Final dramàtic
Kevin McCarthy, elegit president de la Cambra baixa del Congrés dels EUA
En la 15a votació i en una sessió nocturna plena de drama i tensió, el republicà apaivaga finalment la revolta dels més extremistes
Aconsegueix l’elecció gràcies a un paquet de concessions a demandes dels ultraconservadors que afectaran el seu poder i l’acció legislativa
Han fet falta 15 votacions i quatre dies fins a la matinada del cinquè amb caos i drama i un trist espectacle, però la Cambra baixa dels Estats Units ha elegit finalment Kevin McCarthy com a president i el 118è Congrés podrà començar el seu treball legislatiu després de dies paralitzat.
En una nit carregada de tensió que coincidia amb el segon aniversari de l’assalt al Capitoli i de la sessió nocturna del 2021 en què es va certificar la victòria de Joe Biden després d’aquella insurrecció, McCarthy, el republicà que ha enfrontat una revolta d’una vintena dels membres més radicals del seu partit, ha aconseguit, gràcies a una sèrie d’importants concessions als ultraconservadors, apaivagar la revolta i ser elegit ‘speaker’.
Aquesta elecció ha arribat en una sessió que ha estat a punt de tornar a descarrilar i que ha deixat en evidència una vegada més els problemes que pot afrontar amb l’ala més extremista del seu grup, a la qual ha donat enorme poder per complir la seva ambició d’arribar al càrrec.
Drama final
L’esprint final de McCarthy ha sigut dramàtic. Després d’aconseguir trencar la revolta divendres al matí amb les seves concessions i guanyar en dues votacions 15 vots republicans dels 21 que li havien estat impedint arribar a la majoria, la sessió es va suspendre fins a les 10 de la nit per continuar les negociacions.
Quan es va iniciar la sessió nocturna, McCarthy entrava a la 14a ronda de votació amb absoluta confiança en la seva victòria gràcies a algun acord amb els sis congressistes rebels que quedaven i que permetrien quadrar els números. «Tinc els vots», deia el californià, confiat.
Les coses no han sortit, però, com havia calculat i McCarthy ha patit una altra humiliació. Quatre republicans han votat per altres candidats i, tot i que Lauren Boebert i Matt Gaetz han canviat els seus vots a «present», no ha arribat a majoria.
S’han desencadenat llavors el caos i la ràbia i s’han viscut moments vergonyosos amb tensió fins i tot física a la cambra. McCarthy ha creuat irades paraules amb Gaetz. Mike Rogers, un congressista republicà, ha hagut de ser físicament contingut per un col·lega quan s’acostava, amenaçador, a Gaetz, el congressista de Florida, a qui, segons CNN, ha etzibat: «Estàs acabat».
Kevin McCarthy confronts Matt Gaetz during 14th House Speaker vote. #118thCongress pic.twitter.com/nMa9bm0KSN
— CSPAN (@cspan) 7 de enero de 2023
Marjorie Taylor Greene, una altra congressista radical però que ha recolzat McCarthy en aquest procés, recorria la Cambra amb un mòbil on havia rebut una trucada de l’expresident Donald Trump, que també ha recolzat la presidència de McCarthy.
El caos ha continuat quan després del fracàs d’aquesta votació s’ha votat per suspendre la sessió fins dilluns. I tot i que aquesta suspensió ha arribat a comptar amb la majoria per un moment, s’han arribat a acords sobre la marxa i els republicans han decidit continuar la sessió per arribar al quinzè vot, que ha sigut en el qual finalment McCarthy ha resultat elegit. El recompte final: 216 vots al seu favor, 212 per al demòcrata Hakeem Jeffries i sis «present».
Cerimònia i agenda
Després han arribat els actes cerimonials, el primer discurs de McCarthy i la seva jura del càrrec, així com la presa de possessió de tots els congressistes. I en la primera intervenció pública de l’‘speaker’ després de rebre la maça ha remarcat algunes de les seves prioritats legislatives, incloses investigacions sobre la retirada de l’Afganistan, l’origen de la covid i «la instrumentalització com a arma de l’FBI» (una de les acusacions conservadores per les investigacions del Departament de Justícia a Trump).
