La dreta i la ultradreta guanyen posicions de cara a les pròximes eleccions presidencials a l’Argentina

Fernández li va guanyar les eleccions al magnat Mauricio Macri amb la promesa de restituir a les taules la carn rostida, tan esquiva també el 2019 a les butxaques populars. A sis mesos dels comicis, i mentre es reivindica el benefici nutricional dels grills, el peronisme encara no té un candidat. Les enquestes li prediuen una derrota històrica en les urnes. Si els àugurs no s’equivoquen, la baralla per la presidència es donaria entre la dreta, agrupada en la coalició Junts pel Canvi, i la ultradreta que condueix Javier Milei. Una situació sense precedents.

La impopularitat de Fernández, explicada en els costos de l’ajust econòmic i una pobresa que colpeja gairebé el 40% dels argentins, per als quals la carn s’ha convertit en l’excepció que confirma una regla de la penúria (el preu del rostit de tira es va incrementar un 235% en tres anys), ofereix condicions immillorables als seus adversaris, en especial a Junts pel Canvi. No obstant, els seus principals referents han quedat atrapats en una inesperada baralla interna.

💻 Te invitamos al Primer encuentro nacional de la cadena de valor de insectos para consumo humano y animal.

✏️ Requiere inscripción previa enviando un correo a : dnica@senasa.gob.ar

⏰ 13:30 a 18 hs vía Zoom pic.twitter.com/OqKUtYkDuK

— Senasa Argentina (@SenasaAR) 11 de abril de 2023

Una baralla inesperada

L’alcalde de la ciutat de Buenos Aires i aspirant presidencial, Horacio Rodríguez Larreta, ha desafiat el líder d’aquest sector, l’exmandatari Mauricio Macri. La baralla té un costat familiar: Macri va decidir renunciar als seus desitjos d’un segon Govern, però, a manera de compensació, va voler que el seu cosí germà, Jorge, sigui el candidat únic a l’alcaldia. Rodríguez Larreta va ser per anys l’executor de les seves polítiques i després, al saltar el magnat a la presidència, el 2015, es va quedar amb el maneig de la capital, el gran trampolí a l’Executiu nacional. Per a sorpresa de propis i estranys va desatendre la crida del cap polític i va intentar mostrar a la societat un gest d’autonomia. El que va fer és habilitar que el càrrec de cap de Govern de la capital es dirimeixi el 13 d’agost en les primàries obertes, simultànies i obligatòries en les quals han de competir tots els partits amb pretensions electorals a l’octubre.

Rodríguez Larreta licitarà aquell dia pel dret a ser capdaventer presidencial de Junts pel Canvi amb l’exministra de Seguretat de Macri, Patricia Bullrich, que expressa les posicions més dures de la coalició Junts pel Canvi. Per guanyar-lo, necessita el suport de la Unió Cívica Radical (UCR), un partit centenari i amb força territorial que integra la coalició. La moneda de canvi a aquest suport va ser habilitar Martín Loustaeu a competir amb Jorge Macri per la candidatura a alcalde, amb grans possibilitats d’imposar-se. Macri va expressar la seva desil·lusió en públic. Junts pel Canvi va entrar en una zona de turbulències. El camí d’octubre ja no està completament sembrat de roses.

La por de la dreta

El peronisme espera que Macri acabi avalant els somnis presidencials de Bullrich i que aquesta figura li permeti polaritzar l’escenari electoral. El ministre de Seguretat, Aníbal Fernández, va dir que un eventual Govern d’aquesta aspirant sol seria viable amb «un enorme nivell de repressió» i podria provocar «sang i morts».

Ni sangre ni muertos. Están los que encienden el fuego. Y estamos los que lo apagamos. Violentos nunca más.

— Horacio Rodríguez Larreta (@horaciorlarreta) 13 de abril de 2023

Notícies relacionades

Un diputat d’ultradreta sorteja el seu salari i provoca un fort enrenou a l’Argentina

Els Reis homenatgen a Mauthausen els republicans morts

El fantasma de la «por de la dreta» per ara no sembla tenir els resultats que espera el peronisme. Una recent enquesta de la consultora Analogías mostra que els desencisats amb els Fernández i les disputes entre els dirigents de Junts pel Canvi tendeixen a inclinar-se, per raons trobades, cap a la candidatura de Milei. L’economista neoliberal, defensor del lliure ús d’armes i la venda d’òrgans, obté al seu torn la intenció de vots més gran entre els més joves i va avançar en la franja que va dels 26 a 44 anys. Per ara, Milei és el preferit per un 20% dels argentins en condicions de votar i no es descarta que, a aquest ritme, desplaci el peronisme.

Els principals homes de negocis d’aquest país van voler saber què faria si arribés a l’Executiu. «Vull dinamitar el Banc Central», va dir aquest defensor de l’adopció del dòlar com a moneda. Per no perdre les simpaties dels conservadors, Macri va opinar que, en rigor, s’hauria de «semidinamitar» tot. «Tenim les mateixes idees rupturistes que Milei però amb experiència», va assenyalar l’expresident, i va predir una segona volta entre el candidat de Junts pel Canvi i aquest economista que, quan no dona curs a les seves pulsions i vol «aixafar» Rodríguez Larreta com un insecte, es dedica a llegir la Torà, el text doctrinari de la religió jueva, acompanyat d’un rabí.