Tensió bèl·lica

Qui és ‘el mercader de la mort’, el rus que els EUA han intercanviat per la basquetbolista

Víktor Bout, en una cel·la de Bangkok, l’octubre del 2010.

Víktor Bout, en una cel·la de Bangkok, l’octubre del 2010. / NARONG SANGNAK (EFE)

3
Es llegeix en minuts
EFE

El traficant rus d’armes Víktor But, bescanviat per la basquetbolista nord-americana Brittney Griner després de 14 anys entre reixes, primer a Tailàndia i després als EUA, ha passat de ser conegut com ‘el mercader de la mort’ per ser l’artista que dibuixava a la presó on complia 25 anys de pena.

But ha guardat silenci en els últims anys sobre la seva situació, mentre que la seva mare, Raisa, i la seva dona, Alla, lluitaven pel seu alliberament escrivint cartes obertes tant al president rus, Vladímir Putin, com al nord-americà, Joe Biden.

El desembre del 2021, dos mesos abans que Putin ordenés atacar Ucraïna, el traficant va exposar a Moscou una vintena de dibuixos que van mostrar públicament una faceta fins ara desconeguda.

Una vida camaleònica

El seu nou passatemps revelava, no obstant, el caràcter camaleònic que sempre el va caracteritzar: abans d’artista i pres va ser traficant d’armes. I abans de dedicar-se a aquest delictiu negoci va ser empresari.

La seva vida, que sembla servei d’un personatge d’una novel·la i que va inspirar la pel·lícula ‘El senyor de la guerra’, en què Nicolas Cage interpreta But (Iuri Orlov), comença a escriure’s el 1967, quan va néixer a Duixanbe, la capital del Tadjikistan, segons fonts russes.

Es va graduar a l’Institut Militar de Llengües Estrangeres a Moscou el 1991 i, després de la caiguda de l’URSS, va treballar com a intèrpret per a la Força Aèria russa en una base militar. Posteriorment es va enrolar al Servei Federal de Seguretat (FSB, antic KGB), on va arribar al grau de major.

El 1992 va marxar a Sud-àfrica, on es va dedicar a «organitzar el transport aeri», d’acord amb l’agència TASS.

Tres anys després apareixeria a Bèlgica, on figurava com a propietari de l’aerolínia Transavia Export Cargo i on obriria a més el seu primer negoci de flors i productes alimentaris, segons el diari rus ‘Kommersant’.

El 1998 es va traslladar als Emirats Àrabs Units, on vivia amb la seva dona i el seu pare, que va ostentar també un alt càrrec al KGB en temps de la Unió Soviètica.

Subministrament d’armament

A mitjans dels anys 1990 van començar a aparèixer en mitjans informacions que el seu negoci incloïa el tràfic il·legal d’armes. L’any 2000 va ser relacionat amb el subministrament d’armes a l’Afganistan, els països de l’antiga Iugoslàvia i una sèrie d’estats africans que van eludir les sancions occidentals.

Tot i que va firmar els seus primers contractes a l’Afganistan, el rus aviat va estendre els seus tentacles a l’Àfrica (Charles Taylor a Libèria era un dels seus principals clients) i l’Orient Mitjà.

Washington va acusar But, que sempre ha negat ser un traficant d’armes i de qui es creu que vivia l’any 2002 a Rússia, d’haver violat gairebé tots els embargaments a la venda d’armes imposats per l’ONU a les zones de conflicte a l’Àfrica i Àsia. Segons els serveis secrets dels Estats Units, But encapçalava «una de les més grans xarxes privades d’avions de transport del món».

Amo de diverses aerolínies

El rus tenia diverses empreses i aerolínies: Great Lakes Business, Compagnie Arienne des Grands Lacs, Bukavu Aviation Transport i Business Air Services, entre d’altres. «Les meves companyies es dediquen a la venda de tecnologia russa», va assenyalar en una ocasió mitjans russos.

Es diu d’ell que és poliglot, ja que parlaria rus, uzbek, anglès, francès i portuguès. I suposadament tenia al seu poder cinc passaports, en els quals figurava amb diferents cognoms: Bout, But, Budd, Bont i Bulakin.

Fins a l’últim racó del món

L’ONU va denunciar en un dels seus informes que But trafica amb armament procedent de fàbriques a Ucraïna, Moldàvia i Bulgària, però, en ocasions, també ha transportat mercenaris a zones en guerra.

El 2000, segons les Nacions Unides, But va vendre armes a la guerrilla angolesa UNITA per valor de 15 milions de dòlars i també va subministrar equips militars a milícies de Ruanda i Uganda.

A But també se’l va relacionar amb Al-Qaida, organització a la qual suposadament va vendre armes abans dels atemptats de l’11-S, igual com al moviment talibà.

La caiguda

Notícies relacionades

El seu caràcter camaleònic i la seva experiència com a agent del FSB, no li van permetre eludir eternament la justícia. El 2008 va ser detingut a Bangkok per una ordre d’arrest internacional dels EUA.

El 2010 va ser traslladat als EUA i dos anys més tard va ser condemnat a 25 anys de presó per haver conspirat per matar nord-americans i haver intentat vendre míssils terra-aire a l’extinta guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), entre altres càrrecs.