Espanya atorga un nou estatus bilateral al Marroc per evitar crisis periòdiques

Espanya aborda aquesta setmana una cita definitiva a Rabat per encarrilar una nova relació amb el Marroc amb la celebració d’una Reunió d’Alt Nivell (RAN) l’1 i 2 de febrer, que segella la bona comunicació existent entre els dos països després del gir del Govern en la seva postura sobre el Sàhara. El suport explícit al pla autonomista marroquí va desencallar una llarga i profunda crisi bilateral i va permetre una nova sintonia amb el veí africà, pastada en diversos passos, que culmina amb aquesta cimera.

A partir d’ara l’Executiu aspira a deixar enrere el desequilibri en la comunicació amb el regne alauita, que ha combinat etapes d’entesa amb altres de molta fricció, per evitar «crisis periòdiques». En definitiva dotar la relació bilateral de normalitat. Espanya passa així de veure el Marroc com un país amb el qual està condemnat a entendre’s un «soci estratègic», a qui reconeix sense mitges tintes aquesta consideració. Per a tots els presidents del Govern ha sigut una prioritat, però ara la intenció és reconèixer aquesta jerarquia en el dia a dia.

No és casualitat que Felip VI, la setmana passada, a la recepció al cos diplomàtic, al·ludís a la RAN com la cita que «permetrà aprofundir les nostres àmplies relacions bilaterals per treballar junts sobre bases més sòlides», va destacar. Ni que aquest dilluns Mohamed VI felicités el rei espanyol pel seu aniversari i inclogués una menció a intensificar la cooperació de «dos pobles amics». Aquestes referències públiques donen fe, tant de com de lluny ha arribat l’Executiu a l’implicar el Rei en la solució de la crisi, com de la transcendència que el monarca alauita atorga als seus llaços amb Espanya.

Tot i que la cimera és entre Governs, no es descarta que Mohamed VI rebi en audiència Pedro Sánchez. De la part espanyola hi acudiran una dotzena de ministres, cap d’Unides Podem, que rebutja la nova posició sobre el Sàhara, i algun més, probablement, de la part marroquina. Junt amb el cap de l’Executiu hi haurà la vicepresidenta primera i tercera, Nadia Calviño i Teresa Ribera, respectivament, i els ministres d’Afers Exteriors, Interior, Justícia, Indústria, Transports, Inclusió Social, Agricultura, Educació, Cultura i Ciència. I es firmarà, a més, una declaració conjunta amb una profunditat i calat, que no té precedents, segons estimen a la Moncloa. Tot per impulsar l’encaix definitiu d’una entesa duradora que, segons la visió espanyola, beneficia el nostre país, el Marroc i també la UE.

Amb la superació de l’última crisi –alimentada, precisament, perquè el Govern no recolzava el pla marroquí per al Sàhara–, Espanya ha obtingut ja beneficis immediats. Les arribades d’immigrants procedents del Marroc, tant per la ruta mediterrània com per l’atlàntica, s’han reduït un 31%. A aquest control se suma l’ajuda que els marroquins presten en la persecució de grups terroristes. En aquest aspecte la cooperació és clau, com ho demostren les 279 operacions conjuntes i la detenció de 497 persones susceptibles de cometre atemptats en l’última dècada.

Relació comercial

Però la relació amb el regne de Mohamed VI té també un flanc no menor, que és l’econòmic. El 2021 els intercanvis comercials van arribar als 17.000 milions d’euros, 9.500 d’exportacions i 7.300 d’importació. És un dels principals mercats de les empreses espanyoles, molt per sobre de països llatinoamericans que es presumeixen més accessibles per al nostre país. Segons la Moncloa els empresaris tenen «enorme interès a participar en projectes d’infraestructures» i per això s’ha organitzat també un fòrum entre la patronal espanyola i la marroquina i es firmarà un nou protocol del fons financer creat el 2008 amb un import de 800 milions d’euros. Es tracta de línies financeres per a projectes al Marroc.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

No s’arriba a la RAN amb tot resolt, ja que queda encara pendent la instauració de duanes a Ceuta (on mai ha existit) i a Melilla (tancada fa cinc anys), que servirà als dos països per acabar amb el denominat comerç atípic i que Espanya considera una demostració de respecte a la seva integritat territorial perquè «només es tenen acords comercials amb tercers països», amb referència a l’espanyolitat de dues ciutats autònomes. Molts experts en seguretat i polítics amb recorregut internacional o coneixement del Marroc donen per segur que Mohamed VI no renunciarà a considerar Ceuta i Melilla com una part més del seu país. El Govern n’és conscient, però creu que, amb el seu gir al Sàhara, ha aconseguit neutralitzar aquestes demandes.

D’això tracta també l’obertura d’aquesta nova etapa, en què el Marroc es reivindica com un país capaç de tractar d’igual a igual els seus socis europeus, que ha utilitzat la política exterior com a arma de pressió i que, malgrat la seva falta de desenvolupament i d’un sistema democràtic, està immers en una fase d’empoderament impulsat per Mohamed VI, que s’ha filtrat en una part important de la seva població. Espanya sembla ser conscient de tots aquests canvis i atorga al Marroc un nou estatus bilateral. Això explica tant el gir sobre el Sàhara com el fet que el president ordenés recentment als seus eurodiputats no votar en contra de la reprovació el regne alauita al Parlament europeu. Arribar a aquest punt no ha sortit gratis. Ara falta saber si el que hi ha al davant és una línia recta.