Drets de les dones

El Parlament francès aprova la inclusió del dret a l’avortament a la Constitució

La iniciativa ha de ser ratificada encara al Senat, on tenen majoria Els Republicans, que la consideren innecessària

El Parlament francès aprova la inclusió del dret a l’avortament a la Constitució

GEOFFROY VAN DER HASSELT

3
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

Un dret fonamental per a les dones reforçat gràcies al valor constitucional. L’Assemblea Nacional ha votat aquest dijous a favor d’introduir el dret a l’avortament a la Constitució de França. Els diputats van debatre i van examinar aquest dijous una proposta de llei de l’oposició d’esquerres que demanava incloure a la carta magna que «ningú pugui vulnerar el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs i la contracepció». Un total de 337 diputats –el llindar de la majoria absoluta està en 289– van votar a favor i només 32 en contra d’aquesta proposta de llei, que haurà de superar ara l’obstacle del Senat, amb una majoria conservadora.

«Res està sempre garantit. És suficient amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè es qüestionin els drets de les dones», va assegurar parafrasejant Simone de Beauvoir la ponent d’aquesta llei, la diputada de l’esquerra insubmisa Mathilde Panot, que forma part de la coalició progressista NUPES –composta per la França Insubmisa, el Partit Socialista, els verds i els comunistes. «Davant cada sobresalt reaccionari, els drets de les dones estan en primera línia», va advertir Panot. Aquesta proposta legislativa va ser debatuda en el marc d’un «nínxol parlamentari» –moment en què l’oposició pot sotmetre a votació lleis– de la França Insubmisa (afins a Podem).

A més de la inclusió de l’avortament a la Constitució, aquesta tarda també s’havia d’examinar a l’Assemblea una altra mediàtica proposició de llei: la prohibició de les corrides de toros a tot el territori francès. Tanmateix, atès l’elevat nombre d’esmenes presentades per l’oposició contra aquesta proposició de llei (més de 500), el grup de l’esquerra insubmisa va anunciar aquest dijous a la tarda que la retirava de l’agenda. No hi hauria hagut temps de votar-la abans de mitjanit, el termini màxim que disposen els insubmissos per sotmetre a votació les seves lleis.

El precedent del Tribunal Suprem dels EUA

«Ningú pot predir el futur. La introducció del dret a l’avortament i la contracepció a la Constitució consisteix a conjurar-se contra l’horror que sentim davant els cops durs que pateixen els drets de les dones a l’estranger», ha insistit Panot aquest matí en el seu discurs de presentació de la proposició de llei. El fet de donar un valor constitucional a l’avortament era una mesura molt debatuda en la política francesa des de la decisió del juny del Tribunal Suprem dels Estats Units, que va obrir a la porta que estats federals prohibissin la interrupció voluntària de l’embaràs. 

Una altra llei molt semblant, en aquest cas impulsada per una diputada afí al president Emmanuel Macron, estava prevista que arribés a l’hemicicle a partir de dilluns que ve, tot i que finalment es podria retirar de l’agenda parlamentària. El ministre de Justícia, Éric Dupond-Moretti, va aportar el seu suport a la proposta de l’esquerra, «més que necessària en aquests temps agitats». Els vots dels representants macronistes (uns 250) van resultar claus per aprovar-la.

Dreta i ultradreta es posen de perfil

Notícies relacionades

L’avortament genera unanimitat en la política francesa. El recolzen des de la ultradreta de Marine Le Pen fins a l’esquerra, passant pel centre de Macron i la dreta republicana. En un dels habituals exercicis d’equilibrisme del lepenisme sobre aquestes qüestions, la majoria dels diputats de Reagrupament Nacional van votar en contra, es van abstenir o es van absentar de la votació. Com a contrapartida, Le Pen va proposar la setmana passada incloure a la carta magna la llei Veil, que va legalitzar l’avortament el 1974. Els representants d’Els Republicans (afins al PP) van tenir un comportament semblant, al considerar inútil una mesura d’aquest tipus, ja que entenen que l’avortament no està amenaçat a França.

Malgrat la seva aprovació a l’Assemblea, al dret a l’avortament encara l’espera un camí parlamentari i legal ple d’obstacles abans de ser petrificat a la Constitució. El primer serà el pas pel Senat, dominat per Els Republicans. L’avortament és legal a França des de fa 48 anys i diverses lleis el van reforçar en les últimes dècades. Els diputats van aprovar al març l’última, que va ampliar de 12 a 14 setmanes d’embaràs el termini màxim d’una dona que desitja avortar. Malgrat això, nombroses franceses, sobretot aquelles amb un embaràs pròxim al límit legal, es troben amb dificultats per interrompre el seu embaràs, tant en hospitals públics com privats. De fet, es calcula que unes 2.000 d’elles continuen anant a l’estranger, Espanya o Holanda, per exercir aquest dret.