Els EUA sospesen l’enviament de munició d’urani empobrit a Ucraïna, com ja va fer el Regne Unit

Els plans nord-americans van començar a debatre’s al gener, poc després que la Casa Blanca acceptés enviar a Ucraïna 31 tancs Abrams M1 per recolzar els esforços dels seus aliats europeus, que van aconseguir vèncer les reticències inicials d’Alemanya per subministrar desenes de tancs Leopard al país eslau. La iniciativa ha partit del Pentàgon, segons el diari novaiorquès, que hauria aconseguit doblegar les reticències d’algunes veus a la Casa Blanca preocupades pels riscos per a la salut i el medi ambient que s’associen a l’urani empobrit. «Alts càrrecs de l’Administració Biden afirmen que l’objectiu dels EUA és permetre que Ucraïna aconsegueixi el màxim progrés possible al camp de batalla per posar Kíiv en una posició de força davant una eventual negociació de pau», assegura el ‘Journal’.

L’urani empobrit s’extreu del procés per produir combustible nuclear. És menys radioactiu que l’urani natural, però té gairebé el doble de densitat que el plom, una duresa que resulta extraordinàriament efectiva a l’hora de destruir tancs, blindats i búnquers. «És un tipus de munició comuna, utilitzada particularment per la seva capacitat per perforar blindatges», va dir al març el portaveu del Pentàgon, John Kirby, abans de remarcar que els seus projectils «no són radioactius» ni s’assemblen a l’armament nuclear. Els EUA ja els van fer servir en les dues guerres que va lliurar a l’Iraq, així com en la de Iugoslàvia. Altres exèrcits com el rus també tindrien aquest tipus d’armament als seus arsenals, tot i que no sembla haver-hi evidències que l’hagi utilitzat a Ucraïna.

Armament no prohibit

«El Ministeri de Defensa no té constància de cap informació creïble obtinguda a través de fonts obertes que Rússia estigui utilitzant urani empobrit a Ucraïna», va reconèixer a finals de març el ministre britànic de les Forces Armades, James Heappey, durant una sessió parlamentària. Si bé aquest metall pesant està considerat com una arma convencional i no ha sigut inclòs en les convencions de prohibició d’armes, fa anys que el Parlament Europeu demana una moratòria d’ús com a pas previ a prohibir-lo.

D’acord amb el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, «el principal risc que planteja l’urani empobrit no és la radioactivitat, sinó el seu caràcter toxicoquímic». La pols que desprèn «pot produir irritacions cutànies, fallida renal i un risc més gran de contraure càncer». Els seus detractors afirmen a més que, quan els projectils no colpegen els objectius, poden contaminar camps i aqüífers.

Posició del Kremlin

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

A falta de confirmar-se la decisió nord-americana, el Kremlin ja ha expressat el seu rebuig de l’ús d’aquest tipus d’armes a Ucraïna, malgrat que els seus militars n’haurien fet servir altres igual de discutides com les bombes de raïm o el fòsfor incendiari, segons diverses informacions. El president Vladímir Putin va acusar fa algunes setmanes Londres de contribuir a la proliferació d’«armes amb un component nuclear», abans d’afegir que el seu país haurà de «respondre de manera conseqüent».

L’urani empobrit britànic també ha servit per alimentar algunes campanyes de propaganda del règim rus. A mitjans de maig, el secretari del seu Consell de Seguretat, Nikolai Pàtruixev, va afirmar que un núvol radioactiu s’aproximava a Polònia i altres països europeus després que les forces russes haguessin bombardejat un suposat dipòsit d’armes ucraïnès ple d’urani empobrit proporcionat pels seus aliats occidentals.