Els ministres de Defensa de la UE afinen el pla per accelerar l’enviament de munició a Ucraïna

«Els tres elements són crucials per mantenir el nostre suport a Ucraïna en el futur» i «les tres vies han de seguir-se en paral·lel i amb caràcter urgent», assenyala el document oficiós consultat per EL PERIÓDICO i que servirà de base per a la discussió aquest dimecres. Per respondre a aquest desafiament, Brussel·les aposta per aprofitar l’experiència adquirida a través del Fons Europeu per a la Pau (EPF en les seves sigles en anglès), del qual ja s’han destinat 3.600 milions a Ucraïna, el Grup Operatiu Conjunt sobre Contractació Pública de Defensa (que reuneix al Servei Europeu d’Acció Exterior, l’Agència Europea de Defensa i la Comissió Europea) i els actuals esforços conjunts en matèria de contractació portats a terme en el marc de l’Agència Europea de Defensa (EDA), que dirigeix el txec Jiří Šedivý.

El plat fort de la trobada de defensa, que arrenca aquest dimarts amb un sopar, tindrà lloc dimecres amb una primera intervenció del ministre de Defensa d’Ucraïna, Oleksí Réznikov, per explicar l’última hora en el camp de batalla i les necessitats en matèria d’armament de l’exèrcit ucraïnès. Els 27 també faran balanç de la missió d’entrenament de soldats ucraïnesos, a partir d’una anàlisi d’Alemanya i Polònia, abans de començar a discutir la manera d’accelerar el subministrament de munició d’artilleria, les compres conjuntes de munició i l’augment de la capacitat de producció europea.

Enviament de munició urgent

El cap de la diplomàcia europea ja va demanar fa un parell de setmanes per carta als ministres de defensa europeus que entreguessin a Ucraïna tota la munició d’alt calibre disponible als seus arsenals perquè el ritme de consum és superior al de proveïment. «Produirem més però mentre es produeix, entreguin el que tenen», va reclamar Borrell en una entrevista amb EL PERIÓDICO amb motiu del primer aniversari de la guerra. És la necessitat més urgent a la qual s’enfronta Kíiv i a la qual cosa Brussel·les veu prioritari respondre. «S’anima els estats membres que proporcionin urgentment munició, en particular de 155 mm», recull el document oficiós, de quatre pàgines, preparat per a la discussió.

Per incentivar les entregues tan abans com sigui possible i donar previsibilitat als estats membres, Brussel·les planteja una taxa de reemborsament de la despesa en què incorrin els països que enviïn munició de fins al 90% abans d’una data determinada, donada l’extrema urgència i l’esgotament de les existències dels estats membres. Aquest percentatge de reemborsament podria revisar-se posteriorment en funció de l’evolució de les necessitats d’Ucraïna. Borrell plantejarà a més finançar aquesta despesa amb un paquet addicional de 1.000 milions d’euros de l’EPF, la dotació del qual es va augmentar en 2.000 milions addicionals el desembre passat.

Compres conjuntes

El segon pilar de l’estratègia passa per estructurar la demanda i impulsar la posada en marxa d’adquisicions conjuntes de munició, a través de l’Agència Europea de la Defensa, perquè els Vint-i-set reposin i omplin al més aviat possible les seves reserves i tinguin capacitat per continuar subministrant munició al Govern de Volodímir Zelenski. La idea seria aprofitar el treball realitzat per l’EDA, que ha identificat set categories de possibles adquisicions conjuntes i que inclou des d’armes fins a munició 155 mm. «A data d’avui, 25 estats membres i Noruega ja han confirmat el seu interès a participar en aquest projecte», assegura la Comissió, que planteja utilitzar aquest marc per respondre a les necessitats actuals i futures. 

Segons el text, atesa la urgència l’acord hauria de firmar-se com a molt tard aquest «mes de març», cosa que permetria a l’EDA començar a negociar i començar a tancar contractes en nom dels estats membres accelerant la possibilitat de fer «comandes reals» a la indústria europea. El document també planteja que les comandes destinades a reposar les existències nacionals siguin finançades amb càrrec als pressupostos nacionals i el subministrament de munició per a Ucraïna a través de l’EPF que podria destinar per a això els 1.000 milions d’euros restants aprovats al desembre.

Augmentar la producció

Notícies relacionades

Itàlia activa el sistema d’alerta per heroïna adulterada amb fentanil

Detectada una xarxa russa per rentar enganys i propaganda

La tercera línia d’acció passa per augmentar les capacitats de producció al continent a llarg termini. «Els esforços conjunts per recolzar Ucraïna i permetre als estats membres reposar les seves existències només poden ser eficaços si l’oferta de la UE pot subministrar a temps els productes de defensa necessaris», afirmen. I amb unes existències que s’esgoten, una producció europea al màxim de la seva capacitat i uns preus que s’estan disparant «poden ser necessàries mesures addicionals de política industrial per garantir un ràpid augment de les capacitats de fabricació», suggereix el document. 

Per a això planteja cartografiar les capacitats de producció de la UE a tota la cadena de subministrament, identificar i ajudar a eliminar els colls d’ampolla de la producció, promoure la reorganització eficient de les cadenes de subministrament i les línies de producció, facilitar procediments de contractació eficients per a l’entrega de productes de defensa i les matèries primeres pertinents, accelerar la concessió de permisos i abordar qualsevol obstacle que impedeixi l’accés al finançament. Segons fonts del Govern suec, l’objectiu durant la reunió, a la qual també assistirà el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, és acotar les modalitats i el finançament i tancar un acord en la reunió del 20 de març abans de ser avalat pels líders europeus en la cimera del 23 i 24 de març.