Reunió bilateral

Putin i Bielorússia fan pinya davant les sancions d’Occident

Els presidents i ministres de Defensa i Afers Exteriors dels dos països es reuneixen i Putin assegura que Moscou «no vol absorbir ningú»

Putin i Bielorússia fan pinya davant les sancions d’Occident

EFE

3
Es llegeix en minuts
Àlex Bustos
Àlex Bustos

Periodista

ver +

Aleksandr Lukaixenko, va rebre dilluns el seu «germà gran» Vladímir Putin a Minsk amb pa i sal, com mana la tradició local. Els presidents de Rússia i Bielorússia es van trobar per recolzar-se mútuament en un context en el qual creixen les especulacions d’una implicació bielorussa més gran en el conflicte amb Ucraïna. Segons Lukaixenko, «gràcies als passos conjunts, es van sobrepassar els possibles efectes negatius de les sancions». Serguei Xoigu, el ministre de Defensa rus i Serguei Lavrov, el d’Afers Exteriors, van acompanyar Putin per reunir-se amb els seus respectius homòlegs.

Lukaixenko va comentar a Putin que durant un temps no havia visitat Bielorússia «a causa de certes circumstàncies» –les protestes prodemocràcia de Bielorússia del 2020 i la pandèmia de covid-19– però li va assegurar que sempre «serà ben rebut» al seu país. Va recordar que «un temps sense visites a Minsk no ha previngut el nostre contacte constant». Putin va valorar positivament la trobada amb uns dels líders encara pròxims al Kremlin, del qual va dir que «va ser molt productiu».

També va tenir paraules per al comerç entre els dos estats, ja que el 2022 «va pujar un 30% (respecte al 2021) i això significa alguna cosa, són feina, salaris per a la població». Va afegir que aquest any poden significar 40.000 milions de dòlars en comerç, «un volum molt gran i seriós», va remarcar el líder rus. Ell mateix ha assegurat davant els mitjans que «Rússia no vol absorbir ningú». Des de la creació de l’Estat de la Nació, una entitat supranacional en la qual hi ha Rússia i Bielorússia, s’ha especulat que el final d’aquesta seria que els dos estats es convertissin en un de sol, malgrat que Lukaixenko ha reiterat que vol ser un «aliat» de Moscou i no «un subaltern».

Els dos països eslaus han sigut aliats pròxims durant la major part de la seva independència després de la dissolució de l’URSS i aquest moment complicat per a Moscou no és una excepció. Putin va ser un suport valuós per a Lukaixenko durant les protestes opositores del 2020, època durant la quin el líder bielorús va parlar del seu homòleg rus com «el seu germà». El febrer d’aquest mateix any Rússia i Bielorússia van realitzar maniobres militars conjuntes i va ser des d’aquest país des del qual van entrar les tropes russes que van arribar a Txernòbil i Kíiv en l’inici de l’ofensiva russa sobre Ucraïna. En la reunió dels presidents també van ser-hi presents el seu respectius ministres de defensa. Tant Xoigú com el seu homòleg bielorús Viktor Khrenin van firmar a principis de desembre un protocol d’esmenes a l’acord sobre la prestació conjunta de seguretat regional en l’àmbit militar.

Països pròxims

Notícies relacionades

Serguei Aleinik, el successor del recentment mort Vladímir Makei al Ministeri d’Afers Estrangers bielorús, va apuntar que en la seva reunió amb Lavrov van abordar temes específics com «esforços per fer front a les sancions il·legals occidentals». Altres dels temes importants de la trobada són els preus de l’energia, un dels temes de la trobada a causa de la previsió de la creació d’un mercat comú del gas natural entre els dos països.

Es preveu que abans de l’1 de desembre del 2023 es firmi el tractat que confirmi la unió gasística entre els dos països. Bielorússia i Rússia formen part de l’Estat de la Nació, una entitat supranacional que ha fomentat la sincronització dels dos països en aspectes econòmics, polítics i comercials, i ha arribat a debatre temes com la creació d’una moneda única. Lukaixenko ha defensat aquesta iniciativa apuntant que així «es demostra al món sencer que només junts es poden superar les pandèmies, les crisis o les sancions». Una altra finalitat d’aquesta organització és facilitar el trànsit de serveis, béns i persones entre els dos països i en el dia d’avui els ciutadans poden circular d’un estat a l’altre utilitzant els seus passaports nacionals.