L’hora de Rashford

Ha arribat l’hora de Marcus Rashford. La sensible baixa de Raphinha reobre l’espai que va ser cridat a ocupar l’extrem anglès quan va ser contractat l’estiu passat. Va ocupar aquest buit amb solvència en la primera meitat de la temporada i s’espera, ni més ni menys, que torni a omplir-lo amb el mateix rendiment.

Rashford ha de saber que es juga la continuïtat al Barça. Va arribar al Camp Nou cedit per a aquesta campanya, amb opció de compra de 30 milions que, si no s’executa, el retornarà al Manchester United. El plantejament és senzill: si triomfa es quedarà; si no compleix les expectatives segons el parer de Hansi Flick i Deco, que són els que el jutjaran, el Barça buscarà un altre davanter a l’estiu.

Molt bons números ha acumulat Rashford, que, difuminats en el temps, han perdut dimensió. Deu gols i 11 assistències ha sumat en 39 partits; en veritat, en els 33 primers. L’últim gol data del 28 de gener amb una falta directa (4-1) al Copenhaguen. L’última aproximació a un gol es va produir en el córner que Ronald Araujo va rematar de cap a la xarxa de l’Albacete (0-2) sis dies més tard.

Problemes físics

Les aparicions de Rashford han declinat des de llavors. Flick va justificar les recents absències de l’atacant en uns problemes físics que no va precisar. Contra el Mallorca, el 7 de febrer, es va fer mal a la cama esquerra i ha acumulat tres partits sense disputar un minut; potser per això la confiança pròpia i l’atreviment han descendit en la mateixa proporció que la reducció del temps. Ara s’activa el rellotge per a Rashford, tot i que Flick, que va apostar per ell quan era un futbolista en declivi a Old Trafford, contempla que Fermín o Gavi puguin jugar d’extrems si no està satisfet amb l’anglès.

Abans que la primera cita amb l’Atlètic descobreixi el nivell de Marcus, la posada al punt amb Anglaterra ha sigut satisfactòria. La tornada a la selecció ha deixat clar que es troba a un bon nivell. "Rashford hauria de ser titular en el Mundial si volem arribar lluny en el torneig", va valorar Rio Ferdinand, excapità del United i d’Anglaterra, que va elogiar l’acompliment de Rashford malgrat que no es veiés ratificat en números. Zero gols i zero assistències en els amistosos contra l’Uruguai (1-1) i el Japó (0-1), un resultat que en altres temps hauria desencadenat un debat a les cambres dels Lords i els Comuns.

Relleu satisfactori

Notícies relacionades

El Reial Madrid aterra a Son Moix pensant en el Bayern

Bagà acollirà el futur CAR en altura de Catalunya

Res d’això importa davant l’inici del final de la temporada del Barça. Tampoc les grans sensacions que va generar al principi. Forma part del passat quan va carregar amb les dificultats de l’adaptació a un país, una ciutat i un equip –sobretot– completament diferents del que havia conegut Rashford, que va créixer al sud de Manchester, la carrera del qual només es va desenvolupar al United, i que amb prou feines s’havia allunyat fins a Birmingham per jugar sis mesos a l’Aston Villa. Va descobrir al Barça uns hàbits d’entrenament i joc nous i, no obstant, va tapar formidablement les absències de Lamine Yamal quan patia del pubis i la primera lesió muscular de Raphinha. Va marcar quatre gols i va donar cinc assistències en els nou partits sense el brasiler.

Flick i Deco han de carregar-se de raons a partir d’ara per avalar el fitxatge definitiu amb el pagament dels 30 milions i la tramitació d’un contracte presumptament ja pactat per tres temporades. Rashford ha de carregar-se de gols i assistències igual que a la tardor. Un examen intens d’entre 11 i 14 partits si el Barça arriba a la final de la Champions.