Eleccions als EUA: Bloqueig, ‘impeachment’, revolució conservadora... ¿Què s’espera si els republicans dominen el Congrés?

La majoria de les enquestes i experts en prediccions electorals als Estats Units pronostiquen que en les elecciones legislatives d’aquest dimarts els republicans aconseguiran el control de la Cambra de Representants i, tot i que és una opció molt més oberta, potser el del Senat. Aquesta potencial majoria al Congrés, fins i tot si només arriba a la Cambra baixa, fa que s’augurin dos anys negres per a l’agenda del president Joe Biden i dels demòcrates.

Quan el 3 de gener prengui possessió el Congrés 118, si es produeix la victòria republicana, hi hauria canvis immediats físics, com la retirada dels detectors de metalls que es van instal·lar a les entrades de la Cambra de Representants després de l’assalt al Capitoli (el comitè especial d’investigació tindria els dies comptats). Però més transcendental és el que s’entreveu a llarg termini.

Amb els republicans al control dels comitès i podent decidir quina legislació es debat i les regles, l’escenari inclou el bloqueig, un torrent d’investigacions, potser fins i tot algun ‘impeachment’, la potencial retallada de l’ajuda a Ucraïna i un impuls per nacionalitzar la radical agenda social de legislació ultraconservadora amb què els estats governats pels republicans han estat donant resposta a l’arribada de Biden a la Casa Blanca.

Si a més del control de la Cambra baixa arribés el del Senat, els republicans podrien donar llum verda a legislació, tot i que el president podria frenar-la amb el seu poder de veto. I tindrien també a la seva mà bloquejar nominats judicials i executius de Biden.

El pla republicà

Els mateixos republicans han exposat el seu camí. Kevin McCarthy, el congressista de Califòrnia que és favorit per rellevar Nancy Pelosi com a president a la Cambra de Representants, va presentar al setembre la seva agenda per a aquestes ‘midterms’ sota el títol ‘Compromís amb Amèrica’, eco del ‘Contracte amb Amèrica’ amb què Newt Gingrich va liderar la «revolució conservadora» que va escombrar en les legislatives de 1994.

Aquest «compromís» inclou l’agressiu ús d’eines unilaterals per colpejar l’agenda de Biden i l’ocupació també agressiva dels poders de supervisió, amb la qual cosa es podria alentir o fins i tot paralitzar l’aplicació de lleis ja aprovades, ficant l’administració i les seves agències en un tortuós procés de declaracions, testimonis i revisions.

Una de la principals normes que els republicans tenen a la seva diana és la llei de reducció de la inflació aprovada a l’estiu, que va representar l’avenç legislatiu més gran en dècades en matèria de lluita contra l’emergència climàtica. I el ‘Compromís amb Amèrica’ promet més producció de combustibles fòssils així com incrementar l’exportació de gas natural liquat o apostar per mètodes com la captura de carboni.

Amb una promesa també de forçar la reducció de la despesa, els republicans amenacen de deixar el govern sense pressupost operatiu si no aconsegueixen concessions (una cosa que ja van fer amb Barack Obama). I el mateix McCarthy ha amenaçat d’utilitzar la negociació sobre el sostre del deute per aconseguir retallades de despesa, que podrien incloure tisorades a la seguretat social, Medicare (el sistema públic de salut per a la gent gran) i altres programes de prestacions socials. És una cosa que ja van fer també amb Obama i va portar el 2011 a la primera rebaixa en la qualificació del deute dels EUA.

Radicals, investigacions i ‘impeachments’

El possible nou ‘speaker’, que a les primàries va mirar de frenar alguns dels candidats republicans més extremistes, haurà de fer equilibris entre les faccions del seu propi partit, però ja ha fet picades d’ullet als més radicals, integrants de l’anomenat Freedom Caucus.

McCarthy ha garantit, per exemple, que Jim Jordan presidirà el poderós Comitè Judicial i James Comer el també poderós de Control i Reforma. I tornarà a les seves funcions en comitès els representants Marjorie Taylor Greene i Paul Gosar, a qui els demòcrates van expulsar dels seus llocs per la seva propagació de teories conspiradores (una cosa que ells plantegen fer ara amb congressistes com Ilhan Omar o Adam Schiff).

Aquestes veus més radicals, perfectament alineades amb Donald Trump i sabedores de la seva obsessió amb la venjança, estan impulsant la possibilitat d’obrir un procés d’‘impeachment’ a Biden. També han posat sobre la taula realitzar aquest judici polític al secretari d’Interior, Alejando Mayorkas, per la situació a la frontera, o al fiscal general, Merrick Garland, pel que denuncien com a politització del Departament de Justícia.

McCarthy de moment ha mostrat certa cautela davant un camí que podria tenir un cost polític, però ha assegurat que recolza obrir investigacions. I els republicans tenen una llarga llista amb aquests i altres assumptes: Hunter Biden, el fill del president; la retirada de tropes de l’Afganistan; la resposta a la pandèmia, la tesi de l’origen del coronavirus en un laboratori o la moratòria als desnonaments implementada durant la crisi.

Nacionalitzar la revolució conservadora

Notícies relacionades

El Congrés dels EUA expulsa la congressista de QAnon de dos comitès

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amb la possibilitat també que els republicans ampliïn dimarts el nombre dels estats on tenen control unificat de l’executiu i el legislatiu, actualment 23, Washington podria convertir-se en llançadora i laboratori per al partit de l’agenda de restriccions de drets i llibertats que s’ha estat implementant en els estats. Els republicans ja tenen presentades iniciatives legislatives en el Congrés federal que aborden les guerres culturals que s’han fet centrals per a ells i amb un control del Congrés aquestes propostes de llei podrien avançar, o si més no estudiar si són viables pensant ja en el 2024 i en un potencial control també de la Casa Blanca.

Les iniciatives toquen des de la prohibició federal de l’avortament a partir de les 15 setmanes de gestació a més restriccions al vot, així com el retrocés dels drets LGTBQ, amb especial focus en la comunitat transgènere. També aborden l’eliminació de regulacions de control d’armes i eleven al nivell federal combats que sota la suposada defensa de «drets parentals» s’han estat lliurant contra l’ensenyament relatives a raça, gènere o orientació sexual.