Contra Trump, en defensa de l’avortament i apel·lant al vot negre: les claus del vídeo de Joe Biden

Aquestes són algunes de les claus d’aquest anunci:

 

En cap moment Joe Biden esmenta pel seu nom Donald Trump, l’home que va batre el 2020 i amb qui en aquest moment s’anticipa que entaularà la lluita el 2024. En qualsevol cas, no és necessari que ho faci. Les primeres imatges del vídeo són de l’assalt al Capitoli, la insurrecció d’unes masses arengades per Trump i la seva «gran mentida» sobre un inexistent frau electoral que el 6 de gener del 2021 van mirar d’impedir la certificació de la victòria de Biden.

L’expresident i aspirant republicà només apareix, breument, en una imatge del vídeo, elegida també amb intenció per la campanya de Biden. Es tracta d’una fotografia en la qual Trump té la mà sobre l’espatlla de Ron DeSantis, el governador de Florida que durant mesos s’havia considerat l’amenaça més gran per a Trump en unes primàries republicanes, tot i que en les últimes setmanes està perdent força la seva potencial campanya.

Junt amb aquesta imatge Biden també utilitza les dels congressistes ultres Matt Gaetz i Marjorie Taylor Greene per denunciar que «extremistes MAGA» (sigles en anglès del moviment trumpista Fer Amèrica Gran de Nou) intenten reduir llibertats.

 

‘Llibertat’ és precisament la primera paraula que Biden pronuncia al vídeo, un clar esforç per reclamar un terme i un concepte que els republicans miren de retratar com a amenaçat pels demòcrates i el que anomenen ‘esquerra radical’.

«La qüestió que enfrontem és si els pròxims anys tindrem més llibertat o menys, més drets o menys», diu el president. «Jo sé quina vull que sigui la resposta. No és moment de ser autocomplaents», afegeix, abans d’assegurar que és el motiu pel qual busca la reelecció.

El seu missatge reiterat també és un de «lluita per la democràcia» i defensa de la «democràcia». I, com el 2019 i el 2020, assegura que s’entaula «una batalla per l’ànima dels Estats Units».

Every generation has a moment where they have had to stand up for democracy. To stand up for their fundamental freedoms. I believe this is ours.

That’s why I’m running for reelection as President of the United States. Join us. Let’s finish the job. https://t.co/V9Mzpw8Sqy pic.twitter.com/Y4NXR6B8ly

— Joe Biden (@JoeBiden) 25 de abril de 2023

 

Entre les imatges del Capitoli i la paraula ‘llibertat’ en l’inici del vídeo apareixen imatges de protestes que van seguir la decisió a l’estiu del Tribunal Suprem de derogar la protecció constitucional del dret a l’avortament. El rebuig de bona part de la població a aquesta sentència s’ha deixat sentir des d’aleshores en les urnes. Va ser un factor que va ajudar en els resultats millor del que s’esperava dels demòcrates en les eleccions legislatives de novembre i que s’ha sentit en altres eleccions, com en una recent per al Tribunal Suprem de Wisconsin. I Biden deixa clar que en la seva campanya mirarà d’utilitzar la mobilització contra el retrocés en drets reproductius.

El vídeo de Biden toca també en clau de denúncia, i de crida a la mobilització, altres elements de les guerres culturals que lliuren els republicans. Esmenta, per exemple, explícitament les prohibicions de llibres o l’impuls conservador a aprovar legislació que ataca els drets de la comunitat LGBTQ.

 

Tot i que la campanya de Biden indubtablement es recolzarà en la defensa d’èxits legislatius que ha aconseguit des que va arribar al Despatx Oval, al vídeo de l’anunci el president no fa cap menció a aquests èxits.

No parla, per exemple, de la llei d’infraestructures o de la llei de reducció de la inflació, amb què ha potenciat milers de milions de dòlars en inversions per combatre l’emergència climàtica o reduir els costos per als ciutadans de la sanitat.

Tampoc fa cap proposta específica legislativa per al potencial segon mandat ni esmenta, per exemple, la Xina o el suport Ucraïna.

A manera de contraposició, no obstant, alerta sobre les retallades que els republicans plantegen per a programes com la seguretat social alhora que, denuncia, plantegen reduir els impostos a les rendes més altes.

El vídeo exposa clarament l’esforç de Biden per mirar d’assegurar que manté el suport dominant entre l’electorat negre, que va ser clau per a la seva nominació i per a la seva victòria el 2020.

A més de denunciar els esforços dels republicans per limitar els drets de vot, un afany conservador que perjudica especialment els votants de minories, en moltes de les imatges apareixen ciutadans negres, sols o amb el president.

El vídeo també dedica un espai considerable a la vicepresidenta, Kamala Harris, que apareix en 13 ocasions, i a Ketanji Brown Jackson, la magistrada del Suprem amb qui Biden va complir la seva promesa de nomenar la primera jutge negra a l’alt tribunal. Ella surt sis vegades al vídeo.

Qui només apareix de forma breu en una sola imatge és l’expresident Barack Obama, amb qui Biden va ser vicepresident.

Notícies relacionades

Valeri Tsepkalo, líder opositor bielorús: «Putin i Lukaixenko temen que l’Exèrcit de Bielorússia canviï de bàndol»

El crit dels universitaris

Al vídeo també hi ha picades d’ullet a l’electorat llatí, que s’ha fracturat molt més que el vot negre als EUA i cada vegada contribueix més a victòries republicanes en carreres i estats clau. En un moment de l’anunci, per exemple, es veu el president amb un grup d’hispans i se sent un «visca Biden».

Aquest dia de formalització d’anunci de reelecció, a més, Biden ha elegit com a directora de la seva campanya Julie Chávez Rodríguez, la neta de l’històric activista hispà pels treballadors César Chávez. És una veterana de l’Administració Obama i de l’òrbita de la vicepresidenta Harris (per a qui va dirigir la campanya en les primàries demòcrates del 2020) i actualment és la persona llatina de més alt rang a la Casa Blanca. El número dos en aquesta campanya serà Quentin Fulks, un home negre que va dirigir la campanya amb què va aconseguir la reelecció per al Senat a Georgia Raphael Warnock.