L’alliberament de centenars de palestins de Gaza exposa el sistema de tortures i detenció sense càrrecs d’Israel

A la presó està sent sotmès a maltractament. «Hi ha preocupació per la seva salut: té problemes de cor i una sarna preocupant a la pell, i durant molt temps l’han mantingut en una cel·la d’aïllament a les fosques i sense tractament mèdic», explica a aquest diari Carlos de las Heras, responsable per a l’Orient Mitjà d’Amnistia Internacional Espanya.

Durant el seu captiveri, Abu Safiya s’ha convertit en un símbol del càstig israelià al sistema sanitari gazià, que les organitzacions de drets humans consideren que té una intenció genocida. A més de destrossar la major part dels hospitals de la Franja, les Forces de Defensa d’Israel han detingut desenes de metges i infermers sense acusar-los formalment de cap delicte.

El novembre del 2023 (després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre en què van morir 1.139 persones) el Govern de Benjamin Netanyahu va endurir la «llei de combatents il·legítims», que faculta l’Exèrcit a detenir qualsevol persona de qui sospiti que participa en hostilitats contra Israel. Poden renovar la detenció indefinidament sense haver de presentar proves per justificar les acusacions. Abu Safiya està retingut sota aquesta llei, però no és l’únic.

Signes de tortura

Aquesta setmana, Israel ha deixat en llibertat un total de 1.968 palestins detinguts a les seves presons i en camps d’internament, a canvi dels últims 20 ostatges israelians amb vida que feia dos anys que estaven en mans de Hamàs i la Jihad Islàmica. La gran majoria dels palestins alliberats eren civils arrestats amb la «llei de combatents enemics» en massa i sense càrrec a Gaza durant aquests dos anys de guerra, inclosos dones i nens.

Han patit tota mena de calamitats. Primer, durant el seu arrest: els despullaven, els feien desfilar pels carrers de l’enclavament, els ficaven en camions i els feien desaparèixer, sense accés a advocats, sense cap càrrec i sense comunicació amb les seves famílies. Segons les organitzacions de drets dels presos palestins, aquestes detencions massives servien per utilitzar-los posteriorment en intercanvis per ostatges israelians en mans de Hamàs.

Israel els portava després a camps de detenció, on els mantenia amb els ulls embenats i emmanillats gairebé tot el temps, obligats a postures en tensió durant hores, assegura Amnistia Internacional. A alguns els havien d’amputar extremitats per les gangrenes provocades per les cadenes, segons una investigació de CNN basada en testimonis de carcellers israelians penedits del camp de Sde Teiman. En aquest centre de detenció mantenien un grup de detinguts completament immobilitzats en llits, amb els ulls embenats, alimentats per sonda i amb bolquers per recollir els seus excrements, una forma de tortura per privació sensorial.

Les Forces de Defensa d’Israel han negat les al·legacions d’aquestes investigacions periodístiques i, en general, l’abús i la tortura sistemàtica a les seves presons. 

Hamàs i la Jihad Islàmica han mantingut desenes d’ostatges israelians, tant militars com civils, en túnels i habitatges de la Franja durant aquests dos anys de guerra. Després del seu alliberament, alguns han denunciat maltractaments, humiliacions i abusos sexuals. 

La versió de les organitzacions de presos palestins

D’aquests 1.968 presos alliberats el passat 13 d’octubre, 250 estaven condemnats a cadena perpètua. La gran majoria, 1.718, «van ser segrestats de Gaza després del començament del genocidi i detinguts sense judici ni càrrec», informen a aquest diari la Societat de Presoners Palestins (PPS, per les sigles en anglès) i la Comissió d’Afers dels Presos, dues organitzacions amb seu a Ramal·lah, capital de Cisjordània. En total, Israel ha alliberat 3.985 persones en els tres acords consecutius d’intercanvi de presoners per ostatges en aquests dos anys de guerra. 

«Les imatges dels presoners alliberats posen en evidència de nou la brutalitat i les pràctiques criminals contra milers de palestins i detinguts àrabs a les presons israelianes i els camps militars de detenció», afirmen aquestes organitzacions. «Molts, especialment els gazians, mostren clars signes de tortures físiques i psicològiques. Han sigut sotmesos a fam deliberada, negació de tractaments mèdics, condicions intencionades de propagació de malalties epidèmiques, aïllament... A les presons hi ha hagut sessions de repressió organitzada per unitats especials com les anomenades Keter, Metzada i Nashon: cops, ús de gas i granades atordidores, descàrregues elèctriques, humiliacions, assalts sexuals inclosa la violació i l'ús de la malaltia com a forma de tortura, com s’aprecia en l’extensió de la sarna entre els presos. Això s’afegeix al terror psicològic, confinament solitari, amenaces d’assassinats i d’execució».

Almenys 78 presos palestins han mort a la presó, segons aquestes dues organitzacions. 

Presons israelians

En el seu informe ‘Benvingut a l’infern’, l’organització israeliana de drets humans B’Tselem va recopilar l’any passat testimonis de 55 civils palestins detinguts després del 7 d’octubre i posteriorment alliberats sense càrrecs. «Israel té una xarxa de presons civils i militars i camps dedicats a l’abús dels detinguts de forma sistemàtica i que són de facto camps de tortura: se sotmet els presos a un sofriment intens i continuat». 

Les pallisses i la privació del son són habituals. En un vídeo d’una càmera de seguretat filtrat a mitjans israelians es veu un grup de soldats violant en grup un pres palestí. 

Save The Children afirma que hi ha abusos sistemàtics, inclosos sexuals, als nens detinguts. El cas més conegut és el d’Ahmad Manasra, arrestat amb 13 anys i interrogat per presumpte terrorisme en aïllament sense presència d’advocats o els seus pares. Va estar gairebé una dècada a la presó, i després del seu alliberament es va comprovar que havia perdut per complet el contacte amb la realitat i la seva salut mental. 

En un informe de l’any passat, Amnistia Internacional va documentar els casos de 27 palestins (un nen, cinc dones i 21 homes) que es van mantenir detinguts amb aquesta llei de combatents il·legals durant períodes de fins a quatre mesos i mig sense accés a assistència lletrada ni cap contacte amb les seves famílies. Totes les persones entrevistades van dir que havien sigut sotmeses a tortura i tractes inhumans i degradants. 

Sistema de detenció administrativa

«La situació a les presons israelianes és molt complicada per a les persones detingudes: maltractament, tortures, incomunicació, règim d’aïllament sense visites dels advocats i familiars. Hi ha 3.000 presos palestins sota detenció administrativa des de fa dècades», conclou de les Heras.

Notícies relacionades

Susan Stokes, investigadora de la Universitat de Chicago: «Als EUA tenim un president que actua com un dictador»

El príncep Andreu acorda amb Carles III renunciar a tots els seus títols

Després d’aquesta tanda de liberacions gràcies a l’alto el foc conjuminat pels Estats Units, Qatar i Egipte, queden ara a Israel al voltant de 9.100 presos palestins, en presons o en camps militars. D’aquests, 52 són dones i uns 400 són nens, segons la comissió de presos palestins. 

Israel reté almenys 730 cadàvers palestins, alguns des de fa decennis, per utilitzar-los com a moneda de canvi en negociacions, segons el Centre de Drets Humans i Assistència Jurídica de Jerusalem (JLAC). Reclama a les milícies palestines, per la seva banda, l’entrega d’una vintena de cossos sense vida d’ostatges israelians.