La CDU recupera l’alcaldia de Berlín entre sospites de suport de la ultradreta

El conservador Kai Wegner es va convertir aquest dijous en l’alcalde-governador de Berlín, amb els socialdemòcrates com a aliats, entre signes de descontentament entre les files del seu soci menor i suports de la ultradreta. La fins ara alcaldessa, Franziska Giffey, passa a la segona posició al capdavant d’Economia, un lloc clau en una capital tenallada econòmicament, amb una creixent precarietat i on el dèficit de vivenda a preus assumibles és el principal maldecap dels seus 3,6 milions d’habitants.

Wegner va precisar tres rondes de votacions a la Cambra regional berlinesa per aconseguir la seva elecció, malgrat que entre la seva Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya (CDU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD) tenien una majoria folgada –86 escons, davant els 73 de l’oposició–. Però part de l’SPD repudiava la ‘gran coalició’ i hauria preferit veure Giffey al capdavant del tripartit amb Verds i L’Esquerra, com en els dos anys anteriors. En la votació definitiva aparentment va comptar amb suports de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), partit amb el qual la CDU, com la resta de l’espectre parlamentari, rebutja tota cooperació.

Són moltes les circumstàncies anòmales que han precedit la tornada al poder de la CDU a la capital alemanya. Wegner, de 50 anys, es va imposar amb més de 10 punts a Giffey en els comicis del febrer passat. Era en realitat la repetició dels celebrats el 2021, que van ser invalidats arran del caos logístic a què van derivar, amb irregularitats administratives en uns 200 locals.

Ala centrista

A Giffey no se’l pot responsabilitzar de l’esdevingut, ja que no era al capdavant de l’alcaldia al generar-se aquest caos, sinó el seu correligionari, Michael Müller. Però la seva coalició amb els Verds i L’Esquerra va néixer amb el peu tort. La política socialdemòcrata, que havia sigut ministra de Familia sota la cancellera conservadora Angela Merkel, representa l’ala més centrista de l’SPD. En cas d’haver pogut, hauria firmat ja el 2021 una coalició amb els liberals, però li va fallar la majoria.

La repetició electoral la va destronar a la segona posició, després de la CDU. Matemàticament hauria sumat prou escons per seguir al capdavant del seu tripartit amb els Verds i L’Esquerra. Però les seves relacions amb la que va ser la seva segona en aquesta aliança, la verda Bettina Jarasch, eren públicament nefastes. Al febrer, Jarasch va estar a punt de quedar segona després de Wegner, fins que el recompte de vots li va donar l’avantatge a l’encara alcaldessa per 53 vots. Va ser una humiliació per a Giffey, que va acabar d’enverinar l’ambient entre totes dues.

Bona part de l’SPD va expressar el seu rebuig de la decisió de Giffey en la consulta a les bases prèvia a la firma del pacte de coalició: va sortir el ‘sí’ per un 54,3%, reflex d’aquest descontentament.

«Pobre, però sexi»

El rebuig entre les files socialdemòcrates a una gran coalició liderada pels conservadors va més enllà del caos que va envoltar les regionals del 2021 o la frustració pels mals resultats de l’alcaldessa en la repetició d’aquests, el febrer passat.

Wegner recupera per a la CDU el lideratge del govern a la capital i ciutat-estat alemanya. L’últim alcalde conservador va ser Eberhard Diepgen, que va perdre el lloc el 2001 després d’abandonar els socialdemòcrates la coalició. Va ser una ruptura precipitada per un escàndol financer que va deixar la capital a punt de la fallida. El seu origen van ser els negocis especulatius d’una societat bancària –Bankgesellschaft–, de la qual Berlín era accionista majoritari, i que van deixar un forat de 8.000 milions de marcs (uns 4.000 milions d’euros).

Notícies relacionades

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

Els científics alerten del risc que la UE encoratgi la "vigilància massiva"

El responsable del desastre va ser la CDU i el guanyador de la partida va ser el socialdemòcrata Klaus Wowereit, l’alcalde que va encunyar la frase de «pobre, però sexi» com a senyal d’identitat de la capital alemanya.

El problema és que Berlín ja no és la capital atípica i barata de temps de Wowereit –en el càrrec fins a 2014–. De capital dels prodigis, amb lloguers increïblement baixos per a una capital europea, es va passar a veure com es disparaven els arrendaments fins a l’insostenible. Verds i L’Esquerra apostaven per portar a la pràctica el resultat de la consulta popular del 2021, en què es va imposar la proposta d’expropiar blocs de pisos a grans immobiliàries per pal·liar l’escassetat de vivenda protegida. La gran coalició de Wegner i Giffey rebutja aquesta opció i proposa urbanitzar part del gran parc ciutadà que és l’antic aeroport de Tempelhof o desmantellar els anomenats «horts urbans» que es reparteixen per tota la ciutat.