Pròxim Orient
¿Què es juga Israel en les seves cinquenes eleccions en tres anys i mig?
Els comicis posen de manifest la paràlisi política i plantegen el possible retorn de Benjamin Netanyahu
Israel torna a les urnes sense aparences de sortir del bloqueig
Aquests són els principals candidats a les eleccions d’Israel
Israel no surt del bucle electoral. Aquest dimarts celebra les seves cinquenes eleccions en tres anys i mig. De nou, el vot es planteja com un referèndum sobre Benjamin Netanyahu. Després de 16 mesos com a líder de l’oposició, el primer ministre més longeu de la història d’Israel vol expandir el seu rècord de 12 anys com a líder i esquivar, així, els seus judicis per corrupció. A continuació, les claus d’aquests comicis.
Les enèsimes eleccions
La política israeliana ja es caracteritza per l’estancament i la inestabilitat que fa un lustre que la dominen. El cicle electoral en el qual està immersa es deu a la presència perpètua de Netanyahu a les llistes electorals. La seva polèmica figura, tacada per les seves picabaralles amb la justícia, divideix tot el país. El 2019, va ser acusat de corrupció, suborn, frau i abús de confiança, càrrecs que ell mateix nega. Mentre avança el seu judici, la divisió entre els seus partidaris i detractors s’ha aprofundit, i ha allunyat Israel d’un Govern estable i durador.
Dos blocs contraposats
Netanyahu compta amb els suports de les formacions més dretanes i religioses. Les enquestes preveuen que el bloc liderat per l’ex primer ministre es quedi a un escó de la majoria absoluta gràcies al suport de partits ultraconservadors i d’extrema dreta. A l’altre bàndol, l’actual líder interí del país, el centrista Yair Lapid, aglutina els esforços per desbancar ‘Bibi’. Avalat per un grup de partits de centre, esquerra i dreta, units per l’oposició a Netanyahu, les enquestes només els donen 56 escons, a cinc de la majoria. Els partits que representen la població palestina d’Israel, amb un grapat de diputats, tindran la clau per al futur d’Israel.
Vot palestí
El 20% de la població d’origen palestí que viu a Israel forma la comunitat més apàtica en aquests comicis. Estan cansats de ser utilitzats per la classe política per evitar la tornada de Netanyahu i que, després, s’oblidin de les seves promeses de combatre el racisme sistemàtic i la falta d’inversions en les seves comunitats. Per això, molts han decidit no acudir a les urnes aquest 1 de novembre. S’espera una xifra de participació tan baixa com el 40%. Els líders polítics insisteixen que la seva opinió és clau, ja que si els seus vots permeten l’entrada de les formacions palestines que els representen, la dreta tindrà menys opcions d’incloure una majoria alarmant.
Crisi pel cost de la vida
Mentre la classe política gasta milions de xéquels en una altra campanya electoral igual que l’anterior, la ciutadania israeliana exigeix governança. Asfixiats per la crisi per l’augment del cost de la vida, molts israelians mostren la preocupació pels preus elevats, la inflació desbocada i la vivenda inassequible. Per al 44% dels votants israelians, el cost de la vida és la seva màxima prioritat, molt més que la diplomàcia o la seguretat, que inclouen el conflicte israelianopalestí o l’Iran, d’acord a una enquesta de l’Institut de Democràcia d’Israel (IDI). Els palestins, a l’altre costat de la Línia Verda, pateixen el seu any més letal des del 2015 amb almenys 130 palestins morts en mans de l’Exèrcit israelià. Però aquestes morts no entren en el debat polític a Israel.
Preocupacions des de l’estranger
Les aliances de Netanyahu amb l’extrema dreta han fet saltar les alarmes més enllà de les fronteres d’Israel. Durant la visita del president Isaac Herzog als Estats Units, alts funcionaris de l’Administració de Joe Biden van expressar la seva preocupació per la possible inclusió de figures polítiques d’extrema dreta en el pròxim govern. «S’ha de permetre que el procés demòcrata faci el seu camí», va respondre Herzog. També més a prop de casa, els seus nous socis dels Emirats ÀrabsUnits han manifestat el mateix temor. El ministre d’Exteriors, el xeic Abdullah bin Zayed al-Nahyan, ha dit que podria posar en risc les seves relacions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fred polar En aquesta zona de Catalunya la sensació tèrmica ha estat de -34ºC
- Les estafes amb falsos QR arriben fins i tot a les cartes de restaurant
- Ariadna Gil: "La mirada a una dona que abandona la seva família és diferent que si ho fa un home"
- Mobilitat urbana Barcelona recupera el projecte per portar la línia 2 del metro a Montjuïc
- Les conseqüències del temporal Els Reis presideixen el funeral per les 222 víctimes de la dana
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Lengua catalana El "Diccionari de la llengua catalana" incorpora una nova paraula de només 3 lletres
- Activitat gratuïta Entrades per a la Fàbrica de Joguines de Fabra i Coats a Barcelona: com aconseguir-les i horaris
- DENÚNCIA DAVANT DELS MOSSOS Viatja des dels Estats Units per "rescatar" la seva germana d'una "secta": "El capellà em va agafar i dos homes em van tirar a terra i em van colpejar per tot el cos"
- Apunt ¿Ocupats o imbècils?