McCarthy també ha assenyalat que la primera proposta de llei serà intentar revertir part de la dotació a Hisenda que es va incloure en la llei de reducció de la inflació aprovada l’any passat. No obstant, aquesta i altres iniciatives legislatives que proposi la Cambra baixa poden comptar amb el rebuig del Senat, controlat pels demòcrates, o el poder de veto del president Biden (que ha emès de matinada un comunicat felicitant el nou ‘speaker’ i recordant que està «disposat a treballar amb els republicans quan pugui»).
També, després de la tumultuosa setmana, McCarthy ha volgut deixar un missatge personal en el seu discurs: «Espero que una cosa hagi quedat clara: mai em rendeixo».
Les concessions
Més enllà de l’espectacle d’aquests últims dies, la primera vegada en un segle en què no s’elegia un president de la Cambra en la primera votació i la primera des de mitjans del segle XIX en la qual feien falta tantes rondes de vot, la resolució d’aquest històric impàs té conseqüències. I és que només ha sigut possible per la predisposició de McCarthy a pactar amb la ultradreta, que ratifica i intensifica el seu pes decisiu en el Partit Republicà i a la Cambra baixa, el control de la qual van recuperar els conservadors al novembre amb una precària majoria.
Tot i que el pacte no s’ha fet oficialment públic i no es coneixeran molts dels continguts fins que es presentin les noves regles del Congrés dilluns, sí s’han filtrat ja alguns dels seus elements. McCarthy, per exemple, ha acceptat que un sol congressista pugui iniciar el procés per destituir l’‘speaker’. A l’anterior Congrés només podia iniciar aquesta moció de censura el lideratge dels partits i McCarthy en les primeres negociacions havia accedit que poguessin fer-ho cinc representants. Va assegurar llavors que aquesta xifra era la seva línia vermella però ha acabat traspassant-la i baixant fins a un de sol, un canvi àmpliament interpretat com un debilitament del seu poder.
Significativament, també McCarthy ha accedit, segons diverses informacions, a elevar la representació dels ultraconservadors en comitès clau de la Cambra. I una cessió fonamental és que aquesta ala conservadora podrà elegir un terç dels integrants del poderós comitè de regles, que decideix quina legislació s’arriba a debatre a la Cambra i com.
La despesa federal i el sostre del deute
Notícies relacionadesTambé és vital per als dos pròxims anys a Washington una altra concessió que ha fet McCarthy a les reclamacions dels membres més extremistes del seu partit: quan s’abordi a la Cambra legislació relativa a la despesa pública es permetrà que un sol legislador pugui sotmetre a debat i votació un nombre il·limitat de canvis a la proposta de llei. I aquesta mesura fa témer que es posin en perill lleis de pressupostos de govern o de defensa. També fa que s’auguri una potencial crisi quan, a finals d’aquest any, arribi el moment d’haver d’elevar el sostre del deute.
El paquet d’acord, a més, inclou segons diversos mitjans la promesa de realitzar vots concrets sobre immigració i sobre el límit de mandats dels legisladors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
- Informe de l’OCDE Espanya, entre els sis països on els fons de pensions es desinflen
- Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"
- EIX EN TRANSFORMACIÓ Collboni fitxa Joan Oliveras com a president del consell per a la Rambla
- Estrena a TV3 ‘Et faran un home’ relata les vexacions sofertes en la mili
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Televisió Una soltera abandona la seva cita a 'First Dates' després de les preguntes a les quals va ser sotmesa: "A mi em sembla un escàndol"
- A València Condemnats per contractar un sicari que va morir en un accident de moto quan anava a matar la seva víctima
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Junts per Catalunya Per què Pujol torna al pujolisme