El Govern posa ara el focus en «la centralitat absoluta» de l’ONU per resoldre el conflicte del Sàhara

Espanya «està convençuda de la centralitat absoluta de les Nacions Unides» en la resolució del conflicte del Sàhara Occidental. «No confonguem el paper d’Espanya i el de l’ONU. És les Nacions Unides la que ha de posar la solució sobre la taula. Espanya el que ha de fer és recolzar en tot el que pugui», ha dit el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. El cap de la diplomàcia espanyola ha comparegut al Senat per explicar el resultat de la cimera d’alt nivell amb el Marroc, i ha posat el focus reiteradament en el paper de l’ONU, davant les crítiques de l’oposició pel «gir» d’Espanya des de la posició tradicional de neutralitat a considerar la proposta autonomista del Marroc com «la base més seriosa, creïble i realista» per solucionar el futur de l’excolònia espanyola. Així la va definir Pedro Sánchez en una carta al rei Mohamed VI feta pública pel Marroc fa un any. Una posició reiterada en la Reunió d’Alt Nivell de Rabat el passat 1 i 2 de febrer, en la qual Pedro Sánchez qualificava com «la base més seriosa» la solució de Rabat de convertir el Sàhara en una autonomia dins del país.

Albares ha hagut d’enfrontar-se aquest dimarts a la crítiques unànimes de tots els grups presents (amb l’excepció del socialista) sobre la gestió del conflicte al Sàhara Occidental i el canvi en la política espanyola. La pregunta més repetida ha sigut: «¿Per a què ha servit?». L’hi han fet els representants del Partit Popular, de Més Madrid, o dels grups catalans o canaris.

«¿Què hem aconseguit? Una Reunió d’Alt Nivell plena de greuges, amb un rei Mohamed VI que no s’ha presentat», ha dit la senadora del PP Pilar Rojo Noguera, que ha assegurat que el seu partit ha sol·licitat el detall dels acords firmats amb el Marroc, que no han sigut fets públics. «¿Té legitimitat per aprovar, per molt ministre que sigui, acords que violen la llei [internacional]?», l’ha increpat Pablo Gómez Perpinyà, senador per Més Madrid. «¿Respecta el Govern d’Espanya el dret a la lliure determinació del poble sahrauí?», ha preguntat en dues ocasions, sense obtenir resposta del ministre.

«Cal acabar amb el mantra del ‘gir històric’», ha dit referent a això Albares. «Espanya està amb les Nacions Unides, al costat de les Nacions Unides i darrere de les Nacions Unides», ha insistit, recordant que això mateix ho ha dit al secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, en una reunió dimecres passat; i al seu enviat especial per al Sàhara, Staffan de Mistura, dissabte passat. «Comptaran amb el nostre suport per desencallar un conflicte que dura més de mig segle», ha emfatitzat el ministre d’Exteriors. «És massa temps sense solució».

Les Nacions Unides tenen una missió específica per aconseguir un referèndum d’autodeterminació per al poble sahrauí, la Minurso. Fa dècades que no aconsegueix un acord, i diversos diplomàtics d’alt nivell han dimitit després de fracassar en el seu intent que es porti a terme. Un dels problemes fonamentals és l’elaboració d’un cens de votació. El Front Polisario demana que siguin els sahrauís, tant els que viuen a la zona controlada pel Marroc com els que es troben en els camps de refugiats a Algèria. El Marroc vol que també votin els marroquins que viuen a la regió del Sàhara (que el Front Polisario qualifica de «colons»). El Sàhara va ser ocupat pel Marroc amb la «marxa verda» ordenada pel llavors rei alauita, Hassan II, a l’excolònia espanyola el 1975. A més del cens, una altra de les qüestions és què es votaria en aquest referèndum. Podria ser la independència del Sàhara, però també l’autonomia dins del Marroc, assenyalen els experts.

Obertures de duanes

Notícies relacionades

Els EUA paralitzen l’enviament de bombes a Israel per evitar-ne l’ús a Rafah

Un impacte palpable

El ministre d’Afers Exteriors s’ha defensat de les crítiques de l’oposició al·legant que la millora de les relacions diplomàtiques amb el Marroc ha beneficiat les Canàries, Andalusia i Ceuta i Melilla. Ha dit que la bona relació amb el veí amb qui es comparteixen fronteres terrestres és una «política d’Estat» en la qual l’oposició hauria d’acompanyar el Govern. El Marroc va tancar unilateralment la duana de Melilla el 2018. Ara s’ha compromès a reobrir-la i a crear-ne una de nova a Ceuta, on fins ara no n’hi havia.

Ha posat el focus en l’«obertura ordenada i gradual de les duanes de Ceuta i Melilla» que s’ha iniciat amb el Marroc i que el que busca és crear «una zona de prosperitat compartida a través d’un flux legal i controlat de béns als dos costats de la frontera». El calendari d’obertura, que li han demanat els senadors dels diferents grups del Congrés, diu que no es fa públic per evitar que la nit anterior es congregui una multitud. Segons el ministre, és «resultat d’un treball diplomàtic discret, pacient» i «no conforme amb els temps de Twitter», per evitar escenes del passat i consolidar una frontera del segle XXI entre dos països que per tenir una frontera terrestre han de tenir les millors relacions de veïnat».