Nou president de la Cambra baixa
El pacte de McCarthy amb els ultres al Congrés anticipa dos anys convulsos als EUA
Les concessions als radicals fan augmentar el risc que hi hagi dificultats pressupostàries i per apujar el sostre del deute
Malgrat les crides a la col·laboració bipartidista s’auguren enfrontaments i una sèrie d’investigacions polititzades
En el seu primer discurs com a president de la Cambra de Representants dels Estats Units, una elecció que va arribar dissabte de matinada després d’una cruenta i debilitant batalla amb l’ala més radical del Partit Republicà, Kevin McCarthy va declarar: «Espero que una cosa hagi quedat clara: mai em rendeixo». El congressista californià de 57 anys, després de 14 humiliants votacions fallides i quatre dies de drama i caos retransmesos en directe a tot el país, tenia per fi el càrrec que ha ambicionat pràcticament des que va arribar a la política. No obstant, el preu que ha pagat per aconseguir-lo amenaça de ser alt, per ell i per al país.
McCarthy només ha aconseguit la presidència fent transcendentals concessions als ultraconservadors. Amb algunes, com permetre que un sol legislador pugui iniciar el procés per destituir-lo, ha minvat enormement el seu propi poder. Però, amb d’altres, com donar als més radicals un paper determinant en comitès vitals per al funcionament de la Cambra o la capacitat d’alterar el debat de les propostes legislatives de despesa ha apujat el rellevant pes que tindrà la facció més radical dins el ja radicalitzat Partit Republicà i en la política nord-americana.
Govern dividit
La claudicació de McCarthy, traspassant línies vermelles que havia promès no traspassar, arriba en un moment en què la fràgil majoria a la Cambra baixa i el control demòcrata del Senat i la Casa Blanca ja permetien anticipar dos anys de bloqueig legislatiu gairebé total als EUA. I queden paraules que el mateix McCarthy, en el seu primer discurs com a ‘speaker’, o el president Joe Biden, en el seu missatge felicitant-lo, van llançar cridant a la cooperació, tot i que sota qualsevol perspectiva realista està clar que les opcions de col·laboració bipartidista són mínimes.
L’empoderament d’extremistes populistes i amb una destacada vena antigovernamental i de menyspreu a les institucions ha quedat en evidència aquesta setmana amb el vergonyós espectacle de l’elecció i les dificultats de McCarthy per unir el seu grup. I dispara la por sobre les dificultats que els republicans tindran per governar, i les que li crearan al Govern.
El sostre del deute
En cap terreny és més accentuat aquest temor que pel que fa al sostre del deute. Els EUA hauran d’apujar-lo aquest any, segons els càlculs actuals en el tercer trimestre, si no vol entrar per primera vegada en la història en impagament, una cosa que tindria greus repercussions globals. Però per arribar a la presidència de la Cambra McCarthy s’ha compromès amb els ultres que no hi haurà cap pujada si no va acompanyada de profundes retallades paral·leles en la despesa federal (cosa que els republicans van oblidar, convenientment, durant el mandat de Donald Trump).
Ressusciten així, però intensificats, els fantasmes del 2011, quan un duel similar entre Barack Obama i els republicans, llavors marcats per l’extremisme del Tea Party, ja va estar a punt de provocar un cataclisme. Es va resoldre només en l’últim moment, i no va evitar que els EUA veiessin rebaixada la qualificació del seu deute.
El pacte negociat per McCarthy, que es coneixerà plenament dilluns quan es votin les regles de la Cambra, anticipa més malsons pressupostaris. Planteja, per exemple, obligar que qualsevol nova partida de despesa vagi acompanyada d’una retallada equivalent. I està en perill legislació vital per finançar Defensa i altres departaments i agències governamentals, continuar enviant ajuda a Ucraïna o mantenir programes de prestacions per als nord-americans amb uns ingressos més baixos.
El flamant ‘speaker’ també ha accedit que s’utilitzin lleis d’apropiació per reduir salaris de càrrecs o mirar de destituir-los, una cosa que podrien voler fer servir els republicans per a les seves campanyes contra secretaris que tenen a la diana com el de Seguretat Nacional, Alejandro Mayorkas, a qui responsabilitzen amb Biden de la crisi migratòria.
Investigacions i Trump
L’era McCarthy també arribarà marcada pel segell institucional de batalles que els republicans fa dos anys que entaulen des de l’oposició. I en el seu primer discurs, l’‘speaker’ va recordar que posaran en marxa múltiples investigacions, des de sobre els orígens de la covid fins sobre la retirada de l’Afganistan. No va esmentar ni ha inclòs en la proposta de regles una altra investigació que es dona per segura: la de Hunter Biden, el fill del president.
El president de la Cambra també ha pactat crear dins el comitè judicial un subcomitè especial per estudiar l’«ús com arma del Govern Federal» i, en concret, de l’FBI i el Departament de Justícia. I aquest panel tornarà a portar a Capitol Hill les denúncies de suposada persecució política de Donald Trump, una figura que ho continua sobrevolant tot dins el Partit Republicà.
Notícies relacionadesEn la dramàtica nit de l’elecció de McCarthy, que va coincidir amb el segon aniversari de l’assalt al Capitoli, l’expresident va trucar a diversos dels congressistes que l’estaven frenant (en dies previs les seves crides a votar per McCarthy no havien tingut efecte). I el nou ‘speaker’, en les seves primeres declaracions a la premsa, va voler donar «especialment les gràcies» a Trump. «No crec que ningú hagi de dubtar de la seva influència», va dir McCarthy.
El paquet de regles de la Cambra presentat inclou una proposta per donar més fons a la resolució de disputes sobre resultats electorals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Apunt ¿Ocupats o imbècils?
-
Ofert per
- Ariadna Gil: "La mirada a una dona que abandona la seva família és diferent que si ho fa un home"
- Reestructuració bancària Espanya pagarà demà 4.575 milions del rescat europeu a la banca del 2012
- Sánchez demana renunciar a fons de la UE per reconstruir València