Polèmica decisió de Macron

El Govern francès aprova el pressupost del 2023 sense vot parlamentari

L’Executiu d’Emmanuel Macron recorre al polèmic article 49.3 de la Constitució

Li permetrà adoptar uns comptes a mida, amb una limitació del dèficit i sense un impost extraordinari a les grans empreses

El Govern francès aprova el pressupost del 2023 sense vot parlamentari

EFE

3
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

El Govern d’Emmanuel Macron comptarà amb un pressupost a mida, però això podria suposar-li un cost polític que perjudicaria la seva imatge. La primera ministra francesa, Élisabeth Borne, ha anunciat aquest dimecres a la tarda en l’Assemblea Nacional l’aprovació de la primera part del pressupost del 2023 a través d’un decretàs governamental.

La dirigent centrista ha confirmat el recurs al polèmic article 49.3 de la Constitució, cosa que permet a l’Executiu aprovar els comptes de l’any que ve sense una votació parlamentària. Era una possibilitat comentada per la premsa gal·la des de feia dies. Però l’anunci oficial corre el risc de reforçar la imatge d’un president que governa amb mà de ferro i escolta poc l’oposició.

«Quan vam començar el debat pressupostari, sabíem les dificultats a què ens afrontàvem», ha assegurat Borne en un breu discurs en l’Assemblea. «Totes les oposicions van reafirmar la voluntat de rebutjar el text», ha remarcat aquesta dirigent que dirigeix l’Executiu des del maig. Des de les legislatives del juny, la coalició de partits afins a Macron va quedar sense majoria absoluta a la Cambra baixa, una cosa poc habitual a França, on els partits presidencials solen disposar d’una àmplia majoria. I per aprovar el pressupost per la via convencional hauria d’haver fet nombroses concessions a l’oposició.

«Senyal de debilitat»

«Senyal de debilitat»En aquest cas, l’Executiu podria haver cedit a les peticions d’ Els Republicans (LR, afins al PP a França), que amb 62 escons representen la quarta força en l’Assemblea –per darrere de l’aliança unitària de l’esquerra (NUPES, 151 diputats) i de l’ultradretà Reagrupament Nacional (89)–, però exerceixen com a frontissa davant d’un Executiu més aviat orientat cap al centredreta. Tanmateix, el Govern de Macron i Borne ha renunciat a aquesta opció i ha apostat per la via ràpida del 49.3.

«L’ús del 49.3 és un senyal de debilitat per part del Govern que no sap treballar amb la pluralitat política de l’Assemblea», ha criticat la diputada dels verds Cyrielle Chatelain, el partit de la qual forma part de la NUPES, juntament amb la França Insubmisa de Mélenchon, el Partit Socialista i el Partit Comunista. Aquesta coalició de l’esquerra ha anunciat que presentarà una moció de censura.

No té, però, cap possibilitat de prosperar. L’oposició resulta majoritària en nombre d’escons, però està dividida en pols ideològics oposats. «El Govern està més aïllat que mai», ha dit, per la seva banda, Jean-Philippe Tanguy, representant del partit de Le Pen (ultradreta), al sortir de l’hemicicle.

Sense impost especial a les grans empreses

Sense impost especial a les grans empresesDes del 1992, cap Govern havia recorregut al polèmic 49.3 per aprovar els pressupostos, sens dubte, una de les lleis més importants. Malgrat que s’associa a la voluntat de l’Executiu d’imposar-se per la força al legislatiu, els diferents governs han utilitzat aquest mecanisme 89 vegades al llarg de la història de la Cinquena República. Un dels dirigents que el va utilitzar més sovint va ser el socialista Michel Rocard, que va governar en minoria. Un escenari semblant al de Borne i Macron.

Notícies relacionades

Amb aquest mecanisme, l’Executiu macronista s’assegura l’aprovació d’uns comptes fets a mida. No inclouran mediàtiques esmenes adoptades les últimes setmanes, i considerades com un revés parlamentari per al president, com l’aprovació d’un impost als «superdividends» de les grans empreses. També mantindran l’objectiu d’un dèficit públic del 5%. 

Després d’uns pressupostos els últims tres anys marcats per un considerable augment de la despesa per fer front a la pandèmia, els del 2023 es caracteritzen per un retorn al camí ideològic del passat. Aposten pel control de la despesa i la disminució d’impostos a les empreses, tot i que mantenen ajudes públiques, d’uns 11.000 milions d’euros, per fer front a la crisi energètica.