¿Què es juga Israel en les seves cinquenes eleccions en tres anys i mig?

La política israeliana ja es caracteritza per l’estancament i la inestabilitat que fa un lustre que la dominen. El cicle electoral en el qual està immersa es deu a la presència perpètua de Netanyahu a les llistes electorals. La seva polèmica figura, tacada per les seves picabaralles amb la justícia, divideix tot el país. El 2019, va ser acusat de corrupció, suborn, frau i abús de confiança, càrrecs que ell mateix nega. Mentre avança el seu judici, la divisió entre els seus partidaris i detractors s’ha aprofundit, i ha allunyat Israel d’un Govern estable i durador. 

Netanyahu compta amb els suports de les formacions més dretanes i religioses. Les enquestes preveuen que el bloc liderat per l’ex primer ministre es quedi a un escó de la majoria absoluta gràcies al suport de partits ultraconservadors i d’extrema dreta. A l’altre bàndol, l’actual líder interí del país, el centrista Yair Lapid, aglutina els esforços per desbancar ‘Bibi’. Avalat per un grup de partits de centre, esquerra i dreta, units per l’oposició a Netanyahu, les enquestes només els donen 56 escons, a cinc de la majoria. Els partits que representen la població palestina d’Israel, amb un grapat de diputats, tindran la clau per al futur d’Israel.

El 20% de la població d’origen palestí que viu a Israel forma la comunitat més apàtica en aquests comicis. Estan cansats de ser utilitzats per la classe política per evitar la tornada de Netanyahu i que, després, s’oblidin de les seves promeses de combatre el racisme sistemàtic i la falta d’inversions en les seves comunitats. Per això, molts han decidit no acudir a les urnes aquest 1 de novembre. S’espera una xifra de participació tan baixa com el 40%. Els líders polítics insisteixen que la seva opinió és clau, ja que si els seus vots permeten l’entrada de les formacions palestines que els representen, la dreta tindrà menys opcions d’incloure una majoria alarmant. 

Mentre la classe política gasta milions de xéquels en una altra campanya electoral igual que l’anterior, la ciutadania israeliana exigeix governança. Asfixiats per la crisi per l’augment del cost de la vida, molts israelians mostren la preocupació pels preus elevats, la inflació desbocada i la vivenda inassequible. Per al 44% dels votants israelians, el cost de la vida és la seva màxima prioritat, molt més que la diplomàcia o la seguretat, que inclouen el conflicte israelianopalestí o l’Iran, d’acord a una enquesta de l’Institut de Democràcia d’Israel (IDI). Els palestins, a l’altre costat de la Línia Verda, pateixen el seu any més letal des del 2015 amb almenys 130 palestins morts en mans de l’Exèrcit israelià. Però aquestes morts no entren en el debat polític a Israel. 

Les aliances de Netanyahu amb l’extrema dreta han fet saltar les alarmes més enllà de les fronteres d’Israel. Durant la visita del president Isaac Herzog als Estats Units, alts funcionaris de l’Administració de Joe Biden van expressar la seva preocupació per la possible inclusió de figures polítiques d’extrema dreta en el pròxim govern. «S’ha de permetre que el procés demòcrata faci el seu camí», va respondre Herzog. També més a prop de casa, els seus nous socis dels Emirats ÀrabsUnits han manifestat el mateix temor. El ministre d’Exteriors, el xeic Abdullah bin Zayed al-Nahyan, ha dit que podria posar en risc les seves relacions.