Hillary Clinton, a Barcelona: «A Ucraïna està en joc la mateixa democràcia occidental»

Distesa, somrient i còmodament distanciada de la política activa, Hillary Clinton ha ofert aquest divendres a Barcelona una visió panoràmica dels grans assumptes mundials dels quals va ser protagonista durant molts anys. Esgrimint una velada dosi d’autocrítica, l’exsecretària d’Estat dels Estats Units va reconèixer que les reticències d’Occident a enfrontar-se a Vladímir Putin durant anys, qui ja va avisar de les seves intencions amb la intervenció russa a Geòrgia el 2008 o l’annexió de la Crimea ucraïnesa el 2014, va aplanar el camí per a la invasió d’Ucraïna. «Ningú va voler acceptar que Putin es convertiria en l’agressor d’Europa per posar en perill l’ordre creat després de la Segona Guerra Mundial i l’autonomia de les repúbliques exsoviètiques», va dir durant la conversa d’una mica més d’una hora. «Ens vam dedicar a imposar alguna sanció i criticar-lo retòricament. No hi havia apetit per a més». 

Hillary va ser el plat fort del 50 aniversari del CIDOB (Barcelona Center for International Relations), un dels principals laboratoris d’idees dedicats a les relacions internacionals a Espanya, un país on no abunden. Era la primera vegada que visitava la capital catalana en els seus 75 anys de vida, a la qual va arribar dijous després de passar uns dies a Madrid, acompanyada sempre per l’ambaixadora Julissa Reynoso, amb qui manté una estreta amistat. Acostumada a despertar passions trobades als EUA, on molts republicans han fet de la seva demonització un mode de vida, Hillary no va trobar més que aplaudiments a la Capella del MACBA, plena de gom a gom. 

Durant la seva època al capdavant de la diplomàcia nord-americana, Clinton va haver de lidiar directament amb Putin, que va definir com un «dictador amb reminiscències dels tsars i somnis per restablir l’imperi rus». Segons el seu parer, l’autòcrata del Kremlin va calcular malament a Ucraïna. Va passar que Donald Trump li prometés que trauria als EUA de l’OTAN si resultava reelegit el 2020, una afirmació que va fer basant-se en les memòries de John Bolton, que fos secretari d’Estat del republicà, a trobar-se un front unit a Occident. «No va comptar amb la solidaritat occidental ni amb unes sancions tan dures, la massiva ajuda militar a Ucraïna i, sobretot, amb el lideratge de Volodímir Zelenski i la valentia dels ucraïnesos», va dir Hillary. 

El futur de l’ordre mundial

El destí de les relacions internacionals, va remarcar, s’està jugant al torturat país eslau. «Ucraïna decidirà quina classe d’ordre mundial som capaços de construir», va dir amb la gravetat que va permear a estones de la conversa. «Hem de recolzar Ucraïna perquè no només està en joc la integritat dels seus veïns, sinó la mateixa democràcia occidental».

La també ex primera dama i exsenadora per Nova York va afirmar que el fiasco militar rus, així com la vehement resposta occidental, ha tingut una enorme influència en la Xina i el seu veïnat. «Xi (Jingpin) esperava una victòria ràpida de Rússia». Una desenllaç que, segons el seu parer, li hauria servit a Pequín per projectar amb més fermesa la seva creixent hegemonia a Àsia. I potser per donar el cop sobre Taiwan. «El comportament agressiu de Putin a Ucraïna ha fet que els països asiàtics s’hagin replantejat la seva seguretat», va dir abans de referir-se a l’augment de la despesa militar al Japó o el reacostament de les Filipines a Washington. 

Clinton ha mantingut un perfil baix des que va abandonar la política activa el 2016 després de perdre les eleccions contra Trump. A part de fer alguna conferència, dedica el temps a la Fundació Clinton i Onward Together, una altra organització que ella mateixa va fundar el 2017 per recaptar fons per a causes progressistes. El mes de febrer passat també va començar a fer classes de Relacions Internacionals a la Universitat de Colúmbia. 

Aposta per la victòria de Biden

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

De la seva nèmesi republicana, al qual va descriure com «un demagog intel·ligent, com tots els demagogs», va parlar el just. Això sí que es va encarregar de recordar que en les eleccions que va perdre en vots electorals va treure més de tres milions de vots més que Trump, una pulla que va fer riure el públic. I va acusar els republicans d’haver-se embarcat en tota classe de maniobres brutes per assegurar-se que per més que continuïn perdent el vot popular podran guanyar el vot electoral que obre les portes de la Casa Blanca. «Estic segura que si podem comptar els vots com la resta del món, Biden guanyarà la reelecció», va dir emfàticament. 

La d’aquests dies ha sigut la seva quarta visita a Espanya, de la qual va dir que hauria de liderar el reacostament a Amèrica Llatina. Hillary va reconèixer que tant europeus com nord-americans han desatès la regió, igual com han fet amb l’Àfrica, regions que han donat en gran manera l’esquena a les iniciatives d’Occident a Ucraïna per derrotar les tropes de Putin.