Noves sancions de la UE i el Regne Unit a l’Iran per la repressió de les protestes

La Unió Europea (UE) i el Regne Unit van incloure aquest dilluns nous funcionaris i organitzacions de l’Iran en les seves llistes de sancionats com a conseqüència de la repressió de les protestes que sacsegen el país. La UE intenta establir mesures per mitigar la repressió al país, amb desenes de penes de morts i milers d’empresonaments en els últims mesos. Aquest dilluns es va acordar sancionar 37 funcionaris i organitzacions de la república islàmica. És la quarta ronda de sancions de la UE contra l’Iran, i va ser adoptada durant una reunió dels ministres europeus de Relacions Exteriors a Brussel·les. Gairebé 500 persones han mort com a conseqüència de la persecució als manifestants en els últims mesos, segons l’oenagé Iran Human Rights.

La llista dels nous sancionats, publicada al ‘Diari Oficial de la UE’, inclou el ministre d’Esports i Joventut, Seyed Hamid Sajjadi Hazaveh, i dos directors de la ràdio i televisió iraniana. També van ser inclosos en la llista de sancionats quatre diputats i quatre comandants regionals dels Guardians de la Revolució.

La UE ja va sancionar més de 60 funcionaris i organitzacions iranianes per la repressió a les protestes que van esclatar després de la mort d’una jove que es trobava sota custòdia policial per incomplir l’estricte codi de vestimenta. Entre els sancionats hi ha alts funcionaris i de la policia de la moral de Teheran, comandaments del Cos dels Guardians de la Revolució i mitjans estatals de premsa.

Per ara els països membres de la UE no han decidit classificar els Guardians de la Revolució com un grup terrorista, malgrat la crida feta per Alemanya i els Països Baixos. El Govern iranià ja va advertir la UE d’aquesta possibilitat. Aquest dilluns el cap de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell, va dir que abans d’adoptar aquesta determinació és necessari que hi hagi una fallada legal en un dels estats del bloc.

«No podem dir: ‘Et considero un terrorista perquè no m’agrades’. Això podrà fer-se quan un tribunal d’un Estat membre emeti una declaració legal, una condemna concreta», va explicar. Pel seu costat, el Regne Unit va sancionar cinc persones més, entre elles el vice fiscal general iranià, Ahmad Fazelian. Segons el Govern britànic, el vicefiscal és responsable d’«un sistema judicial caracteritzat pels judicis injustos i els càstigs desproporcionats, incloent-hi l’ús de la pena de mort per raons polítiques». «Alireza Akbari va ser una víctima tràgica d’aquest brutal sistema», va afegir Londres, referint-se a aquest britanicoiranià executat el 14 de gener després de ser declarat culpable d’espiar per als serveis d’intel·ligència del Regne Unit.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Entre els altres sancionats aquest dilluns hi figura Kiyumars Heidari, comandant en cap de l’Exèrcit de Terra iranià, i Hussein Nejat, un responsable dels Guardians de la Revolució a càrrec de la seguretat a Teheran. «Els sancionats en el dia d’avui [...] són en el nucli de la brutal repressió del poble iranià per part del règim», va dir el ministre britànic d’Exteriors, James Cleverly.

L’origen de la revolta a l’Iran

L’origen de les protestes a l’Iran es va iniciar amb la mort de Mahsa Amini, que va ser arrestada per la Policia de la Moral per «vestimenta inadequada». La jove va morir en circumstàncies poc clares quan era sota custòdia policial. Com a conseqüència, les protestes es van estendre en diferents zones del país i fora de les seves fronteres, i moltes dones van arribar a tallar-se els cabells o es van treure el vel com a gest de suport. La jove, de 22 anys, va morir després dels cops rebuts per no complir les estrictes normes imposades a la República Islàmica. Amini havia sigut arrestada per «vestimenta inadequada» per portar malament col·locat el vel o hijab. El dia del funeral d’Amini, la província del Kurdistan iranià es va convertir en l’espoleta d’una recrudescència de les protestes, que han costat la vida a mig miler de persones des d’aleshores.