L’Assemblea Nacional francesa vota si prohibeix les corrides de toros

La proposta legislativa es debatrà i votarà a l’Assemblea aprofitant una «veta de mercat parlamentària» —moment en què l’oposició pot sotmetre a votació lleis— de la França Insubmisa (afins a Podem). La seva iniciativa no és la primera que intenta prohibir les corrides a les places de toros franceses, tot i que cap de les presentades des del 2004 havia prosperat. Aquesta vegada sí que arribarà a l’hemicicle, tret d’un contratemps inesperat a l’agenda parlamentària.

«El fet de prohibir les corrides resulta una prioritat, ja que es basen en una lògica moral inacceptable avui dia a França», assegura Caron, membre del micropartit Revolució Ecològica pel Vivent i del grup parlamentari de la França Insubmisa, en declaracions a EL PERIÓDICO. Segons recorda aquest defensor de la causa animal, «cada any se celebren entre 100 i 200 corrides al territori francès i es maten uns 1.000 toros. És poc, però resulta una pràctica simbòlica». «Volem deixar inscrita en la llei la idea que no es poden fer excepcions respecte a la tortura d’un animal», afegeix.

Suport ciutadà

Amb aquesta proposició de llei, es pretén reformar l’article 521-1 del Codi Penal, que castiga el maltractament animal amb fins a cinc anys de presó i 75.000 euros de multa. Actualment, disposa d’una excepció per a uns 10 departaments (províncies) en què resulten habituals les corrides. Molt poc presenti en bona part del territori francès des del segle XIX, la tauromàquia es va mantenir a la franja meridional; per exemple, a les ciutats de Baiona, Dacs, Nimes i Besiers.

No obstant, es tracta d’una pràctica rebutjada per la majoria de la població. El 74% dels francesos recolzen la prohibició de les corrides, segons un sondeig recent de l’institut Ifop. Aquest suport a una il·legalització va créixer de manera significativa en l’última dècada, a mesura que es desenvolupava la sensibilitat sobre el patiment animal, a més de guanyar en rellevància el moviment animalista.

«Si França il·legalitza les corrides a tot el seu territori, hi haurà altres països que seguiran el seu exemple», afirma esperançada Heimiti Beziac, 23 anys, una jove militant de l’associació animalista L214, present dissabte en una concentració a favor de la prohibició dels toros a la plaça de Châtelet a París. La tauromàquia només està autoritzada a vuit països al món: Espanya, França, Portugal, Mèxic, Veneçuela, el Perú i l’Equador. En el cas de l’Estat espanyol, només l’han prohibit els executius autonòmics de Catalunya i les Canàries.

El partit de Macron, clau

En el cas de França, Caron confia que el suport de l’opinió pública sigui clau per aconseguir l’aprovació d’aquesta legislació, que genera dubtes en el si de la mateixa esquerra. Tot i que els 75 representants de la França Insubmisa i els 30 dels verds hi votaran a favor, no està gens clar què faran els del Partit Socialista i el Partit Comunista, dues històriques formacions de la gauche amb una menor simpatia per les noves tesis animalistes i antiespecistes. «Si tenim temps de debatre la llei, confio que acabarà imposant-se l’empatia humana», afirma l’impulsor.

El desenllaç de la votació dependrà, en gran part, de la posició dels 170 diputats de Renaixement, el partit del president Emmanuel Macron. L’Executiu centrista ja ha dit que s’oposa a la iniciativa legal: «Hem de respectar la identitat d’alguns territoris, ens agradin o no les corrides». No obstant, Aurore Bergé, presidenta del grup parlamentari macronista, va firmar l’any passat una tribuna en què demanava la prohibició dels toros. I els representants afins al president disposaran de llibertat de vot.

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

«Al principi, era bastant optimista. [...] Però la votació de dijous serà complicada, estic preocupat», reconeix Caron, que critica que els altres grups «hagin presentat fins a 435 esmenes per obstaculitzar el debat parlamentari». La proposició de llei només podrà ser examinada dijous i, si s’arriba a mitjanit sense que hagi sigut votada, quedarà ajornada ad calendes graecas. Les associacions favorables als toros han exercit una forta pressió sobre diputats de circumscripcions meridionals i disposen d’estrets vincles amb representants d’ultradreta.

Més enllà d’aquesta votació a l’Assemblea, la tauromàquia resulta una activitat cada vegada més marginal al país veí. La pandèmia de la covid-19 va contribuir a buidar les grades de les places de toros i va deixar malmesa l’economia d’aquest sector. Així ho reconeixia l’alcalde de Besiers, l’ultradretà Robert Ménard, en una entrevista per al diari regional Midi Libre: «Em temo que estiguem vivint les últimes corrides a França».