El Parlament Europeu llança el procediment per retirar la immunitat parlamentària a dos eurodiputats esquitxats pel Qatargate

Un mes després de l’esclat del Qatargate, el presumpte escàndol de corrupció que ha colpejat de ple el Parlament Europeu, aquesta institució comença a prendre mesures per aturar el problema i evitar que es torni a repetir. A més del pla de reforma per reforçar la transparència i «restaurar la confiança» dels ciutadans, la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, ha comunicat aquest dilluns al ple de l’Eurocambra l’inici del procediment per retirar la immunitat parlamentària a dos eurodiputats socialdemòcrates esquitxats pel cas: el belga Marc Tarabella, el domicili del qual va ser registrat el desembre davant la presència de Metsola –tal com requereix la legislació belga– i l’italià Andrea Cozzolino. 

La petició es produeix després de la sol·licitud cursada per les autoritats judicials de Bèlgica. La maltesa ha apressat tots els serveis i comissions responsables que donin prioritat a aquest procediment per arribar a una conclusió en un termini d’un mes. Aquest mateix dilluns, de fet, els coordinadors de la comissió d’assumptes jurídics han designat la francesa Manon Aubry, de l’Esquerra Europea, com a ponent per preparar la recomanació que, en última instància, haurà de votar el ple del Parlament Europeu. «Faré aquest treball amb rigor perquè la justícia avanci amb l’eficàcia i rapidesa que es necessita», ha dit l’eurodiputada de França Insubmisa.

El primer debat sobre la retirada de la immunitat podria tenir lloc en la reunió de la comissió d’assumptes jurídics prevista per al 23 i 24 de febrer. Tant Tarabella com Cozzolino, suspesos pels seus respectius partits després d’esclatar l’escàndol, podran sol·licitar intervenir en la comissió i ser escoltats, un dret que almenys l’italià, segons han anunciat els seus advocats, té intenció d’exercir. Amb la informació recollida, els ponents elaboraran un informe de recomanació que sotmetran a vot –s’aprova per majoria simple– en la següent sessió plenària.

Decisió al febrer

Segons els terminis amb què treballen a l’Eurocambra, ja que el següent ple del Parlament Europeu tindrà lloc del 13 al 16 de febrer, la comissió parlamentària podria convocar una reunió extraordinària durant la primera quinzena de febrer per votar els informes i que puguin ser presentats en aquesta sessió. Si el ple aixeca la immunitat parlamentària dels dos eurodiputats, les autoritats belgues podran investigar i presentar càrrecs contra els dos polítics. «Des de l’inici de la investigació, Marc Tarabella ha reiterat que està a disposició de la justícia i ha demanat ser interrogat per poder defensar-se. També ha dit que no s’amagarà darrere de la seva immunitat parlamentària», deia recentment el seu advocat Maxim Töller, que aquest diumenge insistia a la cadena belga RTL TVi que el seu client no ha rebut ni promeses, ni diners ni regals per recolzar Qatar. 

Sí que reconeix, en canvi, que Tarabella no hauria emplenat el formulari, com està obligat a fer, sobre un viatge a Qatar efectuat a principis del 2020. «Es tracta d’un viatge pagat per la comissió dels drets de l’home de Qatar –avió i quatre nits d’hotel– per assistir a una conferència coorganitzada pel Parlament Europeu sobre xarxes socials i el seu vincle amb la llibertat d’expressió i la protecció d’activistes», va explicar Töller. Segons aquest advocat, ni Tarabella ni quatre eurodiputats més haurien omplert la declaració a temps. Cozzolino, que ha dimitit de la comissió que investiga l’escàndol Pegasus i de la comissió UE-Marroc, també ha reivindicat la seva innocència a través dels seus advocats que han indicat que defensarà la seva innocència a la comissió d’assumptes jurídics i respondrà a totes les preguntes.

A més de comunicar la petició de les autoritats belgues, la presidenta Metsola també ha informat la resta d’eurodiputats del pla de mesures amb el qual aspira a aturar els problemes destapats pel Qatargate, i que inclouen una prohibició de qualsevol activitat que pugui entrar en col·lisió amb les activitats del Parlament Europeu, garantir més informació al públic, més formació sobre denunciants i el reforç de les mesures de lluita contra la corrupció. «Qualsevol abús i mal ús de les eines ha de ser abordat», ha dit Metsola. «Aquestes mesures són només el principi, no el final. Començarem per les coses que es poden aplicar amb rapidesa, però veurem com fer més reformes en profunditat», ha afegit.

Quatre imputats per ara

Notícies relacionades

Reforma anticorrupció insuficient a la UE

Borrell viatja al Marroc per abordar la relació amb la UE i la guerra d’Ucraïna

Fins al moment hi ha quatre persones inculpades per l’escàndol del Qatargate, acusades de corrupció, blanqueig de diner i pertinença a organització criminal en una suposada trama de compra de favors a canvi d’influir en decisions polítiques i econòmiques del Parlament Europeu que investiguen les autoritats belgues. En primer lloc es troba la socialista grega Eva Kaili, arrestada el passat 9 de desembre i desposseïda del títol de vicepresidenta de l’Eurocambra el 13 de desembre en un vot aprovat pràcticament per unanimitat, i que no va poder beneficiar-se de la immunitat parlamentària que li confereix el càrrec perquè les autoritats van constatar l’existència d’un «flagrant delicte». A casa seva es van trobar bosses plenes de diners i es troba en presó preventiva des que va esclatar l’escàndol. 

És el cas també de la seva parella, l’italià Francesco Giorgi, assistent parlamentari d’Andrea Cozzolino, i amb vincles amb l’oenagé Fight Impunity, que dirigeix al seu torn l’exeurodiputat socialista, el també italià Pier-Antonio Panzeri. Les autoritats belgues consideren que Panzeri, diputat europeu entre el 2004 i el 2019, que va presidir la subcomissió de drets humans entre el 2017 i el 2019 i responsable de la delegació per a les relacions amb els països del Magrib, és el cervell de la trama. En la seva residència a Brussel·les les autoritats també van confiscar 600.000 euros en metàl·lic que sumats als diners trobats a la casa de Kaili-Giorgi sumen entorn d’1,5 milions d’euros. També està inculpat dels mateixos càrrecs el secretari general d’una altra oenagé, No Peace wihout justice, Niccolò Figà-Talamanca, que té seu al mateix edifici que l’ONG que dirigeix Panzeri.