La Xina avorta amb un fort desplegament policial les protestes contra la política de zero covid

El desplegament policial a les zones més calentes va impedir que es repetissin les protestes del cap de setmana. No van ser majoritàries, a penes uns centenars de manifestants, i van discórrer en un ambient pacífic llevat d’incidents aïllats. Però l’estabilitat social és innegociable a la Xina i urgia desactivar l’efecte contagi. El temps dirà si amb la policia n’hi ha prou per aturar l’onada de descontentament que incumbeix especialment Xi, entusiasta defensor de la política. És la primera crisi social amb què lidia el president amb més poder de les últimes dècades i caldrà comprovar el seu fust en les dificultats. El Ministeri d’Exteriors minimitzava aquesta tarda les turbulències recents i acusava forces estrangeres que no va concretar d’estimular-les amb objectius espuris.

Més liniment que sal, aquesta és la fórmula. No escasseja la indignació popular i la repressió només l’accentuaria. Algunes de les mesures aprovades aquest dilluns llimen els aspectes més àrids de la política en ciutats amb la paciència ja minvada. A Guangzhou, la macrociutat del sud, les persones en quarantena han sigut eximides de la seva prova PCR diària. Havien sigut obligatòries per a professors i alumnes, fins i tot per als que estudiaven en línia, des de l’octubre. A Urumqi, la capital provincial de Xinjiang, es permet ja comprar, treballar i el transport públic a les zones de risc baix a una població que suma tres mesos amb limitacions de moviment. El restabliment d’alguns vols, a més, ha trencat amb el seu aïllament del país.

Més flexibilitat

Pequín ha prohibit tancar els edificis confinats, jubilant les ja icòniques barreres blaves metàl·liques que apareixien de la nit al dia. Tots els obstacles que bloquegen les sortides d’incendis i les portes comunitàries hauran de ser retirats, ha concretat el consistori. L’objectiu és impedir tragèdies com la desena de morts en un immoble d’Urumqi, la capital provincial de Xinjiang, que van quedar atrapats durant un incendi. Allà van néixer dijous a la nit les protestes que es van estendre durant el cap de setmana a mitja dotzena de ciutats del país.

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

El nou mantra al·ludeix a l’«optimització i refinament» de l’estratègia. Les zones d’alt risc seran més reduïdes i limitades a les vivendes amb casos confirmats, sense l’alegre expansió que ordenaven els òrgans de govern local per curar-se en salut. Les normes perseveren en la tendència que ja va dibuixar Pequín un parell de setmanes enrere, escurçant la quarantena als contactes primaris i eximint-la als secundaris. És legítim preguntar-se fins on pot flexibilitzar la Xina la seva política zero covid sense rebaixar la seva eficàcia perquè el pla coincideix amb el pitjor escenari. El Govern toreja aquesta setmana amb l’onada de descontentament social més gran i amb l’onada de contagis més gran en anys. Avui superava ja el llistó dels 40.000 nous casos després de cinc dies de rècords consecutius.

El Govern confia que amb les mesures actuals n’hi hagi prou perquè amaini la tempesta, descartades les obertures integrals adoptades per Occident per la certesa d’una mortaldat inassumible. No és un pla gaire versemblant si atenem l’evolució creixent dels contagis dels últims mesos i els llargs confinaments de ciutats tan rellevants com Guangzhou o Zhengzhou. L’única certesa rau en els temps convulsos que l’esperen a la Xina, obligada a refinar les seves estratègies pel mètode de prova-error i conscient que no hi ha tanques ni policies suficients per apaivagar per sempre les protestes.