La mort de Berlusconi obre interrogants sobre el futur del seu partit i les seves empreses

En el terreny polític i empresarial no s’esperen terratrèmols immediats, però la mort de Berlusconi obre l’horitzó de canvis a mitjà termini. Gran part del que passarà a partir d’ara depèn de dues figures: de la seva filla Marina Berlusconi, que fins ara ha representat les voluntats de la família, i d’Antonio Tajani, l’avui ministre d’Exteriors d’Itàlia i des de fa ja alguns anys la veu més moderada i pública del partit de Berlusconi, Forza Italia. S’hi afegeix Marta Fascina, la gairebé dona com la va arribar a anomenar el mateix Berlusconi, que ha estat al seu costat els últims anys de la seva vida.

Quant al que incumbeix al partit conservador, fundat per ell el 1994 i avui soci imprescindible del Govern de Giorgia Meloni, la incògnita més important gira entorn dels efectes que tindrà la mort sobre la supervivència mateixa de la formació, que va de caiguda des de la dimissió forçada de Berlusconi el 2011. Dos grans corrents des d’aleshores s’han disputat el control de Forza Italia. Un, molt dretà i que avui no desdenya fins i tot la fusió amb el partit de Meloni, Germans d’Itàlia. L’altre, més europeista i liberal, que se sent pròxim a la tradició del Partit Popular Europeu (PPE) i en l’actualitat es disputa conquerir l’electorat centrista amb qui també coquetegen Matteo Renzi, el líder d’Itàlia Viva, i Carlo Calenda, el cap d’Acció. 

Endeutats 

Marina Berlusconi i Tajani tindran això com a tasca. Avaluar quina opció li permetrà per força mantenir el màxim vigor de cara als seus interessos. El problema és que, ara mateix, Forza Italia és un barco que, econòmicament, s’enfonsa. En total, segons càlculs del diari ‘La Repubblica’, la formació acumula un deute de 90 milions d’euros. Encara que, tot i així, l’assumpte no hauria de suposar un enorme mal de cap per a Meloni, ja que Berlusconi hauria deixat dit que la formació, mentre existeixi, haurà de continuar fidel a la ultraconservadora. L’assumpte és si continuarà existint.

Més enredat podria ser, en canvi, el futur de les empreses del finat multimilionari. La brúixola de la borsa de Milà, en què dilluns les empreses del difunt van arribar a registrar pujades de fins a l’11%, reflectien la magnitud dels canvis que el sector espera. En els últims anys Berlusconi havia venut algunes de les seves companyies. Tres que antany havien estat entre les més valorades: el club de futbol AC Milan, la revista ‘Panorama’ i el diari ‘Il Giornale’, de què es va desfer respectivament el 2017, 2018 i aquest 2023. 

Però, tot i així, l’imperi de Berlusconi, amb un origen que a dia d’avui es manté incert, ha continuat sent en aquests anys gegant. Alguns números: Fininvest, el grup de la seva família, té en l’actualitat una facturació de 5.000 milions d’euros, més de 20.000 empleats i engloba set hòldings principals més, quatre d’aquests (equivalents al 60%) que estaven directament en mans del finat. Això se suma al seu patrimoni personal, valorat en 7.000 milions d’euros, segons Forbes.

Cinc fills

Tot això s’ho hauran de repartir ara els seus fills i, tot seguit, hauran de decidir què fer amb ell. Pot ser que no sigui fàcil. Perquè, a més de la Marina, també hi ha Pier Silvio (del mateix matrimoni, amb Carla Dell’Oglio, del 1965 fins al 1984) i la Barbara, el Luigi i l’Eleonora (fruit de la unió amb Verónica Lario, entre el 1990 i el 2012). En l’actualitat, els primers dos posseeixen el 8% de Fininvest cada un, i els altres tres, el 22%. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

D’aquí ve també que els analistes no descarten que es desencadeni una gran batalla pública per l’herència de Berlusconi. Marina i Pier Silvio són els que fins ara han tingut un paper preponderant en la gestió de Fininvest i Mediaset, colós del sector audiovisual que a la península Ibèrica té presència a través de Mediaset España.

De moment, Mediaset ha volgut retre el màxim homenatge al seu difunt patró. Després que s’anunciés la seva mort, la branca italiana de la cadena va canviar la programació i va donar ordres que s’emetessin especials sobre la seva vida, sense interrupcions publicitàries. Els títols de cada notícia també evidenciaven l’entrega absoluta al llegat del seu amo. «Silvio Berlusconi, la història d’una vida extraordinària», es llegia en un dels titulars. «Silvio Berlusconi i les seves empreses, la història d’un somni americà», van escriure en d’altres.