ideològiques evidents –i certa teatralitat a l’hora de visibilitzar-les–, Macron i Meloni mantenen punts en comú, també sobre la qüestió migratòria. Tots dos són partidaris d’endurir els controls a les fronteres externes de la Unió Europea. Així va quedar reflectit en el nou acord migratori europeu recolzat per França, però també per Itàlia, a diferència d’altres països governats per la ultradreta, com Hongria i Polònia, que s’hi van oposar.

Notícies relacionades

Vídeo | Commoció a França per la violenta agressió a una àvia i la seva neta a Bordeus

El vídeo viral d’Emmanuel Macron bevent una cervesa de cop en menys de 20 segons

A més, París i Roma comparteixen la seva política de suport a Tunísia, on van augmentar els barcos de migrants que salpen des d’allà després del gir xenòfob del seu president Kais Saied. Una orientació que el dirigent francès, i encara menys la ultradretana italiana, no han modificat gens ni mica malgrat la tragèdia humanitària de la setmana passada a prop de les costes de Grècia, on almenys van morir 81 persones i hi continua havent centenars de desapareguts després del naufragi d’un barco de persones migrants.

«Més enllà del vernís ideològic, els dirigents dels dos països (França i Itàlia) són en realitat pròxims sobre moltes qüestions importants», destaca el politòleg francès Christophe Bouillaud en una entrevista al diari conservador ‘Le Figaro’. Segons aquest especialista sobre Itàlia, Macron i Meloni comparteixen punts de vista sobre «la guerra d’Ucraïna» –Roma i París han col·laborat per donar a Kíiv el sistema de defensa antiaeri SAMP-T–, una política industrial europea «que no estigui dominada per la indústria alemanya» i sobre unes regles pressupostàries de la UE menys ortodoxes que les reivindicades per Alemanya i altres països del nord del continent. Aquestes són una sèrie de coincidències que fan de Meloni una aliada, potser poc desitjable, però necessària per a Macron.