Crònica des d’Istanbul, on el perill és a les parets

Aquí arriba, llavors, la segona pregunta i, en aquesta, la veritat sobresurt. Ja ningú és d’Istanbul sinó de qualsevol altre lloc, d’alguna província perduda al centre d’Anatòlia, o a la costa del mar Negre, o de l’Egeu, o del Mediterrani sud o del sud-est, a prop de les fronteres amb l’Iraq, Síria i l’Iran. 

Durant el segle XX, Istanbul, la gran metròpoli turca, va ser un pol d’atracció, un imant per a tot aquell que volgués prosperar a Turquia. Segueix sent-ho, però des de fa un mes, l’atracció és menor. I fins i tot alguns se’n van. Istanbul, de 17 milions d’habitants, continuarà sent la ciutat més gran del país –i de tot Europa–. Però alguna cosa ha canviat en el seu interior, després del terratrèmol de fa un mes al sud-est d’Anatòlia. 

«Cada vegada veiem que hi ha més demanda de gent que viu als districtes amb més risc a Istanbul. Molts es muden a les seves segones residències, o a les seves províncies d’origen. I creiem que el nombre de gent marxant incrementarà així que es facin més tests als edificis», explica al diari ‘Cumhurriyet’ Ali Ayilmazdir, president d’una associació de transportistes turcs.

Des de fa un mes, el país euroasiàtic viu contenint la respiració: dues grans falles tectòniques recorren el subsol turc, una pel sud de Turquia i l’altra, pel nord. La del sud és la que va esclatar el 6 de febrer i va causar la mort, de moment, de 52.000 persones; la del nord passa directament per Istanbul. La ciutat turca, juntament amb altres capitals com Tòquio, Los Angeles i San Francisco, viu sota la profecia apocalíptica d’un gran terratrèmol que la sacsegi en el futur pròxim. La por dels habitants d’Istanbul que les parets de casa seva els engoleixin es palpa en l’aire. 

Mirar-ho tot

Mirar-ho totAixí, des del sisme, l’Ajuntament de la ciutat ha començat un programa perquè qualsevol veí demani un estudi de risc de la seva vivenda. «En l’actualitat –explica el geòleg Okan Tüysüz, professor de la Universitat Tècnica d’Istanbul– hi ha a la ciutat 1.200.000 cases. Les nostres estimacions, amb els cribratges que hem pogut fer ja, són que el 70% no són resistents a un gran terratrèmol. D’aquestes cases, 90.000 s’esfondrarien de cop».

«Creiem que aquests 90.000 edificis són els que han de ser prioritaris i han de ser enderrocats, reconstruïts o reforçats immediatament. El primer ha de ser la vida dels veïns. Una simple suma matemàtica ja ho explica: si a cada edifici, diguem, viuen cinc persones, estem parlant que la vida de 450.000 persones està en risc. Fa falta posar-s’hi. En un terratrèmol, la primera norma és reduir el risc».

Notícies relacionades

La destrucció provocada pel terratrèmol força l’èxode dels habitants en les ciutats turques afectades

L’economia europea s’alenteix

Però hi ha problemes: Turquia, des de fa anys, viu sumida en una crisi inflacionista a què no se li veu final. Els preus de la vivenda a les grans ciutats –sobretot a Istanbul– s’han multiplicat per tres l’últim any. Si algú, per exemple, va llogar un pis en un barri cèntric de la ciutat fa dos anys, aquesta persona paga en l’actualitat al voltant de 250 euros –el salari mínim són 425 euros–. Aquesta mateixa vivenda, si es lloga el març del 2023, podria arribar a costar 750 euros al mes de lloguer. Una xifra inassumible per a la gran majoria dels turcs.

I aquí és on arriba el dilema: molts temen viure en edificis insegurs però pocs –gairebé ningú– pot permetre’s deixar-los i anar a vivendes més resistents. «El més urgent ara mateix és la voluntat política. Hi ha d’haver una intenció de solucionar aquesta problemàtica», diu Tüysüz, que continua: «Som un país l’economia del qual es basa en la construcció. Amb el pressupost que s’haurà de gastar per a la reconstrucció de les zones destruïdes al terratrèmol –les estimacions apunten que serà entorn de 100.000 milions de dòlars–, Turquia sencera podria haver estat preparada per a un sisme com aquest».