Brussel·les vol aprofitar la política de visats per accelerar la devolució de migrants

L’explosiu i divisiu debat de la política d’asil i immigració torna a dalt de tot de l’agenda europea de la mà de la presidència sueca de la UE, que vol accelerar la devolució d’immigrants il·legals. «La falta de devolució de migrants és un problema real per a molts països i el nivell actual no és adequat. Això té un impacte negatiu en la capacitat dels membres de tractar noves arribades i soscava la legitimitat del sistema d’asil i immigració d’Europa», ha explicat aquest dijous la ministra sueca d’immigració, Maria Malmer Stenergard, després de la reunió de ministres d’interior celebrada a Estocolm.

En la trobada, la comissària Ylva Johansson ha presentat el seu pla per impulsar i accelerar les repatriacions d’aquelles persones que no compleixin els requisits per acollir-se a la condició de refugiat o la protecció internacional. «Podem fer progressos significatius per augmentar el nombre de devolucions i que siguin més eficaces i ràpides», ha dit Johannson, que ha recordat que bona part dels immigrants que arriben a la UE procedeixen de països considerats «segurs» com el Marroc, Tunísia, l’Índia, Egipte i Bangladesh.

Segons ha explicat la ministra sueca, existeix consens entre els Vint-i-set per utilitzar la política de visats i l’article 25 del codi com a moneda de canvi. Es tracta d’una clàusula que permetria als Vint-i-set aplicar restriccions de visats als països amb taxes baixes de retorns com a mesura per incentivar que acceptin les repatriacions, una tasca molt complicada d’acord amb les xifres actuals. Segons Johannson, l’any passat, per exemple, només el 16% del total d’immigrants il·legals van ser readmesos als seus països d’origen mentre que només cinc països de la UE utilitzen el suport de l’agència Frontex en les devolucions. 

La qüestió ha tornat a ressorgir a l’agenda per l’augment de les arribades d’immigrants i les peticions d’asil. «Hem de ser capaços de passar de la paraula a l’acció i fer un ús complet de tots els camps de polítiques rellevants relacionats amb la immigració, com el comerç, la cooperació internacional, les relacions diplomàtiques i, quan sigui apropiat, la via legal», ha defensat. Alguns països van més lluny, com Àustria, i reclamen a Brussel·les que financi la construcció de tanques entre Turquia i Bulgària.

Carta de Von der Leyen

L’assumpte s’inclourà a l’agenda del pròxim Consell Europeu extraordinari que reunirà els 27 caps d’Estat i de govern el 9 i 10 de febrer a Brussel·les. A ells els ha escrit aquest dijous una carta la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, recordant el fort creixement en les demandes d’asil l’any passat i l’augment de les arribades a través del Mediterrani i els Balcans occidentals fins arribar a xifres que no es vivien des de la gran crisi migratòria del 2016. «El risc de quedar curts sempre es mantindrà mentre no tinguem un nou pacte d’asil i immigració», però «això no significa que no puguem actuar ara», els assenyala. 

Notícies relacionades

Matança d’Israel en una cafeteria de Gaza, punt de reunió de periodistes

Una Dinamarca pel rearmament té la presidència semestral de la UE

Von der Leyen planteja l’adopció de mesures operatives per gestionar millor les fronteres exteriors amb un desplegament més gran coordinat en «punts estratègics» i l’ús d’intel·ligència. «Clau en tot això és treballar de manera més dirigida amb socis al Mediterrani i als Balcans occidentals», afirma. El segon gran focus d’acció han de ser els procediments fronterers i de retorn i fer front a les llacunes i bretxes que existeixen i que suposen «un cost real» per a l’eficàcia de les polítiques. La idea de Brussel·les és accelerar els procediments i aplicar de manera més sistemàtica el concepte de país tercer segur –dotant-se d’una llista de països– així com utilitzar la cooperació europea per impulsar les devolucions, inclòs el reconeixement mutu de decisions de retorn per al que presentaran una recomanació a la primavera.

L’alemanya també posa èmfasi en la necessitat de donar solució als moviments secundaris dins de la UE i garantir la solidaritat entre estats membre. La presidenta de la Comissió demana als estats membre que recolzin aquells socis europeus amb més pressió migratòria a través de mecanismes de solidaritat voluntària que «haurien d’actuar com un precursor d’un mecanisme permanent». L’últim àmbit d’actuació en què s’haurien de focalitzar els Vint-i-set passa per intensificar la cooperació amb països tercers. Actualment, la UE dedica més del 10% del seu pressupost per al finançament exterior a la despesa migratòria i aquest any superarà els 500.000 milions d’euros. «Establir els incentius adequats amb un enfocament governamental global entre diferents àrees és crucial per apuntalar el compromís amb tercers països, sobretot a l’Àfrica», assenyala.